- Gran Gràcia és el primer centre que rep el distintiu català per a residències inclusives amb les persones LGTBI.
- La residència ha adaptat espais, modificat el seu reglament intern i creat una comissió d’igualtat.
- La Generalitat vol estendre el reconeixement a totes les residències públiques que gestiona a Catalunya.
La residència LGTBI inclusiva Gran Gràcia va rebre el 25 d’agost a Barcelona el primer distintiu de la Generalitat per a centres residencials que garanteixen els drets i la seguretat del col·lectiu. L’acreditació reconeix canvis concrets en la intimitat, les normes internes, la formació professional i l’organització del centre.
Un distintiu que arriba a la vida quotidiana
El reconeixement denominat “Residències Inclusives amb el Col·lectiu LGTBI” no es va presentar com un gest merament simbòlic. Segons la informació difosa després de l’acte, Gran Gràcia ha introduït mesures que afecten directament l’experiència diària de qui viu i treballa al centre.
La residència ha adaptat espais per garantir la intimitat de les parelles, ha modificat el seu reglament de règim intern i ha creat una comissió d’igualtat. Són decisions que traslladen la inclusió des de les declaracions generals fins a les regles, els espais i els procediments que ordenen la convivència.
L’acte va comptar amb la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor; el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno; responsables del centre i persones vinculades a la seva comunitat. La Generalitat va explicar que el distintiu es dirigeix a residències capaces de garantir drets i crear espais segurs per a les persones LGTBI.
Menor va situar la mesura en una perspectiva de cicle vital. Va defensar el desplegament de polítiques LGTBI a les residències com una qüestió de drets humans que s’ha de mantenir durant tota la vida. També va recordar que moltes persones grans arriben a aquesta etapa després de dècades marcades per la discriminació i la invisibilització.
Intimitat, seguretat i llibertat per no amagar-se
El diàleg celebrat durant l’entrega va permetre conèixer com es materialitzen els canvis. Van participar Maite Frías, directora de Gran Gràcia; Albert Fàbregas, treballador del centre i referent del projecte, i Carme Corominas, usuària lesbiana de la residència i infermera jubilada.
Fàbregas va explicar que el propòsit és que l’ingrés sigui el més segur possible i que la sexualitat continuï formant part natural de la vida de les persones grans. Aquesta idea qüestiona la freqüent invisibilització de l’afectivitat i la intimitat en la vellesa, especialment quan es tracta de residents LGTBI.
Corominas va aportar el testimoni més directe sobre l’efecte del model: va afirmar sentir-se segura i no haver de amagar la seva orientació. La seva experiència ofereix una mesura concreta del valor de les reformes. Una norma inclusiva importa quan permet viure sense ocultament a la pròpia llar, també quan aquesta llar és una residència.
La creació d’una comissió d’igualtat afegeix una estructura estable per revisar pràctiques i respondre a necessitats. La modificació del reglament intern, per la seva banda, incorpora la protecció a l’organització formal del centre. L’adaptació d’espais reconeix que la intimitat de les parelles no desapareix amb l’edat ni ha de dependre de la seva orientació sexual.
Més de 2.600 professionals formats a Catalunya
El conseller Raúl Moreno va agrair la feina dels més de 2.600 professionals que s’han format a Catalunya en diversitat LGTBI. La xifra situa el distintiu dins d’un procés de capacitació que supera a un únic centre i que busca modificar l’atenció residencial de manera més ampla.
Moreno va assenyalar que la intenció del Govern és que qualsevol persona pugui expressar-se, sentir i enamorar-se amb llibertat. També va avançar un objectiu per als pròxims anys: estendre el distintiu a totes les residències públiques gestionades per la Generalitat.
Aquesta anunci converteix l’experiència de Gran Gràcia en un primer model i no en una excepció aïllada. El repte serà traduir el propòsit institucional en canvis verificables a cada centre: formació, protocols, espais, normes i mecanismes de seguiment.
La notícia resulta especialment rellevant perquè col·loca la diversitat sexual i de gènere en un àmbit que sol rebre menys atenció pública. L’envelliment LGTBI planteja necessitats específiques relacionades amb la memòria de la discriminació, la possibilitat d’expressar afectes, el reconeixement de les parelles i la por a tornar a amagar-se en entrar en un entorn residencial.
Un primer pas que haurà de mesurar-se
Gran Gràcia obre una via concreta per avaluar la inclusió. El distintiu permet preguntar quins requisits ha de complir un centre, quina formació rep el seu personal, com protegeix la intimitat i quins canals ofereix davant d’una situació discriminatòria.
La Generalitat ha vinculat el reconeixement a la garantia de drets i a la creació d’espais segurs. Perquè el model conservi credibilitat, la seva extensió haurà de mantenir aquests criteris i comprovar la seva aplicació quotidiana. La novetat no està només en col·locar una placa, sinó en definir una forma d’atenció que reconegui la diversitat de qui envellix.
El primer distintiu arriba amb tres transformacions ja identificables: espais adaptats, reglament revisat i comissió d’igualtat. A elles s’afegeix la formació de milers de professionals i el compromís públic d’ampliar el sistema. Són elements suficients per considerar l’entrega un canvi de política residencial amb potencial per créixer.
