- El Govern fa públiques les dades després d’una consulta parlamentària i confirma una tendència a l’alça des de l’aprovació de la norma el febrer del 2023.
- Només l’últim any, la xifra total ha passat dels 10.670 registres a vorejar els 16.000 a tot el territori nacional.
- L’Executiu aclareix que el procediment es basa en l’autodeterminació i no requereix l’acreditació d’antecedents penals per a la validesa registral.
Radiografia per territoris: On s’han fet més canvis?
La resposta de l’Executiu desglossa el nombre d’inscripcions practicades entre el 2023 i el 31 de desembre del 2024, mostrant una distribució desigual per comunitats autònomes. Castella i Lleó encapçala la llista de les regions facilitades amb 422 canvis, seguida de prop per Castella-la Manxa (343) i Aragó (252).
A continuació detallem les dades oficials d’algunes autonomies:
| Comunitat Autònoma / Ciutat | Canvis registrats (2023-2024) |
| Castella i Lleó | 422 |
| Castella-la Manxa | 343 |
| Aragó | 252 |
| Extremadura | 227 |
| Balears | 210 |
| Astúries | 199 |
| Cantàbria / Navarra | 111 (cadascuna) |
| Ceuta | 53 |
| La Rioja | 27 |
| Melilla | 22 |
| Consolats (Estranger) | 48 |
Polèmica parlamentària sobre els antecedents penals
La publicació daquestes dades respon a una bateria de preguntes formulada per Vox. La formació liderada per Santiago Abascal va sol·licitar conèixer si hi havia registres d’antecedents penals o policials, especialment relacionats amb delictes sexuals, entre els quals van fer el canvi de sexe.
El Govern, però, no ha facilitat aquesta xifra, i s’ha limitat a recordar que el procediment establert a l’article 44 de la Llei Trans consisteix exclusivament en dues compareixences davant l’encarregat del Registre Civil. En aquestes cites, n’hi ha prou que la persona interessada manifesti la seva “disconformitat amb el sexe esmentat” per procedir al canvi, sense que la llei exigeixi informes mèdics ni antecedents previs, garantint així el principi dautodeterminació que regeix la norma.
Aquest degoteig de dades confirma que el canvi de sexe al Registre Civil s’ha normalitzat com un tràmit administratiu àgil, complint amb l’objectiu de la llei de despatologitzar la identitat trans, tot i que el debat polític sobre la seva implementació continua molt present al Congrés.
