Un gir preocupant en la política militar dels EUA
En un moviment que ha encès les alarmes d’organitzacions defensores dels drets humans, el Departament de Defensa dels Estats Units ha confirmat que, a partir del proper mes, començarà a separar de manera oficial els militars transgènere de les seves files. La mesura, anunciada pel portaveu del Pentàgon, Sean Parnell, forma part d’una nova directiva que exclou qualsevol persona amb diagnòstic, historial o símptomes actuals de disfòria de gènere, així com els que estiguin en tractament mèdic relacionat, llevat que aquest tractament es consideri “estrictament necessari”.
Segons les dades ofertes, prop de 1.000 persones ja han optat per la baixa voluntària després d’identificar-se com a trans i haver estat diagnosticades amb disfòria de gènere. El Pentàgon ha donat un marge addicional de 30 dies –fins al 6 de juny– perquè el personal actiu sol·liciti aquesta sortida voluntària. En el cas de la reserva, el termini s’estén 60 dies més fins al 7 de juliol. Passat aquest període, començaran les expulsions forçoses.
La justificació oficial: “preparació militar i seguretat nacional”
El secretari de Defensa, Pete Hegseth, dóna suport a aquesta decisió apel·lant a una recent ordre del Tribunal Suprem que permet aplicar la mesura executiva denominada “Prioritzar l’excel·lència i preparació militar”. Aquesta política sosté que una identitat de gènere divergent del sexe assignat en néixer és incompatible amb els estàndards requerits per formar part de l’exèrcit nord-americà. El document filtrat a la premsa va més enllà en afirmar que aquesta divergència pot comprometre la seguretat nacional.
Aquesta postura no és nova, encara que sí que suposa una regressió respecte als avenços aconseguits en anys anteriors. L’administració anterior havia eliminat les restriccions als militars transgènere, reconeixent el seu dret a servir obertament ia rebre tractament mèdic d’acord amb la identitat de gènere. La nova guia desfà aquest camí.
Una reculada en drets humans?
La mesura del Pentàgon no només posa en risc l’estabilitat laboral de centenars de militars, sinó que també planteja un debat més profund sobre els límits entre la seguretat nacional i els drets individuals. Es pot considerar realment “un risc” el fet de ser transgènere? O estem assistint, una vegada més, a una política que estigmatitza una part de la ciutadania sota una façana tècnica?
Des de múltiples organitzacions, tant dins com fora dels EUA, ja s’han alçat veus denunciant aquesta normativa com a discriminatòria i contrària als principis d’igualtat i no exclusió.
No tots estan d’acord
Encara que es presenta com una decisió basada en criteris tècnics i de preparació, diverses fonts independents posen en dubte la motivació real d’aquesta mesura. Experts en drets humans han advertit del possible ús polític del tema trans en moments de polarització. A més, hi ha qui recorda que no hi ha estudis concloents que demostrin que la identitat de gènere afecti negativament el rendiment militar. Estem, doncs, davant d’un argument legítim o davant d’una cortina de fum ideològica? La resposta no és tan clara com ens agradaria.
