- La Comunitat de Madrid va retirar una guia de 2005 que presentava la bisexualitat com una «confusió sexual» vinculada al trastorn límit de personalitat.
- Biejales va detectar el document i diverses entitats madrilenyes, juntament amb grups de FELGTBI+, van preparar una reclamació conjunta.
- Les organitzacions exigeixen disculpes institucionals i una revisió completa dels materials de salut mental publicats per l’Administració regional.
La bisexualitat a Madrid torna al centre del debat sanitari i institucional després que diverses entitats LGTBI+ denunciessin una guia pública que portava més de vint anys vinculant aquesta orientació amb un trastorn mental. La Conselleria de Sanitat va retirar el document del seu portal el 17 d’agost de 2026, després de conèixer-se la preparació d’una reclamació formal.
Una guia pública mantinguda durant més de vint anys
La controvèrsia parteix de la “Guia pràctica per a familiars i pacients amb Trastorn Límit de Personalitat”, editada el 2005 per l’aleshores Conselleria de Sanitat i Consum. Segons la denúncia difosa per FELGTBI+, la publicació va comptar amb logotips institucionals, va ser impresa pel Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid en una tirada de 5.000 exemplars i va continuar disponible en format digital en un portal oficial de salut mental.
El passatge qüestionat incloïa la bisexualitat dins d’una idea de “confusió sexual” i l’associava al trastorn límit de personalitat. Les entitats subratllen que una orientació afectiu-sexual no pot tractar-se com a síntoma, indicador diagnòstic ni senyal de patologia.
L’existència del document va ser detectada per Biejales, col·lectiu madrileny d’activisme bisexual. A partir d’aquest descobriment, Arcópoli, Crismhom, COGAM, Galehi i LGTBIpol, juntament amb vocalies i grups de Polítiques Bisexuales i Salut de FELGTBI+, van coordinar una resposta pública.
La guia va deixar d’estar disponible la tarda del 17 d’agost. Les organitzacions sostenen que la retirada es va produir quan ja s’estava preparant una acció legal i administrativa conjunta. L’Administració madrilenya no havia publicat, en les fonts consultades per a aquest article, una explicació detallada sobre el manteniment de l’arxiu durant més de dues dècades.
La diferència entre retirar i reparar
Per a les entitats signants, retirar el document era imprescindible, però no resol per si sol el problema. La seva denúncia posa el focus en el recorregut institucional de la guia: va ser editada, avalada, impresa i conservada en un repositori públic durant anys.
El comunicat considera especialment greu que el contingut procedís dels serveis que havien d’oferir informació sanitària fiable. També adverteix de l’efecte que pot tenir un material oficial quan reforça prejudicis sobre les persones bisexuals i presenta la seva orientació com a desordre, indecisió o confusió.
Alex Robles, co-coordinador del Grup de Polítiques Bisexuales de FELGTBI+, va assenyalar en la comunicació difosa per la Federació que les persones bisexuals porten anys denunciant discriminació en el sistema sanitari i patologització des de la psiquiatria. La declaració vincula aquesta situació amb una violència específica, la bifòbia, que pot generar aïllament i vulnerabilitat.
Les organitzacions formulen dues exigències concretes. La primera és una declaració institucional de la Conselleria de Sanitat que reconegui l’error i demani disculpes al col·lectiu bisexual. La segona reclama una revisió immediata de tot el repositori de guies, protocols i materials divulgatius de la xarxa madrilenya de salut mental.
Una crida a auditar la informació sanitària
El cas obre una qüestió que va més enllà d’un únic PDF: com s’han de revisar els materials sanitaris antics quan continuen allotjats en canals oficials. Una publicació històrica pot seguir operant com a recomanació vigent si apareix en una web institucional sense advertències, context o actualització.
Les entitats no qüestionen només una expressió aïllada. Denuncien que la permanència del document suposa una forma de bifòbia institucional, perquè el prejudici queda legitimat pel segell d’una Administració pública. D’aquí que demanin una auditoria activa i no una retirada limitada a l’arxiu detectat.
El comunicat recorda a més que els consensos científics i internacionals han avançat cap a la despatologització de les orientacions sexuals. En aquest marc, presentar la bisexualitat com un element sintomàtic contradiu el principi que la diversitat afectiu-sexual forma part de la realitat humana i no constitueix una malaltia.
Una revisió completa permetria comprovar si existeixen altres referències obsoletes en documentació dirigida a pacients, famílies o professionals. També ajudaria a establir mecanismes d’actualització, responsables de validació i dates de revisió perquè un material antic no conservi indefinidament aparença d’actualitat clínica.
Què queda pendent després de la retirada
L’eliminació del document evita que segueixi accessible des del portal on va ser localitzat, però la resposta pública que reclamen les organitzacions continua pendent en les fonts consultades. La qüestió central és si la Comunitat de Madrid assumirà el compromís de revisar la resta de la seva documentació i explicar com es va produir aquesta permanència.
L’episodi també mostra la importància de l’activisme bisexual organitzat. Biejales va identificar el contingut i la coordinació entre associacions madrilenyes i grups estatals va convertir el descobriment en una demanda institucional concreta.
Per a les organitzacions, l’objectiu no és únicament corregir un arxiu. Busquen que els serveis públics de salut siguin espais segurs, basats en informació actualitzada i lliures d’estigmes contra les persones bisexuals.
La retirada constitueix un primer resultat tangible. La reparació, segons les demandes difoses, exigeix reconeixement del dany, disculpes i una revisió preventiva que impedeixi que materials similars romanguin sota aval institucional.
