Naghoi i Facialteam: com s’acompanya les persones trans abans i després de la cirurgia

Aquesta fase prèvia és essencial i pot incloure diverses consultes, proves diagnòstiques com ara un TAC 3D i l’ús de models anatòmics per estudiar diferents abordatges quirúrgics. Tot això proporciona a la pacient informació clara i rigorosa per prendre decisions conscients.

El més important és que se sentin escoltades, compreses i segures abans de fer qualsevol pas cap a la cirurgia.

- Publicidad-

Revista Rainbow: Parlar de recuperació integral implica parlar de més que bisturí i punts de sutura: salut mental, emocions, expectatives i pors també formen part del procés. Amb quins perfils professionals compta l’equip de Naghoi i com s’articula aquest acompanyament multidisciplinari durant l’estada de les pacients?

Dr Daniel Simon: Tant Facialteam com Naghoi compten amb diversos professionals sociosanitaris, sempre treballant en equip. Pel costat mèdic, hi ha 12 cirurgians, tres anestesistes i una metgessa de capçalera en plantilla que mesuren cada detall clínic durant tota l’estada perioperativa.

A Naghoi, hi ha atenció d’infermeria especialitzada en la pacient trans postoperatòria, disponible 24/7, dia i nit, que proporciona des de revisions rutinàries a massatges com de drenatge limfàtic i pressoteràpia, teràpies amb l’objectiu de reduir la inflamació i agilitzar la recuperació. A més, dues psicòlogues brinden una varietat de serveis per cuidar la salut mental tant de les pacients com dels seus acompanyants, a nivell individual com a grupal.

Dr. Luis Capitán: El nostre equip aporta mim i tranquil·litat a la fase post operatòria, a més fomenta una alimentació sana i una experiència compartida en comunitat. Ens preocupem d´una recuperació física però també mental i emocional El nostre model de cura és innovador no només en aquest sector sinó també dins de l´atenció sanitària general.

Revista Rainbow: En el debat actual, cada vegada més veus trans qüestionen la idea que la disfòria es “resol” exclusivament modificant el Des de la vostra experiència, creieu que la cirurgia sempre la solució a la disfòria de gènere o és només una eina més dins un procés molt més ampli?

Dana Westermark, Responsable del dpt. de psicologia: Per res, no hi ha una vareta màgica. D’una banda, el fet de confirmar que una persona és trans, ja és un procés summament complex. A això s’hi afegeixen els reptes o desafiaments que travessa una persona quan comença el camí de la transició: perdre relacions socials, por del rebuig, problemes sociopolítics… I és que prendre la decisió de sotmetre’s a una cirurgia d’afirmació de gènere no és una decisió fàcil. Les persones trans han pogut estar en teràpia psicològica o tractament hormonal durant mesos i/o anys abans de prendre aquesta decisió.

Moltes persones trans busquen serveis de salut per ajudar-los a alinear el físic amb la seva identitat de gènere. La cirurgia pot millorar la disfòria, està demostrat científicament, però no en pot prometre l’eliminació en tots els casos, però no significa que sigui la solució radical a la disfòria de gènere. És a dir, és probable que la cirurgia minimitzi la disfòria, però la cirurgia no ha de formar part de la transició de tots. Seria erroni dir que mai més no patirà de transfòbia, que sempre li parlaran amb els pronoms correctes, i que els nens deixaran de fer la pregunta incòmoda, què és, home o dona? Per tant, la cirurgia és una opció dins d’un ventall molt ampli.

<img class="aligncenter size-full wp-image-226021" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2026/03/naghoi-afirmacion-de-genero-1.jpg" alt="naghoi afirmacio de genero" wid

Revista Rainbow: Les operacions poden generar grans expectatives sobre com canviarà la vida d’una persona, però el postoperatori també pot portar moments de vulnerabilitat emocional. Com es treballa a Naghoi la gestió d’expectatives per evitar que la cirurgia es visqui com una promesa de felicitat absoluta?

