Espanya, un país que sovint s’enorgulleix dels seus avenços en drets socials, s’enfronta a una dura realitat quan parlem de les persones intersex. Les dades més recents ens mostren una imatge preocupant: som el segon país de la Unió Europea amb més agressions contra persones intersex en els darrers cinc anys. Una xifra que ens interpel·la directament: estem realment protegint tota la nostra ciutadania?
Segons l’informe <Bong Intersex in the EU (2025) de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), la Federació Estatal LGTBI+ ha posat de manifest que 4 de cada 10 persones intersex a Espanya han patit violències físiques o sexuals en aquest període. Aquestes xifres no són mers números; representen històries de dolor, por i vulneració de drets que no podem ignorar.
L’Ombra de l’Agressió i la Manca de Denúncia
El més alarmant és que malgrat la magnitud d’aquestes agressions, Espanya ocupa el sisè lloc a Europa pel que fa a la baixa taxa de denúncies a la policia. El 73% dels casos mai no arriba a les autoritats. Per què aquest silenci? Quines barreres impedeixen que les persones intersex cerquin justícia? És una pregunta que ens obliga a reflexionar sobre la confiança en les nostres institucions i l’efectivitat dels mecanismes de protecció.
<img class="aligncenter size-full wp-image-224382" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2025/10/bandera-intersex-rainbow.jpg" alt="bandera intersex" width="120
A més de les agressions físiques i sexuals, la investigació revela altres formes de violència sistèmica:
- Assetjament: El 78% de les persones intersex a Espanya han patit assetjament en els últims 5 anys.
- Comentaris ofensius o amenaçadors: El 73% ha experimentat aquest tipus de situacions.
- Pràctiques de reconversió: Un 33% ha estat sotmesa a aquestes pràctiques, assenyalades com una vulneració dels drets humans.
- I la conseqüència més punyent: l’últim any, 2 de cada 10 persones intersex han tingut pensaments suïcides. Aquesta és una crida d’atenció urgent sobre l’impacte devastador de la discriminació i la violència a la salut mental de la comunitat
LGTBI+.Un Crida a l’Acció en el Dia de la Visibilitat Intersex
En el marc del Dia de la Visibilitat Intersex, que se celebra cada 26 doctubre, la presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, Paula Iglesias, ha alçat la veu per exigir leradicació daquesta violència sistèmica. El seu missatge és clar: és imperatiu posar fi a un sistema que patologitza, silencia i invisibilitza les persones intersex, exposant-les a tota mena de violències.
Iglesias ha instat el Govern espanyol a adoptar les Recomanacions per a la Igualtat Intersex dictades per la UE, perquè el nostre país no es quedi enrere en la protecció d’aquests drets fonamentals. Així mateix, ha reclamat el compliment de la Llei LGTBI+, que prohibeix explícitament els tractaments hormonals i les cirurgies cosmètiques indiscriminades i innecessàries a menors intersex.
«Es tracta de pràctiques que han estat assenyalades com una vulneració dels drets humans, però que se segueixen realitzant al nostre país, que presumeix de ser líder en drets socials», denuncia Iglesias. La prohibició d’aquestes cirurgies, abonada tant per la legislació espanyola com per les recomanacions europees, exigeix una acció urgent. La presidenta emfatitza la necessitat d’eradicar-les i desenvolupar amb celeritat un protocol d’atenció sanitària a persones intersex que garanteixi un tracte respectuós, informat i lliure de prejudicis.
Reconèixer, Visibilitzar, Respectar
«Ser intersex segueix sent motiu de violència i vulneració de drets al nostre país. Les dades que mostrem no són només xifres. Són vides i identitats silenciades per un sistema que encara nega la seva existència», defensa Paula Iglesias.
Les realitats intersex han de ser reconegudes com a part de la diversitat corporal que enriqueix la nostra societat. És fonamental visibilitzar, naturalitzar i respectar aquestes identitats. Què podem fer, com a societat, per assegurar que cada persona intersex pugui viure lliure de violència i amb la dignitat que es mereix? La resposta és l’educació, l’empatia i el compromís col·lectiu per construir un futur més inclusiu i just per a tothom
