- FELGTBI+ denuncia que una de cada cinc persones bisexuals ha estat agredida en l’últim any, i que aproximadament 1 de cada 3 ha patit assetjament i/o discriminació, segons l’informe Estat de l’Odi 2026.
- L’estudi, elaborat per la Federació amb la col·laboració d’un equip de l’Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP, CSIC), documenta violència institucional, sanitària, familiar i comunitària específica contra les persones bi+.
- Amb motiu del Dia de la Visibilitat Bisexual, la Federació reclama el fi de la patologització sanitària de la bisexualitat i el seu reconeixement formal en els protocols d’asil polític i de delictes d’odi.
La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) denuncia que una de cada cinc persones bisexuals ha estat agredida en l’últim any. Així es desprèn de l’informe Estat de l’Odi 2026, elaborat per la Federació amb la col·laboració de membres d’un equip de recerca de l’Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP, CSIC), que també revela que aproximadament 1 de cada 3 persones bisexuals ha patit assetjament i/o discriminació en els últims 12 mesos.
Què és la bifòbia segons FELGTBI+?
La co-coordinadora del Grup de Polítiques Bisexuals de la Federació, Noelia Salido, explica que «la bifòbia s’encarna en violències quotidianes que travessen totes les esferes de la vida. És una forma de violència específica, diferenciada i profundament arrelada que ens margina, ens patologitza, ens enferma, ens aïlla i ens mata». Segons relata, les persones bi+ s’enfronten diàriament a la hipersexualització i a la culpabilització de les víctimes: «El prejudici sexista que ens etiqueta com a éssers promiscuos legitima les agressions sexuals. A les víctimes bi+ se les jutja, se les qüestiona i fins i tot se les responsabilitza de les agressions patides, com si la nostra identitat fos una invitació implícita a l’abús».
Salido afegeix que «la falsa creença que la bisexualitat és incompatible amb la monogàmia o amb la capacitat de mantenir acords de parella semena la sospita permanent», una narrativa que, segons exposa, «fa que, especialment les dones i les persones no binàries amb una alineació de gènere femenina, siguin víctimes de dinàmiques de control, gelosia, aïllament i violència de gènere».
Quina violència institucional denuncia la Federació?
El també co-coordinador del Grup de Polítiques Bisexuals, Alex Robles, assenyala que les persones bi+ pateixen invisibilització jurídica i denegació d’asil: «La legislació i institucions sovint ignoren l’especificitat de les nostres realitats. Tota agressió o discriminació es simplifica erròniament sota el paraigua genèric de l’homofòbia, i esborra així la naturalesa pròpia de la bifòbia». A nivell internacional, denuncia Robles, a les persones bi+ que sol·liciten asil o protecció internacional «se’ls denega sistemàticament el refugi sota l’argument pervers que la seva orientació els permet triar viure com a heterosexuals per esquivar la persecució».
Robles afegeix que el sistema sanitari «segueix discriminant i patologitzant les persones bi+»: «Ens tracten com a persones traumatitzades o amb malalties mentals». Com a exemple, recorda que es va descobrir recentment que la Comunitat de Madrid va mantenir a la seva pàgina web oficial durant més de 20 anys una guia sanitària que relacionava la bisexualitat amb el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP).
Quin esborrat bisexual denuncia FELGTBI+?
Robles relata també una invalidació constant de les persones bi+ a l’hora de formar famílies: «S’assumeix sense fonament que la bisexualitat incapacita per a la criança, despullant-nos del reconeixement social per acompanyar les nostres criatures en entorns segurs i afectius. A més, se’n pressuposa sempre la nostra orientació en funció de les nostres parelles, la qual cosa afegeix l’esborrat de la nostra identitat».
El coordinador descriu a més com s’agreuja aquest esborrat quan la persona bisexual és també trans, no binària, intersexual o asexual: «Amagar aquestes confluències fragmenta la identitat. Ser una persona no binària i bi+, per exemple, implica enfrontar-se a un doble estigma».
Noelia Salido afegeix que «els espais que haurien de ser de refugi i suport mutu es transformen per a les persones bi+ en entorns hostils»: «Els espais del col·lectiu assimilen les dones bisexuals sota l’etiqueta de lesbiana, amb un fals argument d’inclusivitat que dissol la especificitat de l’experiència plurisexual. I la bifòbia i la plumofòbia es recrudeixen contra els homes bi que suporten el prejudici que els jutja com a «gais en fase de negació o en fase d’acceptació»». Salido conclou que «totes aquestes violències, prejudicis i mites són producte directe d’un sistema d’opressió masclista i patriarcal que afecta a homes, dones i persones no binàries bi+».
Què reivindica FELGTBI+ pel Dia de la Visibilitat Bisexual?
Amb motiu d’aquesta data, la Federació Estatal LGTBI+ reivindica:
- El cès immediat de qualsevol forma de patologització de la bisexualitat en guies sanitàries, mèdiques o psiquiàtriques, i l’eliminació de tot vestigi normatiu o oficial que vinculi les plurisexualitats a trastorns mentals.
- La inclusió formal de la bifòbia i les orientacions bi+ com a categories normatives protegides davant dels delictes d’odi i en els protocols d’asil polític.
- Una revisió profunda dels espais LGTBI+ per garantir que siguin veritables entorns segurs.
- Una representació mediàtica i cultural que no redueixi la diversitat bisexual a estereotips negatius, clixés o estigmes que contribueixin a reproduir violències.
Preguntes freqüents
Quantes persones bisexuals han estat agredides segons l’informe Estat de l’Odi 2026?
Una de cada cinc persones bisexuals ha estat agredida en l’últim any, i aproximadament 1 de cada 3 ha patit assetjament i/o discriminació en els últims 12 mesos.
Qui elabora l’informe Estat de l’Odi 2026?
La Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+), amb la col·laboració de membres d’un equip de recerca de l’Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP, CSIC).
Quin problema denuncia FELGTBI+ en l’accés a l’asil per a persones bisexuals?
Que se’ls denega sistemàticament el refugi sota l’argument que la seva orientació els permetria triar viure com a heterosexuals per evitar la persecució.
Quin cas de patologització sanitària menciona la Federació?
Que la Comunitat de Madrid va mantenir durant més de 20 anys una guia sanitària oficial que relacionava la bisexualitat amb el Trastorn Límit de la Personalitat.
Què demana la Federació pel Dia de la Visibilitat Bisexual?
El fi de la patologització de la bisexualitat, el seu reconeixement en els protocols d’asil i delictes d’odi, espais LGTBI+ realment segurs i una representació mediàtica lliure d’estereotips.
