- L’escalador valencià i el cineasta Jorge Saffie tornen de Mauritània després de rodar un documental que desafia les lleis contra l’homosexualitat.
- L’expedició va utilitzar l’ascensió a l’icònic Ben Amera com a metàfora de la resistència del col·lectiu LGTBIQ+ a entorns hostils.
- El projecte connecta la dura realitat africana amb el repunt dels discursos d’odi a Espanya i alerta sobre possibles retrocessos en llibertats.
Hi ha cims que no es mesuren només en metres, sinó en dignitat. Una expedició espanyola liderada per l?escalador professional Jaume Peiró (25) i el realitzador Jorge Saffie (44) acaba de tornar de Mauritània després de culminar un rodatge que promet sacsejar consciències. En ple Desert del Sàhara, l’equip ha utilitzat l’escalada d’elit com a fil conductor per parlar de visibilitat, identitat i lluita pels drets humans en un país on la homosexualitat està perseguida per llei.
Ben Amera: Una roca contra l’aïllament
El cor del documental és l?ascensió a Ben Amera, el segon monòlit de roca més gran del planeta. Aquesta mola de pedra, aïllada enmig de la immensitat del desert, funciona com una metàfora visual perfecta del que suposa ser LGTBIQ+ en contextos de vulnerabilitat extrema: un camí de risc, solitud i una lluita constant per conquerir espais de llibertat.
Per a Peiró, aquest viatge ha estat també un repte personal. El 2018 es va convertir en un dels primers referents visibles al món de l’escalada d’alta competició, un entorn tradicionalment tancat i conservador. Des d’aleshores, el valencià ha abocat la carrera a demostrar que l’esport pot i ha de ser un motor d’inclusió.
Entre tempestes de sorra i la realitat espanyola
El rodatge no ha estat exempt de perills. L’equip va haver de sobreviure a una intensa tempesta de sorra que els va mantenir bloquejats durant quatre dies al desert. Aquesta pausa forçada, lluny de ser un contratemps, s’ha integrat al film com a símbol de la fragilitat humana i la capacitat d’adaptació davant de contextos adversos, ja siguin climàtics o socials.
Però el documental no només mira cap a fora. El projecte estableix un paral·lelisme crític amb la situació a Espanya. Tot i ser un referent mundial en drets, els expedicionaris adverteixen sobre la creixent polarització i els discursos d’odi que amenacen de retallar llibertats que crèiem blindades. “Viatgem per viure, però tornem per comptar”, assegura l’equip, que veu al cinema una eina de sensibilització urgent.
Aquest projecte, que travessa la frontera entre el cinema esportiu i l’activisme social, arribarà properament a les pantalles per recordar-nos que, mentre hi hagi llocs on la diversitat sigui un risc, l’escalada cap a la igualtat total encara no s’ha acabat.
