- L’informe “Estat de l’Odi 2026” vincula directament la precarietat econòmica amb un augment dràstic de la vulnerabilitat davant la LGTBIfòbia.
- L’assetjament afecta el 50% de les persones amb menys ingressos, mentre que a les rendes altes la xifra baixa fins al 20%.
- El centre de treball es consolida com el segon escenari principal d’agressions, registrant més violència sexual amb intimidació que la via pública.
La precarietat econòmica no només buida les butxaques, també treu seguretat. Segons la investigació “Estat de l’Odi 2026”, realitzada per la Federació Estatal LGTBI+ juntament amb 40dB i el CSIC, hi ha una bretxa de violència insuportable: les persones LGTBI+ que ingressen menys de 1.000€ al mes pateixen el doble d’exposició a l’odi que les que tenen rendes altes.
El perill de la precarietat: A l’atur ia l’oficina
L’informe dibuixa una realitat molt dura on el col·lectiu LGTBIQ+ no troba un lloc segur. D’una banda, el centre de treball s’ha convertit en un focus de violència sexual: el 21% de les agressions amb intimidació tenen lloc dins de les empreses, una xifra que supera el 15% de les que succeeixen a la via pública.
D’altra banda, la situació de desocupació empitjora les coses. Les dades demostren que les persones que no tenen feina corren un risc molt més gran de patir atacs d’odi que aquelles que tenen una estabilitat laboral o estan estudiant. En definitiva, la pobresa i la manca de feina deixen les persones “desarmades” davant dels agressors, ja sigui a la seva vida diària o dins d’una oficina on temen denunciar per por a l’acomiadament.
La urgència d’aplicar la llei
Davant d’aquest panorama, la presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, Paula Iglesias, ha fet una crida a les empreses perquè deixin de veure els plans d’igualtat com una cosa opcional. Implementar el Reial Decret d’Igualtat LGTBI+ és obligatori per a companyies de més de 50 empleats i és l’única manera de protegir els perfils més vulnerables.
“La desocupació i els baixos recursos incrementen la possibilitat de ser víctima d’odi”, adverteix Iglesias. Per això, és urgent crear canals de denúncia assegurances i protocols de protecció que evitin que la LGTBIfòbia segueixi robant oportunitats als que més difícil ho tenen.
Eines per a empreses: Atreure talent sense prejudicis
Per combatre aquesta exclusió des de l’arrel, la Federació LGTBI+ recorda que hi ha programes com EMIDIS i Yes we trans, dissenyats específicament per acompanyar les companyies en la seva transformació interna. Aquestes iniciatives no només ajuden a complir el Reial decret d’igualtat, sinó que assessoren les empreses perquè els seus processos de selecció siguin nets de LGTBIfòbia. L’objectiu és evitar que el talent divers sigui descartat sistemàticament, cosa que condemna moltes persones del col·lectiu a aquest cercle de baixos ingressos i alta vulnerabilitat que denuncia l’informe.
Actualment, més de 30 empreses a l’any ja utilitzen aquestes eines per crear protocols d’actuació davant de l’assetjament i els canals de denúncia confidencials. “La prevenció de les agressions a l’entorn laboral és una responsabilitat empresarial estructural, no opcional”, insisteix la Federació, subratllant que un entorn segur millora no només la vida del treballador, sinó també la retenció de talent i la productivitat de la pròpia companyia.
El Pacte d’Estat com a darrera garantia
Tot i això, el canvi a les oficines no és suficient si el clima social segueix crispat. Des de la Federació Estatal es reclama amb urgència l?aprovació d?un Pacte d?Estat contra els discursos d?odi. La presidenta Paula Iglesias adverteix que l’augment de la violència als carrers ia les plataformes digitals (on 1 de cada 10 persones LGTBI+ ja ha patit discriminació laboral) és el resultat directe d’una normalització de l’odi al debat públic.
Aquest pacte cerca un consens democràtic que freni l’hostilitat abans que es converteixi en agressió física. La investigació deixa clar que els grups més vulnerables -especialment aquells amb menys recursos econòmics per costejar-se defensa legal o suport psicològic- són els que estan pagant el preu més alt d’aquesta polarització. “Estan en joc les vides de milers de persones“, conclou l’informe, recordant que la llibertat del col·lectiu no pot dependre del que cadascú tingui al compte bancari.