Dana Westermark, Responsable de Psicologia de Naghoi i Facialteam: És una tasca prèvia essencial, realitzada conjuntament entre les psicòlogues i els cirurgians en consultes, per ajustar unes expectatives realistes de cara a la cirurgia. Tot i això, encara que les pacients diguin que entenen fins on arriba l’impacte de la cirurgia a les seves vides, és un factor difícil de controlar ja que vénen amb molta il·lusió de, per fi, poder viure una vida plena en congruència amb la seva identitat de gènere autèntic. Hi ha molta càrrega emocional amb aquesta cirurgia, i per això, avisem de manera reiterada sobre la possibilitat d’una fase d’alts i baixos després de la cirurgia, que és comuna en part a causa dels efectes de l’anestèsia general, i per altra banda per haver superat el dia que porten esperant ansiosament durant mesos. Comptem amb un equip postoperatori especialitzat, que inclou coordinadores i infermeria especialitzada en salut mental, que acompanyen, a distància, la pacient al llarg dels mesos i anys després de la cirurgia, per si sorgeixen qüestions i dubtes. La cura segueix a llarg termini, i en cap moment prometem la felicitat absoluta, encara que ens omple de satisfacció escoltar les pacients admetre que gràcies a la cirurgia són més feliços i que el nostre equip li ha “salvat la vida.”

Revista Rainbow: El cispassing segueix sent un tema central dins del col·lectiu trans, tant com a font de seguretat com de pressió Quin pes creieu que té el cispassing en el benestar de les persones trans i com aborden aquest tema des d’una perspectiva crítica i no normativa?

 Victòria, executiva de comunicació i pacient: L’anomenat cispassing sol aparèixer sovint en el debat sobre les persones trans, de vegades com un ideal i d’altres com una pressió normativa. Des de la nostra perspectiva, és important començar qüestionant el concepte mateix.

El passing no és una categoria objectiva ni mesurable, sinó un constructe subjectiu que depèn de percepcions culturals i personals sobre el gènere. Trets que per a algunes persones s’interpreten com a masculins, com per exemple una mandíbula més marcada, poden ser percebuts com a femenins per altres. Això demostra que no existeix un estàndard universal ni estable sobre el que significa “lluir” masculí o femenina; això sense esmentar el no binarisme.

Per això, creiem que és problemàtic presentar el cispassing com un objectiu central en l’experiència trans. Les persones trans no busquen convertir-se en allò que la societat espera ni complir amb un determinat ideal estètic o normatiu. En la gran majoria dels casos, el que busquen és molt més simple i humà: ser elles mateixes i reduir la disfòria que pot existir entre la seva identitat i certs trets físics. El benestar sol estar més relacionat amb aquesta congruència personal que amb la validació externa.

És cert que per a algunes persones el passing pot aportar una sensació de seguretat o facilitar la vida quotidiana, especialment en contextos on la visibilitat trans encara comporta riscos. També n’hi ha que prefereixen viure de manera stealth i no haver d’explicar constantment la seva història personal. Però aquestes decisions responen a circumstàncies i desitjos individuals, no a una jerarquia d’identitats ni a una “correcta” forma de ser trans.

En aquest sentit, creiem que és important abordar aquest tema des d’una mirada que reconegui la diversitat d’experiències. No hi ha una única manera vàlida de viure una transició. Cada persona té la seva pròpia relació amb el cos, la identitat i l’entorn social. Allò que per a una persona pot ser un objectiu important, per a una altra pot no tenir cap rellevància. Reduir la conversa a la idea de passing com a mesura de benestar simplifica una realitat que és molt més complexa i profundament personal.

