Un grup de menors va denunciar una agressió durant les festes de Benialí, a Alacant, després de rebre insults per la seva orientació sexual. Veïns, l’Ajuntament i organitzacions LGTBI van sortir a condemnar els fets i reclamen que la resposta no es limiti a la denúncia: també cal educar contra l’odi.
Les festes d’un poble haurien de ser un lloc per trobar-se, celebrar i sentir-se part d’una comunitat. A Benialí, una petita localitat de La Vall de Gallinera, a Alacant, la celebració va acabar deixant una escena que torna a posar sobre la taula una pregunta difícil: què està passant quan l’homofòbia apareix entre adolescents i es converteix en insults, amenaces i violència.
Un grup de menors va denunciar haver patit una agressió durant les festes celebrades aquest cap de setmana. Segons els testimonis recollits per diferents mitjans, tres nois, també menors, les haurien increpat amb insults relacionats amb la seva orientació sexual, entre ells “bolleres” i “mariconas”, a més de crits de “Visca Franco” i “Visca Vox”. La Guàrdia Civil ha pres declaració a les joves, a una testimoni i posteriorment als presumptes agressors, les versions dels quals sobre el que va passar són diferents. La investigació continua oberta.
La gravetat de l’episodi no està només en el que va passar aquella nit. També està en el que revela: que determinats discursos d’odi poden acabar incorporant-se al llenguatge quotidià d’adolescents i traslladar-se de l’insult a la violència.
Un poble respon
La reacció d’una part de la comunitat va ser immediata. Veïns de La Vall de Gallinera van participar en una concentració de rebuig a l’agressió, mentre que l’Ajuntament va expressar públicament la seva “més absoluta repulsa i condemna” i va traslladar el seu suport i solidaritat a les persones afectades.
El consistori va recordar a més que les festes han de ser espais de trobada i convivència i va reafirmar el seu compromís amb una Vall de Gallinera “diversa, inclusiva, respectuosa i lliure d’LGTBIfòbia”. La concentració va reunir unes 200 persones.
No és un detall menor. Davant d’una agressió que afecta especialment a menors, la resposta d’una comunitat també importa. Que veïns surtin al carrer per dir que l’homofòbia no representa al poble és una forma de marcar un límit: aquí no tot val.
“No és una broma”
Des de Diversitat Alacant van qualificar els fets com a violència LGTBIfòbica. El seu president, Juan David Santiago, va alertar sobre l’aparició de nous “punts calents” d’homofòbia i va advertir que no es pot permetre que l’odi cap a les persones LGTBI i determinats discursos feixistes entrin a la vida quotidiana dels adolescents com si fossin alguna cosa normal.
L’organització va anar més enllà de demanar que s’investiguin els fets i es depurin responsabilitats. Santiago va assenyalar que darrere de conductes com aquesta hi ha també “un fracàs col·lectiu com a societat” i va reclamar treballar per evitar que tornin a repetir-se.
La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, també va expressar la seva solidaritat amb les joves i va condemnar l’agressió, vinculant-la amb la necessitat de respondre amb fermesa davant dels discursos d’odi i defensar els drets humans.
Educar abans de tenir que lamentar
La resposta davant de l’LGTBIfòbia no pot començar únicament quan apareix una agressió.
L’educació és una de les eines fonamentals per desmuntar els prejudicis abans que es converteixin en violència. No n’hi ha prou amb ensenyar que insultar està malament. Cal explicar per què està malament discriminar a una persona per ser lesbiana, gai, bisexual o trans; per què una parella de dues noies no és motiu de burla; per què utilitzar una orientació sexual com a insult reprodueix una forma de violència; i per què determinats discursos que presenten a les persones LGTBI com una amenaça acaben generant por i exclusió.
També implica treballar amb les famílies, els centres educatius, les institucions i els espais d’oci. Perquè l’educació en diversitat no pot quedar reduïda a una data del calendari ni dependre exclusivament de qui pateix la discriminació.
El que va passar a Benialí interpel·la especialment perquè qui apareix assenyalat com a presumptes agressors són també menors. Això no significa minimitzar els fets. Significa preguntar-se quines eines estem donant a les noves generacions per relacionar-se amb qui són diferents a ells.
La consciència també es construeix en comunitat
Hi ha una segona lliçó en el que ha passat: la importància de no normalitzar.
Un insult homòfob no és simplement “una broma”. Una agressió motivada per l’orientació sexual no és una baralla més. I mirar cap a un altre costat tampoc és neutral.
Que un veí intervingui, que una comunitat es concentri, que un ajuntament condemni els fets i que una organització LGTBI acompanyi a les víctimes són respostes que ajuden a construir un altre missatge: l’odi no ha de convertir-se en la norma.
Però perquè aquesta resposta sigui efectiva ha de mantenir-se més enllà dels titulars.
Les campanyes de sensibilització, l’educació afectiu-sexual i en diversitat, la formació de professionals, la prevenció de les violències LGTBIfòbiques i la creació d’espais segurs per a adolescents formen part d’una mateixa estratègia: aconseguir que la pròxima generació no hagi d’aprendre a respectar a l’altre després d’una agressió.
Benialí deixa així una imatge contradictòria. D’una banda, una nit de festa travessada per insults i una denúncia per violència homòfoba. D’altra banda, una comunitat que va sortir al carrer per dir que això no la representa.
La consciència social també es construeix així: assenyalant l’odi, acompanyant a qui ho pateix i, sobretot, educant perquè no torni a ocórrer.
