La geganta tecnològica Apple ha pres una decisió controvertida en retirar l’aplicació de cites per a persones del mateix sexe, Hornet, de la seva botiga en línia. Aquesta acció no és un cas aïllat, sinó el darrer moviment en un panorama cada cop més restrictiu per a la comunitat LGTBIQ+ al país euroasiàtic.
La notícia, reportada inicialment pel portal especialitzat Chicos Plus, posa de manifest la pressió exercida pel regulador de les comunicacions rus, Roscomnadzor, que va sol·licitar formalment la supressió de l’aplicació. Hornet, que agrupa prop de 25 milions d’usuaris a nivell global, es converteix així en un nou blanc de les normatives que busquen invisibilitzar la diversitat sexual i de gènere. Què vol dir això per als usuaris que depenen d’aquestes plataformes? Una empresa global pot mantenir el seu compromís amb els drets humans mentre opera en jurisdiccions amb lleis discriminatòries?
Un Historial de Bloquejos i Barreres Digitals
Per als usuaris de Hornet a Rússia, la retirada de l’app no és el primer obstacle. Al setembre de 2023, la web oficial de la plataforma ja havia estat bloquejada, coincidint amb la intensificació de les mesures contra l’anomenada «propaganda homosexual».
La justificació oficial d’Apple es recolza en la necessitat d’acatar la legislació local per poder continuar oferint serveis. És un argument recurrent de les multinacionals que operen en mercats amb marcs legals problemàtics.
L’Escalada Repressiva a Rússia
La decisió d’Apple s’emmarca en un context legislatiu rus que ha virat dràsticament cap a la persecució de les identitats i les relacions no tradicionals. Les fites d’aquesta involució són clares i preocupants:
- Novembre del 2022: La Duma (Cambra de Diputats) va aprovar una llei que prohibia de manera total la promoció o exhibició de l’orientació sexual o identitat de gènere diverses.
- Juny de 2023: Es van prohibir les cirurgies de reassignació de sexe, generant gran alarma dins de la comunitat transsexual.
- Novembre del 2023: El Tribunal Suprem de Rússia va fer un pas més en declarar el «moviment internacional LGTB» com una «organització extremista», una etiqueta que criminalitza la defensa i la mera existència pública de la comunitat.
Des d’aquesta darrera sentència, les autoritats han extremat la seva vigilància, i han arribat a sancionar llibreries i prohibir llistes d’obres i autors simplement per promoure les relacions entre persones del mateix sexe.
És fonamental que el lector es pregunti: quan les lleis d’un país exigeixen l’eliminació d’eines que fomenten la connexió i el suport entre persones, ¿s’està garantint la seguretat o s’està promovent la solitud i l’aïllament? On es traça la línia entre la legalitat comercial i l’ètica corporativa en la defensa dels drets dels usuaris?
En un món cada cop més interconnectat, la retirada d’una plataforma amb milions d’usuaris en un país on la comunitat LGTBIQ+ ja enfronta un risc alt, planteja interrogants incòmodes sobre el veritable abast de la responsabilitat social de les companyies globals.
