- Més que identitat: El Centre alerta que el 30,6% del col·lectiu està en risc de pobresa, afectant especialment persones migrades i dones trans.
- El repte de la visibilitat lèsbica: Només el 16% de les persones ateses són dones cis, per la qual cosa el centre llança la campanya “Això va per tu” per trencar la bretxa de gènere.
- Innovació davant de la violència: L’octubre del 2026 es presentarà el projecte INTRA+, una iniciativa pionera per abordar les violències intragènere en parelles LGTBI.
Al cor d’una Barcelona que presumeix de ser far de llibertats, el Centre LGTBI de Barcelona s’alça com a molt més que un equipament públic: és el termòmetre real de la nostra comunitat. En un 2026 marcat per la paradoxa de tenir les lleis més avançades de la història i, alhora, un repunt preocupant dels discursos d’odi, ens asseiem amb l’equip del centre per disseccionar la realitat que travessa la porta diàriament. De la crisi d’habitatge i la vulnerabilitat de les persones migrants a la urgència de teixir xarxes davant de la soledat, descobrim perquè, en plena era digital, els espais d’acolliment físic i acompanyament psicològic continuen sent la darrera frontera de la nostra resistència.
Revista Rainbow: Barcelona sempre ha estat una ciutat pionera en drets i llibertats. Des del taulell i les consultes del Centre LGTBI, quina és la realitat que veieu diàriament? Quines són les preocupacions més urgents amb què creua la gent la vostra porta avui dia?
Des del Centre LGTBI veiem una realitat diversa però també clara: les necessitats del col·lectiu LGTBIQA+ són múltiples i no es limiten a l’orientació sexual o la identitat de gènere. Sovint estan travessades per desigualtats estructurals com ara la pobresa, el racisme o les dificultats d’accés a recursos bàsics.
Dins del col·lectiu, les persones migrades són les que enfronten més situacions de desigualtat i discriminació, en gran part pel racisme social i institucional. Moltes arriben després d’haver patit violències o persecucions, i viuen processos marcats pel dol, el trauma migratori i la pèrdua de xarxes de suport. A això se sumen barreres legals i administratives que en dificulten la regularització i l’accés a habitatge, ocupació o sanitat, augmentant el risc d’exclusió social i afectant-ne la salut.
Una altra demanda constant és la cobertura de necessitats bàsiques: alimentació, habitatge i accés a la feina. Segons l’informe Estat LGTBI+ 2024 de la Federació Estatal LGTBI+, el 30,6% del col·lectiu està en risc de pobresa, una xifra superior a la de la població general. Aquesta situació s’agreuja en determinats grups, com persones trans, dones lesbianes i bisexuals o persones intersex, que presenten majors taxes de desocupació.
Tot això evidencia la necessitat de polítiques públiques que vagin més enllà del reconeixement simbòlic i garanteixin una redistribució real de recursos.
Alhora, el Centre LGTBI s’ha consolidat com un espai de referència on les persones acudeixen a la recerca d’orientació, suport o entorn segur. Moltes consultes estan relacionades amb processos identitaris o de sexualitat, especialment de persones trans o no binàries que necessiten acompanyament i informació. També atenem situacions de malestar emocional, conflictes familiars o dificultats d’acceptació, així com casos de discriminació o violència LGTBIfòbica en àmbits com el treball, l’educació o l’espai públic.
En definitiva, allò que veiem cada dia és que, tot i que Barcelona és una ciutat molt avançada en drets, moltes persones continuen necessitant espais de suport, acompanyament i comunitat per poder viure la seva identitat amb llibertat. I aquí és on el Centre LGTBI hi juga un paper molt important.
Revista Rainbow: Per entendre la magnitud de la vostra feina, ens podeu compartir algunes xifres recents? Per exemple, quin és el volum de persones que passen pel centre a l’any i quins són els serveis (psicològic, jurídic, trànsit, etc.) que més us demana la ciutadania avui dia?
