Per què obrir la relació? Una pregunta que no és tan simple
Cada vegada més persones LGTBIQ+ es plantegen obrir la seva relació. No sempre és per insatisfacció, ans al contrari: moltes vegades neix des del desig d’experimentar llibertat, honestedat i formes no normatives d’estimar i vincular-se. Però obrir la relació no és dir “fes el que vulguis” i llest. Requereix reflexió, acords i molta comunicació.
Relacions obertes, poliamor i anarquia relacional: són el mateix?
No exactament. Aquí et deixem una miniguia per entendre-ho millor:
💛 Relacions obertes
Una parella (o enllaç principal) que permet trobades sexuals fora de la relació, però sense involucrar-se afectivament amb altres persones.
💚 Poliamor
Model en què es poden tenir diverses relacions afectives i/o sexuals amb consentiment i coneixement de totes les parts. Implica construir des de l’honestedat i no jerarquitzar necessàriament.
💙 Anarquia relacional
Filosofia que rebutja jerarquies predeterminades entre enllaços. No dóna prioritat automàtica a relacions romàntiques sobre amistats o altres llaços, i busca eliminar normes socials imposades sobre com “ha de ser” una relació.
Amb quin t’identifiques més? O prefereixes no etiquetar-ho i veure què neix?
Primers passos per obrir la relació sense morir en l’intent
Aquí et deixem algunes claus pràctiques per començar:
1. Parla molt, moltíssim
Abans de res, conversa amb la teva(es) parella(es) sobre:
- Per què voleu obrir la relació
- Quins límits i acords voleu establir
- Quines pors us genera i com les gestionareu
No deixis preguntes sense respondre, però tampoc forces respostes definitives en un sol dia.
2. Establiu acords clars i revisables
Els acords no són lleis inamovibles, però serveixen com a guia. Alguns exemples:
✔️ Sexe només amb altres persones o també cites afectives?
✔️ Hi ha pràctiques que preferiu reservar per a la vostra relació?
✔️ Usareu protecció sempre, independentment de la persona?
✔️ Us explicareu tot o només allò essencial?
El més important és que siguin consensuats, realistes i revisables amb el temps.
3. Cuida la gestió emocional
Obrir una relació remourà moltes emocions: gelosia, inseguretats, eufòria, por, compersió (felicitat per la felicitat de l’altra persona)… No són “dolentes” ni “bones”, simplement hi són i convé parlar-les i convé parlar-les i gestionar-les.
4. La importància de la comunitat
Parla amb persones que ja visquin relacions obertes, poliamoroses o anarquia relacional. Llegeix, informa’t i cerca grups de suport LGTBIQ+ on compartir experiències. Això t’ajudarà a no sentir-te fora de lloc o rarx per qüestionar la monogàmia.
Perspectiva crítica: obrir la relació és sempre alliberador?
Encara que obrir relacions es presenta com l’ideal de llibertat i desconstrucció, no sempre és així. Algunes persones poden sentir pressió a obrir la relació per no perdre la parella, o creuen que així resoldran problemes interns. També hi ha la crítica que es pot reproduir la mateixa possessivitat o jerarquies que en relacions monògames, però multiplicades. Estem realment deconstruint o només canviant l’escenari? La pregunta queda oberta perquè reflexions.
Errors comuns en obrir una relació
❌ Creure que resoldrà problemes de parella (spoiler: els amplifica si no es parlen)
❌ No establir acords previs
❌ Pensar que mai sentiràs gelosia
❌ Usar la relació oberta com a venjança o control
❌ No protegir la salut sexual i emocional de tots
Lectures recomanades per aprofundir
📚 Ètica promíscua (Dossie Easton i Janet Hardy)
📚 Més enllà de la parella (Brigitte Vasallo)
📚 Anarquia relacional: La revolució des dels vincles (Juan Carlos Pérez Cortés)
Obrir la relació no et fa més evolucionade ni et garanteix felicitat. Tampoc mantenir-la tancada et fa menys voler o menys lliure. El que és important és construir des de l’honestedat, l’empatia i l’escolta, sense imposar models externs. Perquè, al final, es tracta de viure els teus vincles com realment et facin sentir pau i plenitud.
