L’administració Donald Trump torna a situar la comunitat trans al centre de la controvèrsia. Segons mitjans nord-americans com CNN i ABC News, el Departament de Justícia valora limitar l’accés a armes de foc per a persones trans, després del tiroteig ocorregut el 27 d’agost en una escola i una església catòlica a Minneapolis.
L’atac, protagonitzat per una dona trans de 23 anys, va deixar dues menors mortes i més de vint persones ferides. Arran d’aquest fet, alts càrrecs del govern haurien iniciat converses internes sobre la possibilitat d’imposar una prohibició a tota la població trans.
Mesura de seguretat o estratègia d’assenyalament?
Tot i que les discussions encara es troben en fases preliminars, la idea desperta un fort debat. Diverses veus expertes asseguren que la mesura podria enfrontar seriosos obstacles legals, ja que als EUA el dret a portar armes està protegit constitucionalment i no es pot limitar de manera indiscriminada.
Des d’organitzacions de defensa dels drets LGTBIQ+, com GLAAD, s’ha denunciat que el govern torna a fer servir una minoria com a boc expiatori. “En lloc de buscar solucions reals, l’administració escull assenyalar i perseguir una comunitat petita i vulnerable”, va advertir un dels seus portaveus.
Un patró de polítiques restrictives
Si es confirmés, aquesta seria una nova acció en una llarga llista de mesures contra la població trans durant el segon mandat de Trump. Des de la firma d’una ordre executiva que defineix només dos gèneres, fins a la expulsió de persones trans de l’exèrcit i la reubicació forçosa de reclusos en funció del seu sexe assignat en néixer, les decisions presideix.
A això s’hi afegeix l’ofensiva contra l’atenció mèdica afirmativa de gènere. Al juny, la fiscal general Pam Bondi va obrir una investigació contra professionals de la salut que atenen menors trans, enviant més de 20 citacions judicials.
Dades davant de discursos
Tot i els discursos que intenten associar a la comunitat trans amb la violència, les xifres expliquen una altra història. Un estudi del Williams Institute de la Universitat de Califòrnia va revelar el 2021 que les persones trans són quatre vegades més propenses a ser víctimes de delictes violents que les persones cisgènere. A més, menys del 0,1 % dels tirotejos massius als EUA han estat comesos per persones trans.
Les conseqüències d’aquesta violència constant són greus: nivells més grans de depressió, pensaments suïcides i riscos d’exclusió social. Com adverteix Ilan H. Meyer, investigador del Williams Institute, «és urgent dissenyar polítiques que reconeguin l’alta taxa de victimització que viu la població trans».
Més enllà dels titulars, queda el dubte: com pot un país garantir seguretat sense caure en mesures discriminatòries que criminalitzen comunitats senceres? El debat sobre les armes als Estats Units continua pendent, però mentrestant, milions de persones trans continuen lluitant per un dret tan bàsic com viure lliures de violència.
