La Federació Estatal LGTBI+ ha alçat la veu, denunciant que la nova estratègia LGTBI+ de la Unió Europea, que abasta el període 2026-2023, es queda curta i, en alguns aspectes, fins i tot “fa passos enrere”. Aquesta crítica sorgeix en un moment crucial, mentre Europa s’enfronta a una onada creixent de discursos i polítiques anti drets en diversos dels seus Estats membres.
Durant la inauguració de la jornada “40 anys d’Espanya a la UE: De l’adhesió a la igualtat a drets de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (LGTBI+), va emfatitzar la insuficiència de la proposta europea per frenar aquesta preocupant tendència.
Delictes d’Odi: Una protecció incompleta
Un dels punts més crítics de la nova estratègia, segons la Federació, és el tractament dels delictes d’odi. Si bé el 2021 la Comissió Europea va proposar incloure’ls com un delicte de la UE, l’actual iniciativa legislativa se centra exclusivament en els delictes d’odi comesos a l’entorn digital.
Iglesias ha defensat la urgència de no retrocedir a l’aposta per declarar eurodelictes a tots els delictes i discursos d’odi per LGTBIfòbia. Per què és tan important aquesta harmonització legal? Només una base jurídica comuna permetria unificar les definicions penals entre els Estats, posant fi al fragmentat i inconsistent marc legal que hi ha avui. Creus que una legislació més ferma podria ser la clau per protegir el LGTBIQ+ a tot Europa?
Sancions i Drets Fonamentals: Són Suficients?
La presidenta de la Federació també ha assenyalat la ineficàcia de les sancions econòmiques davant dels intents d¿alguns països europeus de restringir el dret a la reunió pacífica de les persones LGTBI+. La UE, ha reclamat, ha de fer servir totes les eines legals, polítiques i financeres a la seva disposició quan es violin drets fonamentals. L’objectiu és clar: assegurar que la UE sigui un espai d’expressió lliure i segur per a tothom.
En aquest context hostil, l‟agenda europea ha de prioritzar el blindatge del dret al‟autodeterminació de gènere, la protecció de les persones trans, no binàries i intersexuals, la igualtat de les famílies LGTBI+, l‟educació en diversitat i la prevenció dels discursos d‟odi.
Llibertat de Moviment i No Discriminació: Desafiaments Pendents
Hi ha també buits legals en la llibertat de moviment per a les famílies LGTBI+ dins de la UE. Les diferències en el dret de família dels estats membres poden fer que els llaços familiars deixin de ser reconeguts en situacions transfrontereres. Per això, es demana la unanimitat per aprovar un Reglament que garanteixi el reconeixement de la filiació a tots els Estats membres.
Així mateix, la Federació exigeix un acord unànime per aprovar la Directiva sobre igualtat de tracte, que ampliaria la protecció contra la discriminació per orientació sexual a àmbits com l’educació, l’habitatge i la protecció social, més enllà de l’ocupació.
El repte no és només mantenir els drets ja aconseguits, sinó continuar avançant. La igualtat, la diversitat i la no-discriminació han de ser els valors que guiïn la nostra escena internacional i nacional. No necessitem polítiques cauteloses, sinó valentes i compromeses, que deixin clar que les vides i els drets de LGTBIQ+ no són negociables. Estem realment construint una Europa on tothom pugui viure amb plena llibertat i seguretat?