Durant l’any 2025, l’àrea d’intervenció social del Centre LGTBI va atendre 1.196 persones en serveis individuals. D’aquestes, 719 persones van passar pel servei d’acollida, que és la porta d’entrada on escoltem la demanda i orientem cada persona cap als recursos més adients. També vam atendre 249 persones al servei d’assessorament jurídic i 228 al servei d’acompanyament psicològic.
A aquestes xifres cal afegir la participació en espais grupals, com el Grup Trans, el grup dhomes GBTI o el taller dentrenament de la veu, que van reunir 172 participants durant lany. En total, l‟àrea d‟intervenció social va registrar 1.368 participacions en serveis d‟atenció directa.
Si ampliem la mirada al conjunt del centre, durant el 2025 es van rebre 6.552 sol·licituds d’informació i orientació, cosa que dóna una idea del volum de persones que s’acosten a l’equipament per conèixer els recursos disponibles o demanar suport.
Pel que fa a les demandes, veiem que l’acolliment i l’acompanyament psicològic són els serveis més sol·licitats, perquè moltes persones arriben en moments de dubte o de malestar i primer necessiten un espai d’escolta i orientació. També hi ha una demanda important del servei jurídic, especialment en casos relacionats amb discriminació, conflictes familiars, drets migratoris o tràmits administratius vinculats a les persones trans.
Revista Rainbow: Tenim lleis més avançades que mai, però alhora veiem un repunt als discursos d’odi. Com es gestiona aquesta contradicció des d’un centre públic i com afecta la salut mental dels usuaris que acudeixen a vosaltres?
És una paradoxa que veiem molt clarament a l’atenció diària. Sempre que hi ha més visibilitat i més reconeixement de drets, també hi apareixen reaccions contràries. Històricament ha passat així: quan un col·lectiu minoritzat guanya en drets, emancipació i visibilitat, augmenten també els discursos de rebuig o els intents de qüestionar aquests avenços. Amb el feminisme i els drets de les dones ho hem vist molt clarament també en els darrers anys. En un context marcat per l’auge conservador, l’extrema dreta utilitza els avenços de les dones i els drets LGTBIQA+ com a objectius prioritaris per infondre el pànic moral, reforçar projectes autoritaris i consolidar desigualitats estructurals.
Tot i així, és important recordar que seguim avançant. Avui comptem amb marcs legals i polítiques públiques que permeten respondre aquestes situacions d’una manera molt més clara que fa uns anys.
Alhora, veiem molt clarament l’impacte que aquests discursos tenen a la vida de les persones. Moltes arriben al centre amb ansietat, por o sensació de retrocés, especialment joves que estan construint la seva identitat en un context de forta exposició mediàtica. Per això el treball del centre combina dues dimensions: la defensa activa dels drets i la resposta davant de la LGTBIfòbia, però també l’acompanyament psicològic i social per tenir cura del benestar de les persones que es veuen afectades per aquest clima social.
Revista Rainbow: El col·lectiu LGTBIQ+ és immensament divers. Com treballeu per assegurar-vos que el centre sigui un espai segur i útil per a les realitats més vulnerables, com les persones LGTBI migrants, la gent gran o la joventut trans?
Una de les claus del treball del Centre LGTBI és entendre que no hi ha una única realitat dins del col·lectiu. Les experiències de les persones LGTBIQA+ estan travessades per molts altres factors com ara l’origen, l’edat, la situació administrativa, la salut o la situació econòmica. Per això treballem des d’una mirada interseccional, intentant entendre com es creuen aquestes desigualtats a la vida de les persones que atenem.
A la pràctica això comença pel servei d’acollida, on escoltem cada situació de manera individualitzada i valorem quins recursos poden ser més adequats. Moltes vegades treballem en coordinació amb altres serveis socials, sanitaris i comunitaris de la ciutat, perquè les necessitats que hi apareixen no sempre són només identitàries: poden estar relacionades amb salut mental, processos de protecció internacional, accés a drets bàsics o situacions de violència.
