El Govern reconeix l’antiga colònia penitenciària de Fuerteventura com a símbol de la repressió franquista contra la diversitat
L’antiga Colònia Agrícola Penitenciària de Tefía, a Fuerteventura, ha estat declarada oficialment el primer Lloc de Memòria dedicat al col·lectiu LGTBIQ+ a Espanya. L’espai, que va funcionar entre 1954 i 1966 com a camp de treballs forçats per a persones homosexuals i transsexuals durant la dictadura la repressió per orientació sexual i identitat de gènere.
L’acte de declaració va estar encapçalat pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que va subratllar que Tefía va ser “el símbol de la vergonya d’un règim feixista” que va castigar la diversitat amb violència institucional.
Un camp de treballs forçats per ser els qui eren
Durant més d’una dècada, desenes de persones van ser internades a Tefia sota la Llei de Vagos i Maleantes i posteriorment la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social. Allà van patir condicions infrahumanes: gana, treballs forçats, pallisses i humiliacions sistemàtiques.
La declaració com a Lloc de Memòria no només reconeix l’espai físic, sinó també el patiment dels que hi van passar. Durant l’acte es van lliurar deu declaracions de Reconeixement i Reparació a víctimes i persones i col·lectius significatius en la lluita del moviment LGTBIQ+.
Perquè la memòria no és pas abstracta. Té noms propis.
Canàries i la memòria democràtica
Tefia es converteix a més en el primer Lloc de Memòria de les Canàries. El ministre va recordar que, tot i que a les illes no hi va haver front de guerra durant el conflicte civil, sí que van existir milers de detencions, desaparicions i execucions.
Ángel Víctor Torres va defensar que la llavor de l’odi sembrada pel franquisme no va aconseguir esborrar la fortalesa de l’activisme LGTBIQ+ canari, històricament un dels més arrelats del país. Va recordar, a més, que la Llei Trans autonòmica va ser aprovada per unanimitat al Parlament canari.
Després de Tefia, el següent expedient ja iniciat és el del Temple Maçònic de Tenerife, que se sumarà als 37 Llocs de Memòria declarats o en procés a tot el territori espanyol.
Un missatge davant del retrocés
Durant la seva intervenció, el ministre va llançar una advertència: els discursos involucionistes estan guanyant espai, especialment entre la joventut i les xarxes socials.
“Néixer lliure no garanteix morir lliure”, va afirmar, apel·lant a la necessitat de transmetre a les noves generacions el que va passar durant la dictadura.
La declaració de Tefia no és només un acte institucional. És un posicionament polític en un context on els drets LGTBIQ+ tornen a ser qüestionats a diferents punts del món.
Debat, cultura i reparació
L’acte va incloure una taula de debat moderada per Celeste González, amb la participació de l’historiador i activista Víctor Ramírez, la professora i activista Gràcia Trujillo i Miguel A. Fernández, activista de la Fundació Pedro Zerolo.
La jornada es va completar amb intervencions culturals i actuacions musicals que van reforçar la dimensió simbòlica del reconeixement.
Perquè recordar també és un acte col·lectiu.
Què vol dir declarar un Lloc de Memòria LGTBIQ+?
Convertir Tefia en Lloc de Memòria implica blindar la seva història davant de l’oblit i dotar l’espai d’una dimensió pedagògica. No es tracta únicament d‟assenyalar un edifici, sinó d‟assumir institucionalment que la persecució per orientació sexual i identitat de gènere va ser política d‟Estat durant la dictadura.
La pregunta que sorgeix és inevitable:
Estem preparats per integrar aquesta memòria al relat democràtic sense diluir la seva dimensió específica LGTBIQ+?
La memòria democràtica només és completa quan incorpora totes les víctimes.
I la Tefia ja forma part d’aquesta història oficial.
