Tefia ja és el primer Lloc de Memòria LGTBIQ+ del país

📝 Las opiniones expresadas en este artículo son responsabilidad exclusiva de quien lo firma y no reflejan necesariamente la postura de Revista Rainbow. Asimismo, Revista Rainbow no se hace responsable del contenido de las imágenes o materiales gráficos aportados por les autores, colaboradores o colaboradoras.

Publicidad


El Govern reconeix l’antiga colònia penitenciària de Fuerteventura com a símbol de la repressió franquista contra la diversitat

L’antiga Colònia Agrícola Penitenciària de Tefía, a Fuerteventura, ha estat declarada oficialment el primer Lloc de Memòria dedicat al col·lectiu LGTBIQ+ a Espanya. L’espai, que va funcionar entre 1954 i 1966 com a camp de treballs forçats per a persones homosexuals i transsexuals durant la dictadura la repressió per orientació sexual i identitat de gènere.

L’acte de declaració va estar encapçalat pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que va subratllar que Tefía va ser “el símbol de la vergonya d’un règim feixista” que va castigar la diversitat amb violència institucional.

03 alt= Revista Rainbow
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, durant l’acte celebrat a Tefia (Fuerteventura).

Un camp de treballs forçats per ser els qui eren

Durant més d’una dècada, desenes de persones van ser internades a Tefia sota la Llei de Vagos i Maleantes i posteriorment la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social. Allà van patir condicions infrahumanes: gana, treballs forçats, pallisses i humiliacions sistemàtiques.

Publicidad

La declaració com a Lloc de Memòria no només reconeix l’espai físic, sinó també el patiment dels que hi van passar. Durant l’acte es van lliurar deu declaracions de Reconeixement i Reparació a víctimes i persones i col·lectius significatius en la lluita del moviment LGTBIQ+.

Perquè la memòria no és pas abstracta. Té noms propis.

Canàries i la memòria democràtica

Tefia es converteix a més en el primer Lloc de Memòria de les Canàries. El ministre va recordar que, tot i que a les illes no hi va haver front de guerra durant el conflicte civil, sí que van existir milers de detencions, desaparicions i execucions.

Ángel Víctor Torres va defensar que la llavor de l’odi sembrada pel franquisme no va aconseguir esborrar la fortalesa de l’activisme LGTBIQ+ canari, històricament un dels més arrelats del país. Va recordar, a més, que la Llei Trans autonòmica va ser aprovada per unanimitat al Parlament canari.

- Publicidad-

Després de Tefia, el següent expedient ja iniciat és el del Temple Maçònic de Tenerife, que se sumarà als 37 Llocs de Memòria declarats o en procés a tot el territori espanyol.

Un missatge davant del retrocés

Durant la seva intervenció, el ministre va llançar una advertència: els discursos involucionistes estan guanyant espai, especialment entre la joventut i les xarxes socials.

“Néixer lliure no garanteix morir lliure”, va afirmar, apel·lant a la necessitat de transmetre a les noves generacions el que va passar durant la dictadura.

- Advertisement -

La declaració de Tefia no és només un acte institucional. És un posicionament polític en un context on els drets LGTBIQ+ tornen a ser qüestionats a diferents punts del món.

Debat, cultura i reparació

L’acte va incloure una taula de debat moderada per Celeste González, amb la participació de l’historiador i activista Víctor Ramírez, la professora i activista Gràcia Trujillo i Miguel A. Fernández, activista de la Fundació Pedro Zerolo.

La jornada es va completar amb intervencions culturals i actuacions musicals que van reforçar la dimensió simbòlica del reconeixement.

Perquè recordar també és un acte col·lectiu.

Què vol dir declarar un Lloc de Memòria LGTBIQ+?

Convertir Tefia en Lloc de Memòria implica blindar la seva història davant de l’oblit i dotar l’espai d’una dimensió pedagògica. No es tracta únicament d‟assenyalar un edifici, sinó d‟assumir institucionalment que la persecució per orientació sexual i identitat de gènere va ser política d‟Estat durant la dictadura.

La pregunta que sorgeix és inevitable:

Estem preparats per integrar aquesta memòria al relat democràtic sense diluir la seva dimensió específica LGTBIQ+?

La memòria democràtica només és completa quan incorpora totes les víctimes.

I la Tefia ja forma part d’aquesta història oficial.

Publicidad
Publicidad


Publicidad

Post relacionados

Publicidad
Publicidad

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Novedades