Cada 1 de desembre, el món es vesteix de vermell per commemorar el Dia Mundial de la Sida. Però per nosaltres, la comunitat LGTBIQ+, aquesta data no és pas una simple efemèride. És una cicatriu profunda a la nostra història, un recordatori agredolç d’una plaga que ens va colpejar de front i que, malgrat els avenços miraculosos, encara no s’ha acabat. És un dia per recordar els que vam perdre, sí, però sobretot, és un dia per despertar i adonar-nos que la lluita encara exigeix la nostra veu més alta i contundent.
El llegat que ens moldeja
No podem parlar de VIH/Sida sense parlar de la negligència institucional, del pànic moral i de l’estigma que van acompanyar els seus primers brots. Als qui van viure aquesta època, als nostres grans, els van arrabassar anys, somnis i, de vegades, la dignitat. La resposta lenta i l’homofòbia estructural van convertir una crisi sanitària en una massacre social, estigmatitzant tota una generació i, per extensió, tota la nostra comunitat LGTBIQ+.
Avui, gràcies a la ciència, la infecció pel VIH ja no és una sentència. Les teràpies antiretrovirals han transformat el pronòstic: una persona amb VIH sota tractament efectiu (indetectable) no pot transmetre el virus (Indetectable = Intransmissible, o I=I). Això és un triomf que celebrem amb llàgrimes de gratitud. Aquest coneixement, però, no ha permeat tota la societat. L’estigma continua sent el nostre pitjor enemic.
Els Pilars de La nostra Lluita Actual
La nostra agenda com a comunitat LGTBIQ+ ha de ser clara i no negociable. La prevenció i el tractament són fonamentals, però també ho són l’educació i l’abolició total del prejudici.
- Accés i Educació: Hem de garantir que eines com la PrEP (Profilaxi Preexposició) siguin accessibles, visibles i normalitzades per a totes les que les necessi. L’educació sexual integral, lliure de prejudicis, és la primera línia de defensa.
- Enderrocar l’Estigma: La por al VIH s’alimenta de la ignorància. Necessitem explicar les nostres històries, humanitzar l’experiència i bandejar mites. Portar una vida plena, estimar i tenir relacions sexuals és completament possible amb el VIH.
- Memòria activa: Honrar la memòria no és només posar un llaç vermell, és prendre el relleu. És reconèixer que cada dret que avui gaudim, cada avenç en la salut sexual, va ser conquerit pels que van lluitar durant la crisi de la Sida.
Vivim a l’era de la informació, dels avenços científics que freguen la ciència ficció, però la inequitat segueix marcant la diferència entre la vida i la mort a moltes parts del món.
Et pregunto, lectora, lector, lector: Estem fent prou per desmantellar l’estigma dins les nostres pròpies bombolles socials? Estem tan còmodes amb el concepte d’I=I que hem abaixat la guàrdia a la lluita per l’empatia? Hem transformat la memòria de la crisi de la Sida en una acció política quotidiana, o només s’ha quedat com un record anual?
L?1 de desembre no és un final, és un punt d?inflexió. És el dia per reafirmar que ningú no s’ha de sentir sol, avergonyit o condemnat per la seva condició. El nostre punt de vista és aquest: la propera generació ha d’heretar un món on la lluita contra el VIH no sigui contra el virus, sinó contra la discriminació. I aquest treball comença avui, a cada conversa, a cada acte d’informació, a cada abraçada sense por.