Així que la transició és una necessitat per al seu benestar per arribar a veure’s, i ser vista, com la persona que realment és. Tot i que per a algunes el cispassing és un privilegi que gaudeixen, sent realistes, n’hi ha d’altres que els costa beneficiar-se d’aquesta seguretat que el cispassing atorga. Per desfortuno, no és possible moure’s sempre en espais 100% lliures de transfòbia. En el cas de persones no binàries, o genderqueer, el cispassing potser té menys pes. Sigui o no una clau per a la nostra pacient, és el nostre deure escoltar-los i respectar-los ja que cada persona tindrà una visió única de la pròpia feminitat. Sabem que la diversitat del femení és tan àmplia com el mateix univers…que inclou totes les dones, inclusiu de dones trans, és un dret humà. A més, és comprensible quan elles volen conservar certs trets culturals o familiars—en fi, el nostre propòsit és aconseguir minimitzar els marcadors masculins al màxim, sense sacrificar-ne la naturalitat, i que encaixa amb el seu concepte de femení (que varia entre cultures i països).

Revista Rainbow: La transformació corporal no sempre va acompanyada d’una transformació interna immediata, i això pot generar conflictes emocionals inesperats. Us trobeu amb pacients que, tot i estar satisfetes amb el resultat físic, segueixen travessant malestar emocional? Com s’hi acompanya això?

Dana Westermark: Realment, les persones trans saben qui són des d’una edat molt primerenca. El més habitual és que ja hagin recorregut un llarg camí amb professionals de la salut mental, i amb experts en endocrinologia, abans de poder accedir a una cirurgia. No solen ser transformacions sobtades: poden trigar mesos o fins i tot anys només a eliminar el pèl, per exemple, un procés a més una mica costós.

La transició suposa una enorme inversió econòmica que requereix una acurada planificació financera, però gairebé cap persona té aquest poder adquisitiu de manera tan immediata. Hi haurà poques excepcions, un nombre tan petit segons els estudis publicats fins a la data, que resulta científicament insignificant.

Segons la WPATH, l’associació mundial de professionals a la salut trans, els casos de penediment es deuen més a la dificultat a gestionar un rebuig social continuat que a la pròpia transformació interna. Si persisteix un malestar emocional, tot i haver completat la seva transició, cal suport psicològic especialitzat, i si és possible, amb experiència en identitat de gènere. També és recomanable l’acompanyament grupal supervisat, per donar suport al col·lectiu, identificant les fonts internes i externes comunes del malestar, i aprendre a gestionar-les acompanyada per una comunitat que comprèn.

Revista Rainbow: Naghoi aposta per una recuperació viscuda en comunitat, una mica poc habitual en els processos mèdics Què aporta la convivència amb altres persones trans en recuperació i per què creieu que és tan important no viure aquest procés en solitud?

Dana Westermark: El benefici és tan gran que gairebé no es pot mesurar. No som experts (encara) en l’impacte de la convivència durant la recuperació postoperatori–Caldrà recopilar dades! però, segurament, es poden extrapolar conclusions d’altres estudis sobre teràpies i experiències de sanació en comunitat, i han demostrat ser més efectives que els processos viscuts en solitud.

A més, es podria dir que Naghoi és un santuari construït en honor del col·lectiu trans; i que és, en certa manera, arribar a casa. Pretenem recrear el paradís segur amb què somien, on poder deixar-se anar i ser elles mateixes, sense pors. Des de fa un temps, Facialteam ja era una mena de bombolla del cel per a moltes explicaven la revelació que era estar sota la nostra cura, on se sentien envoltades per un gran grup de professionals que miraven per la seva comoditat en tots els aspectes.

No només rebien moixaines les pacients, sinó també els seus acompanyants, que també tenen els seus propis processos paral·lels quan el seu ésser estimat se sotmet a cirurgies. ja de per vida.

Al llarg dels nostres 15 anys de trajectòria, hem vist l’apoderament que sorgeix quan una persona se sent part d’un grup, en estar envoltada de persones afins a ella. Fa més d’una dècada que ens demanen una “reunió” d’expacients, i ara, per fi s’ha materialitzat amb Naghoi, un espai ideal per fer-ho.

Revista Rainbow: Cada vegada es qüestiona més la tendència a convertir processos vitals i identitaris en itineraris estrictament mèdics. Des de la vostra posició, com eviteu que la transició es converteixi en un procés excessivament medicalitzat o protocol·litzat?

