Eduardo Leite, actual governador de l’estat de Rio Grande do Sul, ha registrat la seva precandidatura per a les eleccions presidencials de 2026. Si resulta elegit, es convertiria en el marcant una fita a la política del país ia la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+.
L’anunci va tenir lloc el passat dimarts 20 de maig, després de la seva recent incorporació al Partit Social Democràtic (PSD), després d’abandonar el PSDB, formació en què va militar durant més de dues dècades. «Sí, sóc precandidat a la Presidència de la República. És una aspiració legítima de qui ha estat alcalde, governador i vol contribuir al progrés del Brasil», va declarar Leite davant dels mitjans de comunicació.
La seva candidatura busca posicionar-se com una alternativa a l’actual polarització política, marcada pels blocs associats a Jair Bolsonaro i Lula da Silva. Segons Leite, tots dos projectes se sostenen en una lògica d’enfrontament més que no pas en una proposta constructiva de futur.
Visibilitat sense precedents
La possibilitat que una persona obertament gai accedeixi a la presidència brasilera representa un avenç simbòlic de gran rellevància. Tot i que cada cop hi ha més referents LGTBIQ+ a les institucions, l’accés als màxims càrrecs de poder continua sent excepcional.
Leite va donar a conèixer públicament la seva orientació sexual el 2021, durant una entrevista en horari de màxima audiència a la cadena TV Globo. Aquell gest va ser valorat per molts sectors com un acte de valentia personal en un entorn polític encara poc inclusiu. Des d’aleshores, la seva figura ha guanyat una notorietat tant al Brasil com a l’estranger.
Representació suficient?
No obstant, part del col·lectiu LGTBIQ+ brasiler ha mostrat cautela davant aquesta candidatura. Tot i que Leite ha visibilitzat la seva orientació sexual, la seva trajectòria no s’ha caracteritzat per un suport actiu als drets del col·lectiu. Al seu moment, la frase “sóc un governador gai, no un gai governador” va ser interpretada per diversos sectors com una manera de desmarcar-se de l’activisme LGTBIQ+.
Així mateix, el seu suport a Jair Bolsonaro a les eleccions de 2018 continua generant malestar. L’expresident ha estat àmpliament criticat pel discurs obertament homòfob i les declaracions contra els drets de les persones LGTBIQ+. Jean Wyllys, exdiputat federal i activista, ha assenyalat que Leite “va tenir moltes oportunitats de defensar la comunitat i no ho va fer”.
Entre el gest i el compromís
La candidatura de Leite planteja una qüestió clau: és suficient la visibilitat per representar el col·lectiu LGTBIQ+ en política? O és imprescindible un compromís explícit amb les seves reivindicacions? El fet que algú pugui arribar a la presidència sense amagar la seva identitat és indubtablement important. Però si aquesta identitat no es tradueix en polítiques concretes, quin tipus de representació ofereix?
Actualment, figures com Erika Hilton —diputada i activista trans— continuen liderant propostes legislatives centrades a millorar la vida de les persones LGTBIQ+, així com d’altres sectors històricament marginats. La seva tasca mostra que no n’hi ha prou amb estar; cal actuar.