Per poder atendre aquesta diversitat, l’equip realitza formació contínua en àmbits molt diversos, com ara salut mental, acompanyament a persones sol·licitants de protecció internacional, atenció a la comunitat sorda, abordatge de les violències o intervenció amb joventuts trans, entre d’altres. Això ens permet millorar constantment la qualitat de latenció i adaptar els serveis a noves realitats que van apareixent.
A més, des del centre també impulsem espais grupals i treball comunitari amb entitats del territori, perquè entenem que el benestar de les persones també depèn de la possibilitat de generar xarxes i comunitat. Els grups com ara el Grup Trans o altres espais de suport mutu permeten que les persones comparteixin experiències i redueixin l’aïllament.
Per acabar, el Centre LGTBI compta amb una programació cultural pròpia com a eina de sensibilització oberta a la ciutadania, a través de taules rodones, tallers, exposicions fotogràfiques i visites guiades per la ciutat. Articulada trimestralment sota conceptes específics relacionats amb la dissidència sexual i de gènere, s’aposta per treballar des d’una perspectiva transfeminista, interseccional i territorialitzada de manera transversal.
En aquesta línia, la promoció comunitària compta amb la participació de diferents equipaments i entitats de diferents districtes de la ciutat per descentralitzar-ne l’activitat i ampliar l’impacte comunitari a diferents col·lectius.
Qüestions com l’envelliment LGTBIQA+, les infàncies i les joventuts trans* o la migració s’han treballat de forma específica a Jornades Anuals a través de taules de treball i conferències, amb la voluntat de promoure la creació de polítiques públiques des de l’activisme, l’acadèmia i la ciutadania.
Revista Rainbow: De tots els serveis que oferiu (assessoria psicològica, legal, laboral, familiar…), quin creieu que és el gran desconegut i que us agradaria que més gent aprofités?
Un dels reptes que tenim ara mateix al Centre LGTBI és millorar l’accés als serveis per part de dones lesbianes i bisexuals. Per exemple, segons les dades del 2025, de les 719 persones ateses per l’àrea d’intervenció social, més de la meitat van ser homes cisgènere (53,9%), mentre que les dones cis van representar un 16,8% i les dones trans un 13,3%. Aquestes dades ens indiquen que encara hi ha la percepció que els serveis del centre estan més adreçats a homes gais, i això és una cosa que volem canviar.
Per això recentment hem impulsat la campanya “Això va per tu”, que busca precisament apropar el Centre LGTBI a lesbianes i bisexuals i recordar una cosa molt senzilla: “Saps que a Barcelona hi ha un Centre LGTBI amb serveis gratuïts pensats també per a tu?”. La campanya parteix d’una idea clara: hi ha dones del col·lectiu que potser no se senten interpel·lades pels serveis o que han tingut experiències negatives en altres espais institucionals i volem trencar aquesta distància.
També sabem que, de manera estructural, moltes lesbianes i bisexuals tendeixen a acudir menys a serveis relacionats amb el benestar o l’autocura, en comparació amb altres perfils del col·lectiu. A això se sumen experiències prèvies d’estigmatització o d’invisibilització en serveis públics, que poden generar desconfiança.
Per això des del Centre LGTBI estem treballant per incorporar una perspectiva feminista i interseccional al disseny dels serveis, revisant metodologies, espais i formes d’atenció perquè siguin realment inclusives i acollidores per a totes les realitats del col·lectiu. L’objectiu és clar: que qualsevol persona LGTBI de la ciutat, també les lesbianes i bisexuals, senti que aquest centre està pensat per a ella.
Revista Rainbow: El Centre LGTBI és famós per allotjar les seus dassociacions històriques de Barcelona. Com és el dia a dia de la convivència entre entitats tan diverses? De quina manera el centre facilita que aquestes associacions col·laborin entre si en lloc de treballar com a “illes”?
Una de les grans riqueses del Centre LGTBI és la convivència, en un mateix espai, d‟entitats històriques del moviment al costat de l‟equip tècnic del propi centre. Això crea un ecosistema viu on l’activisme, l’acompanyament social i el treball comunitari es creuen cada dia.