Dr. Capità, fundador i director: Facialteam es dedica a la cirurgia d’afirmació de gènere facial, amb la qual és inevitable, fins i tot diria que cal que hi hagi un protocol mèdic amb bases científiques que segueix evolucionant amb l’experiència per poder oferir cada cop un millor servei, d’altíssima qualitat en tot allò rellevant. Per això, no vol dir que la pacient es converteix en només un codi, ni de bon tros, tot el contrari.

Com més veu la pacient com una persona, una humana, que té dret a serveis de salut com tothom, i mereix un abordatge 360º al seu benestar físicamental, millors resultats aconseguirem al sector sanitari. Com que no formem part de la nostra especialitat, no podem declarar com ha de ser el procés en altres àrees de la transició, però el concepte de la unitat multidisciplinar compost per professionals que estan realment integrades —com actualment operem avui dia a Facialteam— seria un model de cura, basat en el consentiment informat, que afavoreix processos cada vegada menys medicalitzats, més personalitzats i més personalitzats.

Revista Rainbow: Les clíniques i centres especialitzats ocupen un lloc de poder simbòlic en la vida de les persones trans que hi acudeixen. Quina responsabilitat sentiu com a centre en treballar amb persones que dipositen tantes expectatives emocionals en un procés mèdic?

El Dept Post-Operatori de Facialteam: Som plenament conscients de l’enorme responsabilitat que implica la nostra feina. Entenem que, en la relació medicopacient, hi ha una asimetria de poder que pot fer que la pacient se senti vulnerable. Per això, el nostre objectiu és equilibrar aquesta balança des del primer moment: fomentem una comunicació oberta i fluïda entre la pacient, la seva família i el nostre equip, eliminem les barreres econòmiques a les nostres consultes i oferim un acompanyament integral. Això inclou atenció postoperatòria a llarg termini i una assegurança mèdica quirúrgica, amb la finalitat de minimitzar preocupacions i brindar la major tranquil·litat possible davant dels riscos inherents a qualsevol cirurgia.

Pel que fa a les expectatives emocionals –com hem comentat anteriorment–, l’assessorament per part del cirurgià és fonamental per alinear-les. El nostre equip multidisciplinari (psicologia i medicina general) fa una avaluació preoperatòria detallada, on revisem amb la pacient què espera del procés. No només parlem dels resultats físics, sinó també de l’impacte emocional, de com reacciona el seu entorn i dels canvis possibles en la seva vida personal i laboral. Entenem que la satisfacció final depèn directament d’aquestes expectatives, per tant, la nostra prioritat absoluta és treballar junts per assegurar que siguin realistes abans de començar.

Revista Rainbow: En un context internacional de retrocessos en drets trans, els models d’atenció sanitària també estan en revisió. Si mirem el futur, quins canvis creeu que són necessaris en la forma en acompanya a les persones trans a els processos de afirmació de

Lilia Koss, Resp. Relacions Institucionals:

Primer destaquem que la nostra experiència es limita al sector específic de la cirurgia facial per a dones trans des de l’any 2010.

Pel que fa al futur del sector sanitari i els seus serveis d’afirmació de gènere facial, és fonamental invertir en investigació científica i en la formació de les noves generacions de professionals sanitaris, accions a què ja dediquem un esforç considerable. A l’àmbit de la cirurgia facial, l’escassetat és notòria.

Addicionalment, cal fomentar la participació de joves trans en l’àmbit sanitari per augmentar el percentatge de professionals que aporten una «experiència viscuda», cosa que ens permetrà una comprensió més profunda de les necessitats i, consegüentment, millorar l’acompanyament en els processos d’una transició de gènere.

Encara queda un camí significatiu per recórrer, i aquest és un sector relativament incipient.

Només a través d’un coneixement més gran, la integració multidisciplinària (mitjançant la col·laboració amb organitzacions com EPATH i associacions trans/LGBTIQ+), i l’escolta activa de les nostres més de 6000 pacients procedents de 60 països, hem pod la tecnologia, els mètodes, els resultats, les cures i, de manera crucial, la satisfacció i el benestar de la pacient LGB.