- La Marxa de les Diversitats Sexuals i de Gènere va recórrer La Paz el dissabte 26 de setembre, tres mesos després del previst.
- Es va ajornar des del 28 de juny per la crisi política que vivia el país.
- El 53 % de les persones LGTBI a Bolívia ha patit discriminació, segons la Defensoria del Poble.
La marxa LGTBI de Bolívia per fi va sortir al carrer. Centenars de persones van recórrer el dissabte 26 de setembre el Prado de La Paz en la Marxa de les Diversitats Sexuals i de Gènere. S’havia ajornat des del 28 de juny per la crisi política i les protestes contra el president Rodrigo Paz. Les persones trans van ser les grans protagonistes.
Per què es va celebrar la marxa al setembre?
La marxa es va ajornar perquè, a finals de juny, Bolívia vivia una crisi política amb protestes contra el president Rodrigo Paz. En lloc de coincidir amb el Dia Internacional de l’Orgull, el col·lectiu va sortir al carrer tres mesos després, amb el suport de l’Ajuntament de La Paz.
La va organitzar, entre altres entitats, el Consell Ciutadà de les Diversitats Sexuals i de Gènere del Municipi de La Paz, amb el lema «La diversitat no demana permís, existeix, resisteix i transforma». Hi van participar almenys quatre organitzacions. El calendari reivindicatiu del col·lectiu a Bolívia inclou també el 17 de maig, Dia contra l’Homofòbia i la Transfòbia.
«No demanem inclusió, sinó una revolució»
La frase que resumeix la jornada és d’Ivana Castedo, representant de la comunitat trans: «El que demanem no és inclusió, sinó una revolució». Les persones trans van reclamar justícia per les dones trans assassinades i més inclusió en l’educació, els espais religiosos i la sanitat.
Segons la Defensoria del Poble, el 53 % de les persones LGTBI a Bolívia ha patit discriminació. Les més afectades són les persones trans no binàries, les dones trans i els homes trans.
Petites victòries
Entre les persones que van marxar hi havia Fabiana Bánzer i Scarlett Rocha, que van protagonitzar el primer matrimoni de lesbianes a Bolívia. Van trigar gairebé quatre anys a poder casar-se legalment. «Bolívia continua sent un país complex però hem trobat aliats», va explicar Rocha.
Raquel Torrez, de la comunitat LGTBI, ho va resumir així: «Tenim raons per sorgir i donar un crit de llibertat». La jornada va barrejar reivindicació i cultura popular, amb balls de morenada, una dansa folklòrica boliviana.
Què reclama el col·lectiu LGTBI a Bolívia?
El col·lectiu LGTBI bolivià reclama justícia per les dones trans assassinades, el fi de la discriminació i una inclusió real en l’educació, la sanitat i els espais religiosos. També demana més visibilitat a la societat. Són reivindicacions que es fonamenten en un dada oficial: segons la Defensoria del Poble, més de la meitat de les persones LGTBI del país, el 53 %, ha patit discriminació.
Preguntes freqüents
¿Quan va ser la marxa LGTBI a Bolívia?
El dissabte 26 de setembre de 2026, a La Paz.
¿Per què no es va fer el 28 de juny?
Es va ajornar per la crisi política i les protestes contra el president Rodrigo Paz.
¿Quanta discriminació pateix el col·lectiu a Bolívia?
El 53 % de les persones LGTBI ha patit discriminació, segons la Defensoria del Poble.
