- Casi 1 de cada 5 víctimes de LGTBIfòbia viu amb ansietat o estrès constants, davant del 11 % de les persones LGTBI+ que no han estat víctimes.
- Les agressions, l’assetjament i la discriminació quasi dupliquen els nivells de depressió, ansietat, por i ràbia, segons l’informe Estat de l’Odi 2026.
- La FELGTBI+ reclama un Pacte d’Estat contra els discursos d’odi i més recursos en la sanitat pública.
La relació entre LGTBIfòbia i salut mental torna a quedar en evidència. Amb motiu del Dia de la Salut Mental (10 d’octubre), la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+) ha advertit que la violència per orientació sexual o identitat de gènere pot deixar seqüeles permanents. Ho fa a partir de les dades del seu informe Estat de l’Odi 2026.
Com afecta la LGTBIfòbia a la salut mental?
Les agressions, l’assetjament i la discriminació LGTBIfòbica quasi dupliquen els nivells de depressió, ansietat, estrès, apatía, soledat, ràbia i por entre qui els pateixen. Aquesta és la principal conclusió de l’informe Estat de l’Odi 2026, elaborat per la FELGTBI+ amb membres de l’Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP) del CSIC.
La presidenta de la Federació, Paula Iglesias, ho resumeix així: aquest tipus de violència «deixa una ferida molt més profunda i duradora» que les lesions físiques.
Les dades: ansietat, por, ràbia i depressió
Casi el 20 % de les víctimes de LGTBIfòbia viu amb ansietat o estrès constants, davant del 11 % de les persones LGTBI+ que no han patit aquestes situacions. El percentatge és del 18 % en qui han patit agressions, del 17 % en casos de discriminació i del 16 % en casos d’assetjament.
L’informe recull a més aquestes diferències:
- Por permanent: prop de 1 de cada 10 víctimes (10 % en agressió, 10 % en discriminació i 9 % en assetjament), davant del 6 % de qui no han estat víctimes.
- Ràbia o enfado constants: quasi 1 de cada 10 víctimes (9 % en agressió, 7 % en discriminació i 8 % en assetjament), davant del 4 %.
- Estat depressiu constant: prop de 1 de cada 10 víctimes (9 % en agressió, 10 % en discriminació i 8 % en assetjament), davant del 7 %.
El cas de la ràbia és el més cridaner: entre les víctimes d’agressions, el percentatge (9 %) és més del doble que entre les persones LGTBI+ que no han patit violència (4 %).
Què proposa la FELGTBI+?
La FELGTBI+ demana atacar el problema des de l’origen amb un Pacte d’Estat contra els discursos d’odi. Paula Iglesias considera que aquests discursos són l’arrel de la violència i reclama mesures preventives.
Irene Aterido, co-coordinadora del Grup de Salut Integral de la Federació, posa el focus en l’atenció. Demana reforçar la sanitat pública perquè cap víctima es quedi sense ajuda psicològica per no poder pagar un servei privat.
Per què importa ara?
L’avís arriba en ple Dia de la Salut Mental i amb el Pacte d’Estat contra els discursos d’odi encara pendent. Per a les entitats, la salut mental de les persones LGTBIQ+ no es pot separar del clima d’odi que pateixen al carrer, a la feina i a les xarxes.
Et pot interessar: Bifòbia: 1 de cada 5 bisexuals va patir agressions el 2026 · Violència LGTBIfòbica a Almeria: alerta i 3 exigències
Preguntes freqüents
Què és l’informe Estat de l’Odi 2026?
Un estudi de la FELGTBI+, elaborat amb membres de l’IPP-CSIC, que analitza la violència LGTBIfòbica a Espanya i el seu impacte.
Quantes víctimes de LGTBIfòbia pateixen ansietat constant?
Casi el 20 %, davant del 11 % de les persones LGTBI+ que no han estat víctimes.
Què demana la FELGTBI+ per protegir la salut mental?
Un Pacte d’Estat contra els discursos d’odi i reforçar la sanitat pública per atendre les víctimes.
Qui presideix la FELGTBI+?
Paula Iglesias.
