Dos bombers, una sospita i moltes preguntes a l’aire
El Departament d’Interior de la Generalitat ha obert una investigació sobre dos bombers —un destinat a Badalona i un altre a Vic— que haurien sol·licitat el canvi registral de sexe sense modificar-ne ni el nom ni l’expressió de gènere. Segons la consellera Núria Parlon, es tracta d’un possible ús fraudulent de la Llei Trans autonòmica, i si es confirma, podria obrir un debat incòmode.
L’objectiu de la llei, recordem-ho, és facilitar l’autodeterminació de gènere i protegir els drets de les persones trans, no convertir-se en una eina per esquivar quotes paritàries o beneficiar-se de manera oportunista de polítiques d’igualtat.
Què està fent Interior?
La investigació no es limita a aquests dos casos. També es va detectar una situació similar en el procés d’oposició a bomber, fet que va motivar la modificació de les bases del concurs. Des de llavors, si hi ha sospita de frau de llei, la persona queda fora del procés. Així ho va explicar Alba Alfageme, directora del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, que subratlla que treballen per protegir l’esperit de la llei sense permetre’n la instrumentalització.
A més, s’està estudiant com respondre disciplinàriament davant de situacions similars i si cal ajustar el règim intern del cos de Bombers.
Què es considera frau en aquest context?
L’article 43 bis del Codi Civil, modificat després de l’aprovació de la Llei Trans estatal, permet el canvi de sexe legal sense requisits mèdics ni hormonals. Aquesta mesura cerca despatologitzar les identitats trans. Però què passa quan algú fa servir aquesta possibilitat amb intencions que no tenen res a veure amb la identitat de gènere?
Aquest és el cor del debat. Com distingir entre el respecte al dret individual i l’aprofitament interessat? I qui ho ha de decidir?
El dilema dels grisos
La notícia ha generat un enrenou important. Des d’Interior ja han enviat una circular al cos de Bombers mostrant el rebuig a qualsevol “ús fraudulent” de la normativa. També han contactat amb entitats socials, fiscalia i judicatura per abordar el tema de forma coordinada. “Necessitem un front comú”, va insistir Alfageme.
El mateix dijous que sortia a la llum aquesta informació, el departament tenia prevista una jornada formativa sobre diversitat LGTBIQ+. I potser és això el que més necessitem ara: formació, context i moltes converses pendents.
On tracem la línia?
No podem ignorar que aquest tipus de casos, encara que siguin excepcionals, poden ser utilitzats per sectors que busquen debilitar els avenços en drets LGTBIQ+. S’està posant en dubte tota la llei per un parell de suposats fraus? O és legítim obrir el debat sobre com blindar-la millor? Les respostes no són senzilles, però el perill és que allò anecdòtic es converteixi en munició per a discursos d’odi o retrocessos legislatius.
