- El col·lectiu LGTBI d’Uruguai demana que l’Estat reconeixi públicament i demani perdó per la persecució que va patir durant la dictadura (1973-1985).
- La llei de 2018 ja indemnitza a més de 200 persones trans, però la reparació, d’uns 500 dòlars, deixa fora a moltes.
- La reivindicació arriba dies després d’una Marxa per la Diversitat que va reunir a deu milers de persones a Montevideo.
La comunitat Uruguai LGTBI torna a parlar de la dictadura. Aquesta setmana, activistes i investigadors han demanat a l’Estat uruguaià un reconeixement oficial i una disculpa pública per la repressió que van patir lesbianes, gais, bisexuals i persones trans entre 1973 i 1985. Segons el col·lectiu, «la persecució no va ser només política: també va ser moral, sexual i de gènere».
Què demana el col·lectiu LGTBI a l’Estat uruguaià?
El col·lectiu demana «un reconeixement públic» i una «petició de disculpes per part de l’Estat uruguaià» per la persecució durant la dictadura cívico-militar. Ho explica Diego Sempol, docent del Departament de Ciència Política de la Universitat de la República i investigador de la repressió policial.
Segons Sempol, durant el règim «una quantitat de formes de discriminació i d’homofòbia» es van convertir en «política d’Estat». Hi va haver «mecanismes de persecució policial», es va destituir a docents per tenir «sexualitats considerades no acordes amb el que s’esperava» i hi va haver detencions arbitràries.
«Memòries travestis»: el documental que va confirmar el patró
Sempol va dirigir juntament amb Alejandro Albertti el documental «Memòries travestis», que va confirmar «patrons de persecució estatal de manera estable en el temps». Per a l’investigador, la memòria és «una eina molt potent de construcció de la identitat».
Com funciona la reparació a les persones trans?
La Llei Integral per a Persones Trans de 2018, una norma pionera a Llatinoamèrica, preveu una compensació econòmica per a les persones trans que «van ser víctimes de violència institucional o privades de la seva llibertat» en aquella època. Més de 200 persones l’han rebut. La quantitat és de 20.592 pesos uruguaians, uns 500 dòlars, i només poden demanar-la aquells que van néixer abans del 31 de desembre de 1975.
Josefina González, directora nacional de Diversitat Sexual del Ministeri de Desenvolupament Social, reconeix que la llei arriba a una «franja molt petita» de la comunitat. Ingrid Padilla, directora del Col·lectiu Trans d’Uruguai, és una de les 300 persones que van iniciar el tràmit i se l’hi va rebutjar per una diferència de cinco mesos. Demana poder «tornar a creure en un sistema» que les va excloure.
Una marxa multitudinària com a abansala
El 25 de setembre, deu milers de persones van omplir l’avinguda Libertador de Montevideo amb el lema «Vivir amb dignitat, existir amb orgull». Daniela Buquet, de la Coordinadora de la Marxa per la Diversitat, va denunciar que la comunitat «segueix vivint violències constants».
Entre les demandes hi havia aplicar de veritat la quota laboral trans del 1 % en les convocatòries públiques i donar visibilitat a les lesbianes: «Marxem perquè les lesbianes seguim patint la invisibilitat». La marxa es va dedicar a Luis Magallanes (Dulce Polly), pioner del drag uruguaià, que va morir a principis de 2026. Entre els avenços, van destacar que s’han aconseguit terrenys per a la primera cooperativa d’habitatges per a població trans.
Preguntes freqüents
Què exigeix el col·lectiu LGTBI a Uruguai?
Un reconeixement públic i una disculpa de l’Estat per la persecució durant la dictadura de 1973 a 1985.
Ja existeix alguna reparació?
Sí. La Llei Integral per a Persones Trans de 2018 indemnitza amb uns 500 dòlars a persones trans nascudes abans de 1976.
Quantes persones l’han rebut?
Més de 200, de les 300 que van iniciar el tràmit.
