Adverteixo abans d comen ar: aquest s un tema delicat, i el tracto des de la prevenci , no des del morbo ni el p nic. No vaig a descriure m todes ni a donar detalls que puguin servir per fer dany. Vaig a parlar de per qu la prevenci del grooming, tal com est dissenyada avui, té un punt cec respecte als menors LGTBIQ+, i per qu això em preocupa des del meu treball en viol ncia digital.
El que ja sabem sobre el grooming a Espanya
El grooming, quan una persona adulta utilitza internet per guanyar-se la confiança d’un menor amb fins d’abús sexual, segons el que defineix UNICEF, no s un fenomen marginal. Un estudi amb més de 1.500 menors de diferents comunitats aut nomes, elaborat per la Fundaci SOL en col laboraci amb la Gu rdia Civil, va trobar que un de cada cinc estudiants de Prim ria busca activament amics nous a internet i afegeix desconeguts, i que aquesta xifra puja a més del 30% en Secund ria, on gaireb la meitat admet afegir gent que no coneix en persona. Un an lisi de sent ncies judicials espanyoles entre 2017 i 2020, publicat en l’Anuari de Psicologia Jurídica, va trobar que en el 90% dels casos l’agressor acabava proposant un encontre presencial, i que la majoria de les víctimes mai ho van explicar als seus pares mentre ocorria, segons l’estudi de Riberas-Gutiérrez i col laboradores.
Aquesta darrera dada, el silenci, s la clau de tot el que ve després.
Per qu el silenci pesa més en un menor LGTBIQ+
Aquí est el punt que les campanyes generals de prevenci no solen tocar. Un menor LGTBIQ+ té, de partida, més motius estructurals per no explicar a la seva família el que li est passant a internet. Les dades sobre el seu entorn offline ho expliquen, i a més van a pitjor: el 66% de les persones LGTBIQ+ a Espanya afirma haver patit assetjament, humiliacions o amenaces durant la seva etapa escolar per la seva orientaci sexual o identitat de g ner, davant del 49% que ho declarava el 2019, un augment notable en només quatre anys, i el 56% ocultava activament la seva identitat a l’escola, segons l’Enquesta LGBTIQ de l’Ag ncia de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), publicada el 2024. A Espanya, a més, un 25% de les persones LGTBI+ de la Generaci Z (18-24 anys) ha patit assetjament escolar motivat per odi, i en el 64% d’aquests casos el centre educatiu no va fer res al respecte, segons l’informe «Estat de l’Educaci LGTBI+ 2024» de la Federaci Estatal LGTBI+, que a més xifra el ciberassetjament específic en un 7,25% dels actes d’odi registrats.
Si la llar i l’institut són, per a aquest menor, els llocs on més risc percep de ser rebutjat o assenyalat i on, segons aquestes mateixes dades, la institució rarament intervé quan alguna cosa ocorre, s l gic, no imprudent, que busqui a internet el que no troba fora: espais on parlar de la seva identitat sense por, comunitat, validaci . Aquest mateix impuls, sa en si mateix, s exactament el que un agressor expert en grooming sap identificar i explotar: com més aïllat i necessitat de connexi est un menor, i com menys probable s que ho expliqui a un adult de confiança si alguna cosa va malament, més temps té l’agressor per actuar sense ser descobert.
El punt cec de la prevenci gen rica
La majoria de campanyes de prevenci de grooming, incloses les que valoro i recolzo, com les de la Gu rdia Civil o Fundaci SOL, parlen en termes generals: no comparteixis fotos amb desconeguts, explica-ho a un adult, desconfia de qui et demana secretisme. Són missatges correctes, però assumeixen un menor que té, en principi, un adult de confiança al qual acudir sense por que la reacció sigui pitjor que el propi problema. Per a un menor que encara no ha parlat de la seva orientaci sexual o identitat de g ner a casa, aquest supòsit no sempre es compleix, i cap campanya que jo conegui ho diu explícitament.
El contraargument que cal reconèixer
Sóc molt conscient del risc de dir això malament. Si el missatge que queda s «els espais online on els menors LGTBIQ+ busquen comunitat són perillosos», estaríem estigmatitzant alguna cosa que, per a molts d’ells, s un salvavides real i necessari, trobar a altres persones que se senten com ells pot ser, literalment, el que els sost . No s aquesta la meva intenció, i vull ser explícit al respecte: el problema no s que un menor LGTBIQ+ busqui comunitat online, el problema s que la prevenci no distingeix entre aquest espai de suport legítim i el risc específic d’aïllament que un agressor pot aprofitar dins d’ell. Tancar aquests espais no protegeix a ningú; deixar a aquests menors sense eines específiques, tampoc.
El que de veritat faria falta
Ja vam parlar d’aquesta abs ncia d’educaci digital específica al analitzar per qu ningú t’ensenya a protegir-te a Tinder o Grindr: la prevenci gen rica no n’hi ha prou quan el punt de partida no s el mateix per a tothom. Necessitem que la formaci en prevenci de grooming, dirigida a famílies, docents i professionals sanitaris, incorpori explícitament aquesta realitat: que un menor LGTBIQ+ pot tenir raons de pes, i comprensibles, per no explicar el que li passa a casa, i que això exigeix canals de confiança alternatius, no només «parla amb els teus pares». Associacions LGTBIQ+, serveis d’orientació escolar i línies d’ajuda especialitzades haurien de ser una via tan visible com la família en qualsevol material de prevenció dirigit a aquests menors. Des de Rainbow eSafe creiem que protegir a aquesta infància i adolescència no s triar entre comunitat i seguretat: s construir la seguretat sense treure’ls la comunitat que, moltes vegades, s l’únic que tenen.
