València, la vibrant ciutat mediterrània, es prepara per ser l’amfitriona dels Gay Games del 2026, un esdeveniment esportiu i cultural de gran envergadura que el fa a reunir. Tot i això, a menys d’un any de la seva inauguració, una ombra plana sobre la celebració: el moviment esportiu LGTBIQ+ a nivell nacional ha anunciat el seu rebuig i no participació, una decisió que ressona amb força i ens convida a reflexionar.
L’Origen d’un Conflicte: Llei Trans i Canvis Polítics
L’elecció de València el 2021 com a seu dels Gay Games es va fonamentar, en part, en l’avançada legislació LGTBIQ+ de la Comunitat Valenciana. Tot i això, l’arribada al govern autonòmic i municipal del Partit Popular i Vox el 2023 ha comportat una reforma de la Llei Trans que, segons els col·lectius, representa un retrocés en els drets adquirits. Aquesta modificació legislativa ha estat el detonant de la controvèrsia actual.
Un «Segrest» i un Boicot que Creix
La polèmica no és nova. Ja hi va haver veus d’alerta quan els col·lectius impulsors de la candidatura van ser apartats del Comitè Organitzador, cosa que van qualificar com un «segrest de l’organització». Aquella retirada inicial, acompanyada d’una tímida crida al boicot, ha escalat a un crit unànime després dels canvis legislatius recents.
Les Veus del Descontent: Dracs València i Panteres Grogues
Dues de les entitats esportives més rellevants han alçat la veu amb contundència. Primer va ser Dracs València, el club local que es perfilava com a amfitrió, que va anunciar la seva no participació. El missatge és clar: «No és una qüestió esportiva, és una qüestió de drets». Argumenten que les modificacions a la llei d’autodeterminació de la Comunitat Valenciana «supediten el dret d’accés a la competició i als espais esportius a les persones cis», afectant directament les persones trans.
Poc després, Panteres Grogues, l’associació multiesportiva de Barcelona amb una trajectòria de més de 30 anys d’activisme i gairebé 3.000 socis, es va sumar al boicot. La seva assemblea va decidir no participar-hi, denunciant que un esdeveniment esportiu no ha de ser «utilitzat per blanquejar políticament governs que retallen drets del col·lectiu LGTBIQ+, especialment els drets de les persones trans». Encara que la seva postura és ferma, respecten la llibertat dels seus associats per participar a títol individual, si així ho desitgen, com a forma de protesta.
Veure aquesta publicació a Instagram<div style="background-color: #f4f4f4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px;
4px) rotate(30deg)
Quines Implicacions Té per als Gay Games?
Aquestes negatives, que podrien estendre’s a altres clubs i associacions els propers dies, posen en risc la participació i l’èxit dels Gay Games. Un esdeveniment que ha dedicat més d’un any a la promoció per tot Europa ara s’enfronta a un desafiament significatiu. Podrà València revertir aquesta situació i recuperar la confiança del moviment LGTBIQ+?
- Publicidad-
Des de l’oposició, la regidora de Compromís, Lluïsa Notario, ha qualificat la postura dels col·lectius com un «cop demolidor» el projecte, acusant l’alcaldessa de «pinkwashing», un blanquejament polític de la dreta i extrema dreta. Notari subratlla que els Gay Games «no són un esdeveniment turístic: tenen un profund compromís social», i convertir-los en un «parc temàtic buit de valors només per fer caixa i projectar una falsa imatge de tolerància és repugnant i condemnat al fracàs».
La situació a València ens obliga a preguntar-nos: fins a quin punt l’esport es pot separar de la política i els drets humans? És possible celebrar un esdeveniment inclusiu quan una part fonamental de la comunitat se sent exclosa per les polítiques del govern amfitrió? La resposta a aquestes preguntes determinarà no només el futur dels Gay Games a València, sinó també el camí cap a una societat veritablement igualitària i respectuosa amb la diversitat.
Publicidad
