La Llei Trans de la Comunitat Valenciana, aprovada el 2017 com una de les més avançades de l’Estat, està sent desmantellada. La recent aliança entre el Partit Popular i Vox per tirar endavant els pressupostos autonòmics ha portat una esmena a la Llei d’Acompanyament que reescriu parts clau del text original, especialment aquelles que protegien les persones trans enfront de les denominades teràpies de conversió.
Encara que aquestes pràctiques estaven explícitament prohibides, ara es matisa: només ho estaran si impliquen una agressió. En cas contrari, es permetrà “l’acompanyament professional” per modificar la identitat de gènere quan la persona ho sol·liciti de forma voluntària. El canvi, encara que formulat amb certa ambigüitat, ha despertat una onada de crítiques entre col·lectius LGTBIQ+, juristes i professionals de la salut.
Drets de la infància trans, en dubte
Una altra de les modificacions més polèmiques afecta directament menors trans. A partir d’ara, per accedir a tractaments d’afirmació de gènere caldrà un informe favorable de professionals de salut mental. A més, mares i pares es poden oposar al procés i, en cas de conflicte judicial, poden presentar informes privats que han de ser considerats pel jutjat.
Aquesta mesura planteja seriosos dubtes sobre l’autodeterminació dels menors i atorga a les famílies un poder decisiu sobre les seves identitats, cosa que moltes veus consideren regressiva i perillosa.
Silenci sobre diversitat a les aules
Les esmenes també impacten l’àmbit educatiu. A partir d’ara, els centres no podran incloure de manera específica la diversitat sexual i de gènere als seus projectes pedagògics. S’elimina, a més, l’obligació de prevenir la discriminació cap a persones trans a l’entorn escolar.
Aquesta decisió preocupa especialment els qui veuen a l’educació una eina clau per a la prevenció de la LGTBIQfòbia. Sense un marc normatiu que empari els menors trans, qui garanteix la seva seguretat a les aules?
Protecció o discriminació encoberta?
La nova redacció de la llei també inclou un article que obliga a protegir la privadesa de menors no trans, en relació amb les mesures adoptades a favor dels seus companys trans. Es tracta d’un argument recurrent en certs discursos polítics: la idea que garantir drets a uns suposa amenaçar els altres. Però, realment protegir un/a implica perjudicar un altre/a?
Un front de resistència
Les reaccions no s’han fet esperar. Cristina Martínez, portaveu de LGTBI del PSPV-PSOE, adverteix que amb aquestes mesures «es posen en joc drets i vides». Per part seva, des de Compromís ja treballen en un recurs d’inconstitucionalitat. Per al seu portaveu, Cesc Roig, aquesta maniobra és una “barbàrie sense precedents”. Totes dues formacions es preparen per donar la batalla legal i política.
El Partit Popular, per la seva banda, defensa que les esmenes busquen “clarificar” la situació de menors en processos mèdics i garantir el seu “lliure desenvolupament personal”. Tot i això, no han donat detalls concrets sobre la seva posició respecte a les teràpies de conversió.
Un terreny relliscós per als drets humans
Encara que s’argumenta que les teràpies de conversió només es permetran de forma voluntària, cal preguntar-se si realment pot existir llibertat en un context de pressió social, familiar o religiosa. A més, aquest tipus d’intervencions estan desaconsellades per organismes com l’ONU i l’OMS, que consideren una forma de violència. El consentiment pot justificar una pràctica que vulnera la dignitat personal?
El futur de la llei, pendent del ple
L’esmena encara ha de ser aprovada en el ple de les Corts els propers dies, dins del paquet legislatiu dels pressupostos per al 2025. El que està en joc no és només un text legal, sinó el model de convivència i respecte que la Comunitat Valenciana vol defensar.
