- L’Audiència Provincial de Madrid confirma el passi a procediment abreujat de la suposada «coach d’identitat» després de rebutjar de ple el seu recurs d’arxiu.
- La Fiscalia de Madrid i la Associació Espanyola Contra les Teràpies de Conversió impulsen la causa per patologitzar l’homosexualitat a internet.
- L’acusada al·lega que les seves polèmiques afirmacions van ser «malinterpretades» mentre la justícia determina que la resolució final s’ha de dictar en un judici.
La lluita judicial contra les pseudoteràpies a Espanya ha arribat a una fita històrica després de confirmar-se que es jutjarà un presumpte delicte d’odi teràpies de conversió. L’Audiència Provincial de Madrid ha avalat de manera definitiva l’enjudiciament de la suposada terapeuta Elena Lorenzo Rego. El tribunal madrileny ha desestimat els recursos de la defensa en entendre de manera unànime que els articles, textos promocionals i vídeos publicats per la processada a la seva pàgina web presenten indicis clars de criminalitat, ja que aborda l’orientació homosexual com una patologia mèdica reversible.
L’origen de la denúncia penal als jutjats de Madrid
L’obertura d’aquesta causa penal es remunta a l’any 2023, moment en què l’Associació Espanyola Contra les Teràpies de Conversió va presentar una denúncia formal davant de la Fiscalia de Madrid. El col·lectiu de drets humans va detectar que Lorenzo oferia de forma sistemàtica en entorns digitals cursos específics de «coaching d’identitat». Aquests continguts prometien als usuaris «recuperar l’heterosexualitat» i superar de forma definitiva l’anomenat «Trastorn Obsessiu Compulsiu Homosexual», un concepte clínic inexistent i sense aval científic per les organitzacions de psiquiatria.
El Ministeri Públic va assumir la investigació en comprovar que la imputada feia més d’una dècada que oferia aquests serveis dirigits a homes i dones que experimentaven atracció cap a persones del seu mateix sexe. Tot i que la denúncia inicial de l’associació civil abraçava sospites per presumpte intrusisme professional, delicte publicitari i associació il·lícita, la Fiscalia i els jutjats instructors van determinar concentrar l’acusació formal en la tipicitat del delicte d’odi a causa del caràcter degradant de les publicacions analitzades.
L’Audiència Provincial rebutja els arguments de la defensa
El dictamen recent dels magistrats de l’Audiència Provincial de Madrid tomba l’estratègia legal de l’acusada, que pretenia l’arxiu immediat de les diligències. Lorenzo Rego argumentava al seu recurs que les expressions contingudes al seu portal web i als seus vídeos promocionals havien estat tretes de context o interpretades erròniament per les organitzacions denunciants. Els jutges han estat contundents en assenyalar que decretar el sobreseïment en aquesta fase processal resultaria del tot prematur i vulneraria el desenvolupament correcte de l’administració de justícia.
El tribunal especifica a la seva interlocutòria que determinar si els textos de la pàgina web constitueixen o no una provocació a l’odi o una humiliació pública cap a les persones homosexuals és una tasca estrictament valorativa. Per tant, aquesta valoració s’ha de dirimir formalment durant la celebració de la vista oral a la banqueta dels acusats i no mitjançant resolucions prèvies. Per part seva, la representació legal de la processada s’ha limitat a recordar que la decisió actual no resol el fons del litigi i que tres dels delictes inicials romanen descartats.
Un historial d’impunitat administrativa que s’acaba en via penal
El nom d’Elena Lorenzo Rego va saltar a la llum pública per primera vegada l’any 2016, quan el teixit associatiu madrileny va activar les alarmes davant de la Conselleria de Polítiques Socials de la Comunitat de Madrid. L’executiu autonòmic va iniciar llavors un expedient sancionador emparat a les lleis de protecció contra la LGTBIfòbia locals, dictaminant finalment una multa administrativa de 20.000 euros per la promoció de teràpies de reconversió de l’orientació sexual.
No obstant això, aquella sanció econòmica va acabar sent anul·lada als tribunals ordinaris del contenciós administratiu a causa de defectes de forma comesos durant la tramitació del procediment institucional. La impunitat administrativa inicial ha quedat ara neutralitzada per la via penal, que avança amb pas ferm tres anys després de l?obertura de les primeres diligències i després d?haver pres declaració a la imputada en qualitat d?investigada. Amb aquest judici, el sistema judicial espanyol es disposa a establir un precedent clau en el càstig penal als que lucren promovent la repressió de la diversitat afectiva.
