- La mostra reuneix per primera vegada el reportatge complet de Colita sobre la manifestació de Barcelona del 26 de juny de 1977.
- Es pot visitar gratis fins al 30 d’agost al Centre Cultural Llibreria Blanquerna de Madrid.
- Les fotografies documenten una mobilització decisiva quan la homosexualitat seguia perseguida legalment a Espanya.
L’exposició de Colita reuneix a Madrid el reportatge fotogràfic que Isabel Steva va realitzar durant la manifestació LGTBIQ+ del 26 de juny de 1977 a Barcelona. La mostra, titulada Nosaltres no tenim por, nosaltres som, roman oberta fins al 30 d’agost al Centre Cultural Llibreria Blanquerna.
Un arxiu presentat per primera vegada com a conjunt
L’exposició ofereix per primera vegada el reportatge complet realitzat per Colita durant la jornada de 1977. La mobilització està considerada la primera gran protesta LGTBI+ celebrada a Espanya i va ocupar les Rambles de Barcelona en un moment polític encara marcat per les lleis i estructures repressives del franquisme.
El títol, Nosaltres no tenim por, nosaltres som —“Nosaltres no tenim por, nosaltres som”—, condensa la dimensió política de les imatges. Els cossos que apareixen al carrer no són únicament subjectes fotografiats: formen una comunitat que decideix mostrar-se quan la visibilitat implicava un risc real.
Colita, nom professional d’Isabel Steva Hernández, va néixer a Barcelona el 1940 i va morir el 2023. La seva feina va documentar moviments culturals i socials de la segona meitat del segle XX, amb especial atenció a les persones, els ambients i les transformacions de la seva ciutat.
Barcelona, 1977: ocupar el carrer per existir
La protesta es va celebrar quan la democràcia espanyola acabava de començar a obrir-se pas després de la dictadura. Les persones homosexuals i trans continuaven exposades a persecució, detencions i estigma, i el carrer es va convertir en un espai de visibilitat, confrontació i debat.
La Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, hereva de mecanismes repressius anteriors, encara s’utilitzava contra la homosexualitat. La mobilització va reclamar llibertat i el fi de la repressió legal, alhora que va fer visibles identitats i demandes excloses de la narració dominant de la Transició.
Les imatges de Colita permeten observar pancartes, gestos, mirades i relacions entre manifestants i entorn urbà. El seu valor documental no resideix només en registrar que la marxa va ocórrer, sinó en conservar com es va ocupar l’espai i com es va presentar públicament el moviment.
La fotografia transforma una efemèride en experiència visual. Davant d’una data resumida en un manual, el reportatge mostra persones concretes que van assumir el cost d’aparèixer, caminar i exigir drets en un context hostil.
Una exposició al centre de Madrid
La mostra es presenta al Centre Cultural Llibreria Blanquerna, situat al carrer Alcalá, 44, a Madrid. Forma part del programa Espanya en Llibertat, que reuneix activitats vinculades amb la memòria democràtica i el mig segle transcorregut des de l’inici de la transició política.
Es pot visitar fins al diumenge 30 d’agost. L’horari publicat és de dilluns a divendres, de 10:00 a 20:00, i els dissabtes de 10:00 a 14:00 i de 16:30 a 19:30. L’accés és gratuït.
La ubicació madrilenya desplaça temporalment un arxiu barceloní i el converteix en una oportunitat de diàleg entre ciutats. Aquells que visitin l’exposició poden acostar-se a un episodi fonamental del moviment LGTBIQ+ espanyol sense dependre de reproduccions aïllades o relats de segona mà.
La selecció també recorda que la història de l’orgull a Espanya no va començar amb grans escenaris, patrocinis o campanyes institucionals. Va començar com a protesta política en un país on moltes persones seguien sense poder viure obertament.
Mirar el passat per comprendre el present
L’exposició no necessita convertir les imatges en una celebració sense conflicte. La seva potència prové de mantenir visible la tensió entre por i presència pública. Aquells que van marxar el 1977 no sabien quins drets arribarien dècades després ni quins retrocessos seguirien sent possibles.
Colita va captar un moment en què fotografiar també era prendre posició. El reportatge ofereix avui una font primària per estudiar la història de l’activisme, la representació de la dissidència sexual i la relació entre fotografia i memòria democràtica.
Presentar el conjunt per primera vegada permet llegir seqüències, no només icones. Una fotografia aïllada pot convertir-se en símbol; una sèrie completa revela ritmes, contrastos i relacions que amplien la interpretació històrica.
La mostra estarà oberta poc més d’una setmana. Aquesta proximitat del tancament converteix la visita en una notícia útil per al públic de Madrid i en una oportunitat editorial per recordar que els drets conquerits tenen imatges, noms i cossos que els van fer possibles.
