Per a qui llegeix Rainbow, aquest veredicte ressona amb una barreja de dolor pel record i la necessitat de justícia. El Tribunal Suprem ha dictat sentència definitiva en el cas de Samuel Luiz, el jove de 24 anys assassinat a cops a la Corunya la matinada del 3 de juliol del 2021. La Sala Penal ha ratificat les condemnes d’entre 20 i 24 anys de presó per als tres autors materials del crim.
Aquesta resolució tanca un capítol judicial, mantenint les penes que ja havien estat imposades. A més, el Suprem va desestimar els recursos tant de les defenses com de la Fiscalia i l’acusació particular, que buscaven revertir l’absolució d’un quart acusat que havia estat condemnat inicialment com a còmplice, una decisió que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia havia justificat per manca de proves concloents.
Les Condemnes Detallades
Les penes confirmades per l’alt tribunal es distribueixen de la manera següent, reflectint la gravetat dels fets i les circumstàncies agreujants:
- Diego M.M.: 24 anys de presó. Se’l condemna per assassinat amb l’agreujant de discriminació per motiu d’orientació sexual, l’element que fa més mal i que, alhora, valida la lluita de la comunitat LGTBIQ+ pel reconeixement dels crims d’odi.
- Alejandro F.G.: 20 anys de presó per delicte d’assassinat.
- Kaio A.S.C.: 20 anys i mig (17 anys per assassinat i 3 anys i mig per robatori amb violència, per sostreure el mòbil de la víctima).
Addicionalment a la privació de llibertat, els tres condemnats hauran de compensar econòmicament la família de Samuel amb poc més de 300.000 euros.
Llinxament i traïdoria: la violència inexplicable
Llegim el que es considera provat. L?inici de l?agressió va ser tan trivial com inesperat. Prop de les tres de la matinada, un dels agressors, Diego M., va atribuir falsament a Samuel estar-los gravant amb el mòbil. Davant la resposta de Samuel que estava en una trucada de vídeo, la violència es va desencadenar de forma sobtada.
El Suprem ratifica que l’atac es va dur a terme amb traïdoria, un factor clau perquè el delicte es consideri assassinat. La Sala descriu l’episodi com un «inexplicable linxament» i argumenta que la víctima va quedar indefensa des del primer instant a causa de la naturalesa sorprenent i l’aclaparadora superioritat numèrica i violenta. Les defenses van intentar rebatre l’alevosia, argumentant que l’ajuda posterior de terceres persones a Samuel implicava que no hi va haver indefensió total, però la Sala va ser clara: l’alevosia s’anul·la si defensa l’ofès, no si són altres persones les que hi assisteixen.
En aquest punt, és vital aturar-se. L’agreujant de traïdoria subratlla com l’atac va ser dissenyat per anul·lar qualsevol capacitat de defensa. Què ens diu com a societat que dos ciutadans senegalesos van haver d’intervenir per intentar ajudar Samuel davant d’un acte de violència tan brutal? Què tan segures ens sentim quan veiem que l’ajuda de vegades només arriba quan el mal és imminent o ja està fet?
Discriminació Sexual: L’Odi Darrere del Cop
Per a la revista Rainbow, la confirmació de l’agreujant de discriminació per orientació sexual a Diego M. és el punt central. Els fets provats inclouen la frase homòfoba: «Deixa de gravar, a veure si et mataré marieta», que va pronunciar l’agressor. El Suprem conclou que l’atac va ser motivat per la «animadversió cap a la condició sexual homosexual que li va atribuir» a Samuel.
Aquesta ratificació és un reconeixement judicial que el crim de Samuel Luiz va ser un crim d’odi, un cop directe no només contra ell sinó contra totes les persones de la comunitat LGTBIQ+.
Ara que el Suprem ha parlat, les penes són fermes. Però per a qui llegeix aquesta notícia, la pregunta persisteix: n’hi ha prou amb la justícia penal per curar la ferida social que obre un crim d’odi? Com podem, com a comunitat, transformar aquest dolorós precedent en una mobilització més efectiva per eradicar la LGTBIfòbia dels carrers i de les ments? La resposta és a les nostres mans.
