- El primer estudi de l’organització, basat en 295 respostes vàlides, situa l’Índex Global de Benestar Emocional en un aprovat raspat: 50 sobre 100.
- El 73% dels homes gais i bisexuals enquestats confessa que no sent que forma part d’una comunitat on encaixar de debò.
- Davant l’aïllament, la cura de l’aparença física és l’única dimensió en positiu, recolzada pel 61% dels participants.
El benestar psicològic dels homes gais i bisexuals a Espanya s’enfronta a una crisi estructural silenciosa que les mètriques oficials no aconsegueixen registrar. L’organització Orlander ha presentat públicament els resultats del seu primer informe sobre salut afectiva, elaborat a partir de les dades extretes del seu Test Orlander de Benestar Emocional. Les conclusions del document, recollides entre l’11 de gener i el 29 de maig del 2026, dibuixen un escenari social contradictori i incòmode: una comunitat que inverteix recursos setmanals a l’estètica i la façana corporal, però que pateix un dèficit alarmant en la construcció de xarxes de suport profund i espais de pertinença real.
<img class="aligncenter size-full wp-image-232032" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2026/07/estudio-orlander-1.jpg" alt="estudi orlander" width="1300" height
El cos com a únic refugi davant del buit comunitari
Els resultats numèrics del test d’autoselecció -que va constar de 10 ítems de freqüència Likert emplenats de forma anònima per 295 persones úniques- evidencien que l’aïllament no respon a la manca d’activitat social, sinó a l’absència de codis honestos. L’indicador general de salut emocional es planta en un estricte 50 sobre 100. Dins aquest ecosistema, la dimensió dedicada a «dedicar temps cada setmana a tenir cura del cos» és l’única que dóna un saldo clarament favorable, amb un 61% de respostes afirmatives.
Aquesta inversió a l’aparença contrasta de forma dràstica amb la caiguda dels indicadors comunitaris. El 73% dels participants afirma rotundament no sentir pertinença a un entorn humà on encaixar de veritat, alçant-se com la carència més gran de tota la investigació. El fundador de l’entitat, Fabri Orlandi, defineix aquesta realitat de manera contundent: la solitud més lesiva no és la que s’experimenta en l’aïllament físic, sinó convertir-se en un subjecte invisible dins d’una habitació plena de gent amb què s’interactua de forma superficial.
La solitud crònica en entorns d’oci hiperconnectats
L’informe aprofundeix en la incapacitat de les dinàmiques actuals per canalitzar la vulnerabilitat de manera segura. Un 57% dels homes gais i bisexuals testats reconeix que no disposa de ningú al seu entorn proper amb qui parlar obertament dels seus sentiments sense veure’s exposat al judici aliè. Així mateix, el 54% admet que no té un grup estable d’amistats on mostrar-se tal com és, veient-se obligat a operar a través de màscares.
Aquesta desconnexió conviu amb agendes socials saturades i una alta exposició digital. Després de ser preguntats per la seva situació vital exacta, el 32% defineix el seu estat sota la premissa de «tinc gent al voltant però poques relacions profundes», mentre que un 20% s’identifica en una situació d’aïllament i de desconnexió absoluta. Les dades demostren a més que el 51% experimenta serioses dificultats per mantenir un equilibri saludable amb les aplicacions de lliga i les dinàmiques de l’oci nocturn convencional, cosa que cronifica el sentiment de buit afectiu.
<img class="aligncenter size-full wp-image-232031" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2026/07/estudio-orlander-2.jpg" alt="estudi orlander" width="1300" height
Un problema d’oferta social, no de manca de voluntat
La lectura estratègica de l‟organització descarta que l‟aïllament respongui a un tret del caràcter oa una fòbia social intrínseca dels usuaris. El 49% dels enquestats assenyala de manera explícita que l’obstacle més gran que frena el seu desenvolupament emocional és que, literalment, no troba espais ni gent afí en el seu dia a dia. Aquesta xifra supera amb escreix factors com la falta de temps (21%) o la por al rebuig (15%), cosa que situa el problema en una fallada de disseny en l’oferta d’oci del teixit social, i no en una manca de voluntat individual.
D’altra banda, el fet que el 59% dels homes afirmi «encara no saber» quin tipus de suport prefereix per mitigar la seva situació revela que, encara que el malestar està identificat, el mercat assistencial no ofereix solucions clares. Entre els que sí que trien una metodologia concreta, l’opció prioritària són els tallers grupals i la vida en comunitat (24%), molt per sobre del consum de continguts individuals a ritme propi (14%).
| Dimensió Analitzada al Test | Percentatge de Carència (Puntuació Baixa) |
| Sentit de pertinença comunitària |
73% - Advertisement -
|
| Gestió de l’ansietat i l’estrès |
58% </span |
| Absència de judici en parlar de sentiments |
57% </span |
| Grup d’amics sense màscares socials |
54% </span |
| Equilibri amb apps de lliga i nit |
51% </span |
El buit al Marc Estratègic Estatal de Soledats
El llançament del Test Orlander de Benestar es produeix en un marc normatiu estatal que ignora les particularitats del col·lectiu LGTBIQ+. L’actual Marc Estratègic Estatal de Soledats 2026-2030, validat pel Consell de Ministres el febrer del 2026, estipula que el 20% de la població espanyola pateix solitud no desitjada; tanmateix, aquest document públic no desagrega ni travessa les dades amb variables d’orientació sexual o identitat de gènere. Aquest estudi de base comunitària aporta, de manera qualitativa, el mesurament que les institucions públiques ometen.
El panorama s’agreuja en contrastar-lo amb altres indicadors estatals de salut mental. Segons l’informe Estat de l’Odi LGTBI+ 2026 de la FELGTBI+, el 44% de les persones del col·lectiu va patir algun incident d’odi a l’últim any. Aquesta hostilitat externa explica que el 55,4% de la comunitat hagi patit quadres de depressió i un 32,1% hagi experimentat ideació suïcida i duplica les taxes de la població general.
Davant d’aquesta realitat, Orlander —que des del 2018 sosté més de 1.500 usuaris al seu club i ha coordinat 25 recessos de salut per tot Espanya— defensa la urgència de construir entorns adults on la vulnerabilitat sigui el punt de partida i la connexió afectiva sigui la norma, consolidant la baula intermèdia que rescata la soledat supera la homes.
