Puja al quart lloc a l’índex d’inclusió educativa LGTBIQ+, encara que el continent viu un preocupant retrocés normatiu
Espanya ha aconseguit situar-se al quart lloc del Índex de Educació Inclusiva a Europa</ LGTBIQ+ (IGLYO). Un ascens de vuit posicions respecte a l’edició anterior, publicada el 2022, que confirma un progrés significatiu. Tot i així, les dades globals de l’informe conviden a una reflexió crítica: de veritat estem avançant com hauríem de fer?
Què mesura aquest índex?
L’estudi analitza 49 països europeus i avalua si els seus sistemes educatius garanteixen la inclusió i la protecció de joves LGTBIQ+. Per això, es consideren deu indicadors clau, entre ells:
- Existència de polítiques contra l’assetjament escolar.
- Legislació antidiscriminació en entorns educatius.
- Inclusió de continguts LGTBIQ+ als plans d’estudi.
- Formació obligatòria del professorat en diversitat.
- Reconeixement legal per a persones trans i intersex.
Amb una puntuació de 77,5 sobre 100, Espanya comparteix posició amb Bèlgica i Dinamarca, i només és superada per Noruega (90), Suècia (80). Aquesta classificació reflecteix, si més no en part, el compromís institucional amb una educació més diversa i segura.
Llums i ombres de l’informe
Encara que 21 països han millorat des del 2022 —com França, Lituània o Moldàvia—, el panorama europeu continua sent alarmant. En set Estats, encara hi ha lleis que prohibeixen parlar de temes LGTBIQ+ a les aules. Tretze més, inclosos Bulgària, Itàlia o el Regne Unit, han experimentat una clara reculada.
L’educació, més que mai, ha esdevingut un camp de disputa ideològica. Segons IGLYO, l’auge de discursos antigènere i polítiques regressives ha instrumentalitzat la diversitat com a eina política, afectant directament el benestar de l’alumnat.
“L’educació hauria de ser un espai segur, no un camp de batalla. Necessitem acció i responsabilitat, no només esperança”, declara Yassine Chagh, president d’IGLYO.
Per què importa una escola inclusiva?
Nombrosos estudis han demostrat que els estudiants LGTBIQ+, o els qui són percebuts com a tals, pateixen majors nivells d’assetjament, discriminació i violència a l’entorn escolar. Això no només afecta la seva salut mental i autoestima, sinó també el seu acompliment acadèmic.
Garantir una educació inclusiva no és un gest simbòlic. És una obligació ètica i legal per a qualsevol Estat que es comprometi amb els drets humans. Les polítiques que reconeixen la diversitat a les aules no beneficien només el col·lectiu LGTBIQ+, sinó que enriqueixen l’experiència educativa de tota la comunitat escolar.
I si aquest avenç no és tan sòlid?
Si bé l’ascens d’Espanya és motiu de celebració, cal mantenir la mirada crítica. Estem davant d’una millora real i sostenible o simplement davant d’un bon resultat en un índex específic? La inclusió no s’ha de quedar als papers ni dependre del color polític del moment. A més, algunes veus qüestionen que les dades de l’informe puguin amagar realitats locals molt diverses. Què passa amb les diferències entre comunitats autònomes? S’estan aplicant realment aquestes polítiques a les aules?
Top 10 de països en educació inclusiva LGTBIQ+ (2024)
| País | Puntuació |
|---|---|
| Noruega | 90 |
| Suècia | 80 |
| Malta | 80 |
| Espanya | 77.5 |
| Dinamarca | 77.5 |
| Bèlgica | 77.5 |
| Portugal | 75 |
| Luxemburg | 75 |
| Finlàndia | 72.5 |
| França | 70 |
