Més de 250.000 persones van participar en una manifestació massiva en defensa dels drets del col·lectiu
No era només una marxa. Era un crit col·lectiu, una festa diversa i un acte de resistència. Aquest dissabte 19 de juliol, més de 250.000 persones van recórrer els carrers de Barcelona a la manifestació unitària del Pride 2025. Una xifra que, més enllà de la seva magnitud, deixa clar un missatge: davant dels retrocessos, seguim aquí. I no estem disposats a callar.
Una cultura que uneix, transforma i no es rendeix
El lema triat aquest any, “Cultura LGTBIQ+, Cultura Universal”, no va ser casual. La proposta de Pride Barcelona va situar la cultura com a fil conductor de tot el programa: art, música, paraula, pensament, història i memòria queer. Tot això que ens sosté quan la resta trontolla.
Perquè sí, celebrar és necessari, però també ho és recordar que hi ha drets que s’estan qüestionant. Com resistir sense deixar de ser qui som? Com teixir ponts entre generacions i col·lectius diferents sense perdre la força del crit comú?
Una marxa massiva, diversa i transversal
El recorregut va començar a Plaça Universitat i va finalitzar al Passeig de Lluís Companys</ carrosses i desenes de col·lectius caminant colze a colze.
Des d’associacions veïnals fins a grups activistes, passant per col·lectius racialitzats, trans, migrants, gent gran LGTBIQ+, famílies diverses o joventuts queer: tots van trobar un lloc en aquesta jornada on la pluralitat no només es va visibilitzar, sinó que es va celebrar amb força.
I en arribar al final del recorregut, la música va prendre el relleu. Concerts, performances i discursos es van succeir als escenaris principals, transformant el Passeig de Lluís Companys i la Plaça Universitat en una autèntica festa popular. Però no una qualsevol, sinó una festa que reivindica, que recorda, que posa el cos, la paraula i l’emoció al centre.
Davant l’odi: orgull, art i comunitat
L’onada reaccionària que recorre Europa —i que també amenaça aquí— ha estat una de les preocupacions compartides durant el Pride 2025. L’avenç de discursos que qüestionen drets adquirits no ens pot deixar indiferents.
Des de l’organització de Pride Barcelona s’ha insistit: “L’orgull és cultura. La cultura és resistència. Barcelona no fa passos enrere”. I, tal com es va viure aquest cap de setmana, no es tracta només de paraules. La implicació de voluntaris, la participació ciutadana i el suport d’entitats i institucions han reforçat la idea que l’activisme no només resisteix als marges: també n’ocupa el centre.
I ara què?
La jornada de dissabte va ser un èxit. Però també ens deixa preguntes. Com s’ha de mantenir aquesta energia durant tot l’any? Què fem cada uneix, des d’on estem, per defensar allò que s’ha aconseguit i continuar avançant?
El Pride és una cita important, però la lluita pels drets LGTBIQ+ és constant. Que la cultura sigui una aliada permanent. Que l’art ens acompanyi. I que mai oblidem que ser visibles, juntes i orgullosos, és també una manera de transformar el món.
