El VII Conveni General del Sector de la Construcció inclou, per primera vegada, mesures específiques per protegir el col·lectiu LGTBIQ+ en l’entorn laboral.
La indústria de la construcció, tradicionalment percebuda com un dels sectors més conservadors, ha fet història. La Confederació Nacional de la Construcció (CNC), juntament amb els sindicats CCOO de l’Hàbitat i UGT FICA, ha acordat incorporar al VII Conveni General del sector un paquet de mesures dirigides a garantir la igualtat real i frenar la discriminació envers les persones LGTBIQ+.
Aquest acord, ja publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), no es limita a bones intencions. És un avenç concret i vinculant que obliga les empreses amb més de 50 persones treballadores a aplicar un nou protocol contra l’assetjament i la violència per orientació sexual o identitat de gènere. Les empreses més petites també es poden sumar voluntàriament, enviant un missatge clar d’inclusió.
Què implica aquest nou protocol?
El conveni contempla dos annexos que suposen un canvi profund en la cultura laboral del sector:
-
Un protocol específic d’actuació davant de situacions d’assetjament o violència cap a persones LGTBIQ+.
-
Una bateria de mesures per fomentar la igualtat efectiva a l’ocupació, la promoció, la formació i la comunicació interna.
A més, es reforça el règim disciplinari amb la inclusió de noves infraccions relacionades amb actes discriminatoris. Això permetrà sancionar comportaments intolerants que abans quedaven impunes o sense regulació clara.
Més enllà de les plantilles
Un dels aspectes més innovadors de l’acord és el vostre abast. Les mesures no només protegeixen els que ja formen part de l?empresa. També s’apliquen a candidats, personal d’ETT, proveïdors, clients i visites. Una aposta per entorns laborals segurs, on tota interacció es basa en el respecte.
L’ús del llenguatge inclusiu, la sensibilització i la formació obligatòria en diversitat són algunes de les claus d’aquest canvi. No es tracta només de prevenir l’assetjament, sinó de construir una cultura laboral on cada persona es pugui mostrar tal com és, sense por.
Un canvi real o un gest simbòlic?
Encara que l’acord és sens dubte un avenç, no podem ignorar certes qüestions. Com se’n garantirà el compliment real en obres disperses o subcontractes? Hi haurà recursos suficients per formar comandaments intermedis i personal tècnic? A més, el fet que les empreses amb menys de 50 persones treballadores quedin fora del marc obligatori podria deixar desprotegides moltes persones en entorns laborals més informals. També queda per veure si la implementació del protocol serà homogènia a tot el territori o dependrà del compromís individual de cada empresa.
Una oportunitat per liderar amb l’exemple
El conveni col·loca el sector en una posició pionera en termes d’igualtat. Pot semblar sorprenent, però aquesta indústria —que representa gairebé el 10% del PIB espanyol i dóna feina a més d’1,3 milions de persones— està ara en condicions de liderar amb l’exemple.
És cert que encara queda camí per recórrer. Però també és cert que aquest tipus d’acords quan s’apliquen amb voluntat política i compromís empresarial poden transformar no només els espais de treball, sinó la societat en conjunt.