Aquesta proximitat facilita molt la coordinació: se’n deriven casos amb rapidesa i es poden fer valoracions gairebé immediates, una cosa força pioner perquè evita llargs circuits burocràtics. Per a les persones usuàries, això es tradueix en menys espera i una atenció de més qualitat.
A més, compartir espai afavoreix el treball conjunt, lintercanvi de coneixement i la generació de respostes més integrals. Aquest model converteix el Centre LGTBI en un equipament innovador, ja que combina l’atenció pública amb l’experiència del teixit associatiu.
Un dels reptes és continuar ampliant la diversitat de les entitats presents —tant amb espais temporals com estables— per reflectir millor la pluralitat de mirades en termes de gènere, edat i interseccionalitat. En aquest sentit, l’objectiu és que el centre sigui cada cop més representatiu de la riquesa queer i transfeminista del teixit social de Barcelona.
Revista Rainbow: Per als col·lectius nous o associacions més petites que naixen ara mateix als barris de Barcelona i busquen un espai o suport: Quins requisits han de complir per formar part de l’ecosistema del centre o utilitzar els vostres espais per a les vostres activitats?
El Centre és un espai obert a la ciutat, on les entitats i els projectes LGTBIQA+ poden programar les seves pròpies activitats. Com a criteri general, cal que estiguin vinculades a la diversitat sexual i de gènere i que siguin d’accés lliure i gratuït.
A més, el Centre disposa d’espais destinats a entitats que vulguin comptar amb un lloc de treball, ja sigui de manera estable o temporal, des d’on oferir serveis personalitzats. Actualment, s’estan revisant els criteris d’assignació d’aquests espais amb l’objectiu de reforçar la representativitat del conjunt del col·lectiu LGTBIQA+, incorporant una pluralitat de mirades més gran —en termes de gènere, edat i interseccionalitat— i afavorint la diversitat de temàtiques i enfocaments presents al Centre. Com hem dit a la pregunta anterior, el centre ha de ser cada vegada més representatiu de la riquesa queer i transfeminista de la ciutat.
Revista Rainbow: Més enllà de latenció individual, el centre és un punt de trobada brutal a Barcelona. Quin tipus d’activitats regulars, exposicions o grups de suport teniu actualment actius perquè la comunitat pugui socialitzar i teixir xarxa?
Al Centre LGTBI comptem amb el Grup Trans* i No Binari com a lloc de trobada regular, destinat a que persones de gènere dissident puguin tenir un espai de no-judici per compartir les seves vivències i el seu procés de manera no terapèutica. Com que és el grup més antic del centre, ha servit com a punt de socialització des dels seus inicis, travessat per valors com ara respecte, confidencialitat, tolerància i participació voluntària.
D’altra banda, anualment s’organitzen grups temporals com el taller d’entrenament de la veu o el grup d’homes GBTI, d’acord amb les demandes que detecta l’àrea d’Intervenció Social que no estan cobertes per serveis municipals de la ciutat.
El Centre LGTBI ofereix, a més, diverses activitats lligades als nostres cicles de programació, que articulem sempre al voltant d’un concepte o idea concreta. Fins a finals de juny, el cicle “(RE)Accions: Rebel·lia, comunitat i alegria radical” proposa reflexionar entorn de formes de resistència davant l’avenç actual de l’extrema dreta a través de xerrades, taules rodones, tallers, una exposició i visites guiades a l’antiga presó de la Model. Algunes activitats que inclou aquest cicle són taules rodones sobre joves i noves masculinitats o antiracisme, i tallers sobre estratègies digitals per combatre la desinformació o autodefensa feminista.
Revista Rainbow: Mirant cap als propers mesos d’aquest 2026, quins projectes, tallers o esdeveniments especials teniu a l’agenda que us facin especial il·lusió? Hi ha alguna novetat a la que els lectors de Rainbow han d’estar molt atents per apuntar-s’hi?
