De vegades, les històries més potents no comencen en un gran escenari, sinó en un lloc on el futur sembla reduït a sobreviure el dia a dia. Óscar Bonifacino, boxejador professional uruguaià de 21 anys i el primer obertament gai de Llatinoamèrica, sap bé què és lluitar, i no només contra els seus rivals al ring.
Va debutar com a professional fa uns mesos, però el seu nom ja ressona més enllà de l’esport. Al juny va participar al festival KO a les Drogues, organitzat per l’Associació Mundial de Boxa a Buenos Aires. No va ser la primera victòria, però sí un d’aquells moments que marquen carrera: va pujar al quadrilàter lluint una faixa amb els colors de la bandera arc de Sant Martí. No ho va fer per provocar, sinó per dir en veu alta una cosa que durant anys va callar: és gai, i no té intenció d’amagar-ho.
D’una infància dura a un somni al ring
Va créixer a l’assentament Mario Benedetti, a Maldonado, en una llar marcada per la violència i l’absència d’afecte. “No vaig tenir mai l’afecte de la meva família”, reconeix. A l’adolescència, la inseguretat i el dolor el van portar a agafar camins perillosos, fins que la seva cunyada Jacque el va portar a un gimnàs. Allí, amb els guants posats, va descobrir que podia canalitzar la seva ràbia i la seva energia en una cosa que no ho destruís.
El seu progrés va ser meteòric: tot just un mes després del seu primer entrenament ja competia com a amateur. L’entrenadora Elizabeth Cabrera no només va afinar la seva tècnica, també li va obrir les portes de casa seva i de la confiança. Va ser a ella a qui li va confessar, després de molt de temps, que era gai. «El meu pare em pegava per ‘adreçar-me’. Jo vaig bloquejar aquesta part de mi durant anys», recorda.
Veure aquesta publicació a Instagram<div style="background-color: #f4f4f4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px;
4px) rotate(30deg)
Orgull, llibertat i cops nets
Des que va sortir de l’armari, diu que se sent “feliç, complet”. Va acabar la seva etapa amateur amb un brillant rècord i el segon lloc al Campionat Llatinoamericà Amateur del CMB el 2024. El 2025 va fer el salt al professionalisme amb dues victòries consecutives, l’última al festival porteny.
Però per a Bonifacino, guanyar combats és només part de la missió. «Vull que ningú s’hagi d’amagar. La força neix del cor, no de la por», afirma. La seva presència i discurs incomoden els que veuen la boxa com un espai reservat per a la masculinitat més rígida. I és precisament allà on rau el seu impacte.
- Publicidad-
Un referent en un esport que encara ha de canviar
El seu promotor, Sampson Lewkowicz –conegut per treballar amb llegendes com Manny Pacquiao o Sergio “Meravella” Martínez– assegura que Bonifacino té un futur brillant. Més enllà dels títols, ho veu com un exemple de coratge per a esportistes que, per por del rebuig, segueixen ocultant qui són.
Perspectives crítiques: canvi real o excepció puntual?
El cas de Bonifacino convida a l’optimisme, però també planteja dubtes. Fins a quin punt la seva història és senyal d’un canvi estructural a la boxa i no només una excepció que confirma la regla? L’homofòbia a l’esport no desapareix d’un dia per l’altre, i la visibilitat comporta riscos reals: des del rebuig del públic fins a l’aïllament dins dels mateixos equips. Sense un compromís més ampli de federacions, mitjans i patrocinadors, la lluita de Bonifacino es podria quedar com un gest valent, però solitari.
Publicidad
