Estima lector de Rainbow, hi ha dates que transcendeixen el calendari per convertir-se en un far de justícia. Una d’elles està marcada per a principis de 2026. Fuerteventura, una de les illes més àrides de Canarias, acollirà un transcendental acte de desgreuge a la comunitat “50 anys en llibertat”. L’elecció del lloc no és casual: l’illa és llar de l’antiga Colònia Agrícola Penitenciària de Tefia, un lloc de repressió amb un simbolisme ineludible.
Tefia: On l’orientació sexual va ser condemna
Tefia, ubicada a Fuerteventura, és un nom que ressona amb dolor a la història recent d’Espanya. Durant la dictadura franquista, aquest lloc va funcionar com un autèntic camp de concentració. Desenes d’homes van ser reclosos i forçats a fer feines extenuants, obligats a «picar pedra», simplement per ser homosexuals i exercir la seva orientació sexual en públic. L’excusa oficial era tan cruel com absurda: suposadament buscaven «reverdir» l’illa, però com bé ha assenyalat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, i expresident canari, Ángel Víctor Torres, la fi real era el càstig sense sentit.
Torres ha anunciat en roda de premsa que hi ha la previsió que Tefía sigui declarada pròximament Lloc de Memòria, un reconeixement vital per a la visibilitat del que hi va passar. Aquest acte a les Canàries serà l’esdeveniment central d’un programa amb mig centenar de cites per commemorar l’aniversari de la fi de la dictadura, i la seva rellevància es projecta a nivell nacional gràcies al significat històric profund de la colònia.
El Desafiament de la Desmemòria i l’Amenaça de la Involució
Un dels punts més crítics que subratlla el ministre és la perillosa ignorància històrica que persisteix entre la joventut. Per a molts joves que ja van néixer en democràcia, la brutalitat de la repressió que va patir la comunitat homosexual sota el franquisme és un capítol desconegut. Encara pitjor, aquesta desmemòria es veu alimentada per certs discursos polítics que, segons Torres, arriben a negar aquests fets.
Coneixes la història de Tefia i el que va representar per a la comunitat LGTBIQ+?
Creus que l’oblit d’aquests capítols pot aplanar el camí per a la involució dels drets aconseguits?
Torres no només mira cap al passat, sinó que alerta sobre el present. Adverteix que hi ha conquestes civils que es donen per assegudes —com la igualtat per al col·lectiu LGTBIQ+— que avui estan sota amenaça. I la involució no és pas un fantasma del passat. El ministre ha recordat casos recents a Europa, com a Hongria, on s’han prohibit les manifestacions de suport a la comunitat, demostrant que la lluita pels drets continua sent una tasca quotidiana i urgent. Un Homenatge Ampli a les Víctimes Polítiques
El programa d’actes a les Canàries no només se centrarà a la comunitat LGTBIQ+. També es donarà un especial protagonisme a totes les víctimes de la repressió política, incloent-hi aquelles que van ser assassinades i llançades a fosses comunes, avencs, pous o al mar. Torres va recordar que, encara que a les illes no hi va haver grans batalles durant la Guerra Civil, les primeres víctimes de la contesa sí que es van cobrar vides a llocs com La Palma o el nord de Gran Canària.
Aquest conjunt d’actes, amb el desgreuge a Tefia com a eix, no és només un gest de record. És un exercici de memòria democràtica que busca dignificar els que van patir la barbàrie i, sobretot, blindar el futur. És una crida al lector a no subestimar la fragilitat dels drets adquirits ia mantenir viva la consciència històrica