Un dels projectes que més il·lusió ens fa aquest any és INTRA+, una iniciativa que hem posat en marxa des del Centre LGTBI per millorar l’abordatge de les violències intragènere dins les relacions LGTBI. Es tracta d’un tema que durant molt de temps ha quedat força invisibilitzat, fins i tot dins del propi col·lectiu, i creiem que és fonamental començar a parlar-ne amb més eines i coneixement.
El projecte INTRA+ cerca precisament generar formació, recursos i espais de reflexió per millorar la detecció i l’acompanyament d’aquestes situacions, tant des dels serveis públics com des del teixit associatiu. La idea és poder construir un marc de treball que permeti abordar aquestes violències des d’una mirada específica, tenint en compte les particularitats que es poden donar en les relacions LGTBI.
En aquest sentit, una de les cites importants de l’any seran les Jornades Anuals del Centre LGTBI, que farem a l’octubre, i que estaran dedicades precisament a aquest tema. Durant aquestes jornades presentarem el projecte i obrirem espais de debat amb professionals, entitats i persones del col·lectiu per reflexionar sobre com abordar millor les violències a les relacions LGTBI.
Creiem que serà un moment molt interessant per posar el tema sobre la taula, compartir experiències i generar coneixement col·lectiu, i esperem que moltes persones de la ciutat s’animin a participar-hi.
Revista Rainbow: Segur que viviu moments molt durs, però també històries precioses. Sense donar noms, ens podeu compartir algun moment o anècdota recent que us hagi fet dir: “per això val la pena tota la feina que fem”?
Pel servei d’acollida hi passen més de 700 històries cada any, així que podríem esmentar molts casos en què el centre ha estat un espai de suport en moments importants de la vida de les persones. Cada situació és diferent: de vegades es tracta simplement d’oferir informació o primera orientació, i altres vegades acompanyem processos més complexos.
També som conscients que, en algunes situacions especialment difícils, els serveis del mateix centre es poden quedar curts, perquè hi ha realitats que requereixen intervencions més àmplies, per exemple, relacionades amb l’habitatge, la salut mental o la situació administrativa. En aquests casos, el que fem és orientar o treballar en coordinació amb altres recursos de la ciutat, activant diferents serveis perquè la persona pugui trobar el suport que necessita.
Ens ve al cap el cas d’un noi jove que va haver de marxar de casa quan va iniciar la transició de gènere. Va arribar al centre en un moment complicat, i des d’aquí el vam poder orientar jurídicament i acompanyar-lo per activar diferents recursos de la ciutat. Avui continua mantenint el contacte amb el centre i, juntament amb la xarxa d’amistats, ha pogut anar construint un entorn de suport per seguir endavant.
Més enllà de casos concrets, hi ha una cosa que passa sovint i que té molt de valor: els missatges d’agraïment o les bones valoracions que rebem a les enquestes de satisfacció. De vegades persones que vam atendre fa temps tornen simplement per explicar-nos que estan millor o per agrair l’acompanyament que van rebre en un moment difícil. Són gestos senzills, però ajuden a recordar que la feina que fem pot ser útil en determinats moments de la vida de les persones.
Revista Rainbow: Per als lectors de la revista Rainbow que ens estan llegint ara mateix, ja siguin de Barcelona o de fora: com es poden acostar al centre, participar o aportar el seu granet de sorra a la vostra tasca?
Pels qui ens llegeixen, tant si viuen a Barcelona com si estan de pas, el Centre LGTBI és un espai obert a tothom. Es pot venir simplement a conèixer-lo, informar-se o participar a les activitats que programem al llarg de l’any, que abasten des de propostes culturals fins a espais de trobada i reflexió.
A més de trobar serveis d’atenció i suport, el Centre també és un lloc on compartir, aprendre i formar part de la vida comunitària. I per als que es vulguin implicar més, sempre estem obertes a acollir propostes, col·laborar amb projectes o generar noves iniciatives que sumin a la diversitat i la riquesa del teixit LGTBIQA+ de la ciutat.
