«La cultura és la nostra manera d´existir i resistir» María Giralt, vicepresidenta de Pride Barcelona

Aquest any, el Pride Barcelona arriba en un context polític i social complex, amb avenços i retrocessos per als drets LGTBIQ+ a Europa. Com definiries el Pride Barcelona 2025 en una frase? Quin és el seu propòsit més gran aquest any?

Ens agradaria destacar que el Pride Barcelona està format per més de 35 entitats LGBTQIA+ que cada any decideixen la temàtica, organitzen les activitats i participen en la redacció del manifest i la lectura. Alhora, la Cambra LGBTIQ+ de Catalunya és l’entitat encarregada de la complexa organització logística del Pride Barcelona.

Publicidad

Atenent la pregunta, fa uns anys hauríem respost que el Pride Barcelona és la festa major de la diversitat. En el moment actual, hi afegiríem que Pride Barcelona és la demostració del compromís de Barcelona i la societat catalana amb els valors de la diversitat, el respecte als drets humans i la democràcia. En definitiva, del progrés.

«el Pride Barcelona està format per més de 35 entitats LGBTQIA+ que cada any decideixen la temàtica, organitzen les activitats i participen en la redacció del manifest i la lectura»

Cada edició sol tenir un lema o reivindicació principal per centrar l’atenció en temes urgents per al col·lectiu. Aquest any és “Cultura LGBTQIA+: Cultura universal”. Per què heu decidit enfocar-vos en aquest tema?

Perquè la cultura, juntament amb l’educació, el tema de l’any passat, són els dos àmbits principals on l’extrema dreta se sent més còmoda per llançar els seus discursos d’odi per les xarxes. Sota aquest lema, Pride Barcelona ha volgut expressar que les persones LGBTQIA+ hem contribuït de manera notable a la cultura universal, i així volem reivindicar la nostra visibilitat, i per tant, la nostra existència i els nostres drets.

Moltes persones assisteixen al Pride esperant conèixer novetats i propostes innovadores que visibilitzin la comunitat. Quines novetats destacaries aquest any, tant pel que fa a activitats com a enfocament social o cultural?

- Publicidad-

Les persones s’acosten al Pride Barcelona per diferents i variats motius, però tenen en comú la necessitat de mostrar la seva proximitat, complicitat i solidaritat amb la comunitat LGBTQIA+. Durant el Pride s’han fet més de seixanta activitats relacionades amb la cultura LGBTQIA+ per a tots els públics. Volem mostrar que, malgrat els violents atacs a la nostra comunitat per part de sectors ultraconservadors, seguirem defensant els nostres drets amb més força si cal.

Cada any sorgeixen crítiques i debats sobre el “pinkwashing” o la mercantilització de l’orgull. Com gestioneu la presència d’empreses per evitar el pinkwashing i garantir que hi hagi un compromís real amb els drets LGTBIQ+?

A Pride Barcelona som els primers interessats a evitar ser utilitzats per possible “pinkwashing” de les empreses, aquestes companyies passen uns filtres i mostren el seu compromís amb la comunitat LGBTQIA+. Però el que és preocupant, per injust i incoherent, és la demonització a priori només pel fet de ser una empresa. I ho és perquè hi ha una llei que obliga les empreses a prendre mesures per crear entorns laborals inclusius per a les persones treballadores LGBTQIA+. Una llei, la 4/2023, aprovada gràcies a la lluita de les associacions LGBTQIA+, “per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI”, concretament hi fan referència als articles 14, 15, 54 i 55 de la dita llei.

Les empreses que participen al Pride Barcelona solen ser empreses que porten temps, abans fins i tot de la llei 4/2023, gestionant la diversitat LGBTIQA+ amb bones pràctiques, ja sigui recolzant els grups de persones empleades LGBTQIA+, fent formacions en diversitat LGBT estàndards de no discriminació del contractista/proveïdor, realitzant suport públic a la comunitat LGBTI, etc.

Des de Pride Barcelona i la Cambra LGBTQIA+ acompanyem les empreses en el camí cap a una bona gestió de la diversitat LGBTQIA+ de la companyia, ja sigui amb formacions o assessorant-les per realitzar els seus plans LGBTQIA+, però lògicament Pride Barcelona no pot “ labor.

Però a mesura que les empreses entenguin que abraçar la diversitat és un procés beneficiós per a tota la cadena de valor de la companyia, estarem transformant la societat gairebé sense adonar-nos-en.

«Barcelona s’ha convertit en el paradigma de ciutat on sí que és possible viure, treballar, estudiar i relacionar-se lliurement sense amagar la teva identitat ni la teva condició sexual.»

El Pride no és només celebració, també és una plataforma de reivindicació política i social. Amb quines entitats i moviments esteu col·laborant per reforçar la dimensió activista del Pride Barcelona 2025?

Una de les característiques de Pride Barcelona és l’equilibri entre la reivindicació, la visibilitat i la celebració. Pride Barcelona està format per més de quaranta associacions LGBTQIA+ i hi ha una estreta relació amb la Plataforma LGBTI de Catalunya, amb la qual col·laborem per fer accions reivindicatives, igual que amb entitats que treballen altres àmbits com la diversitat funcional.

La seguretat i l’accessibilitat són aspectes clau perquè tothom pugui gaudir de l’esdeveniment. Quines mesures heu implementat aquest any per garantir l’accessibilitat i la seguretat de les persones assistents, especialment les més vulnerables?

Aquest any també disposarem d’una zona per a les persones amb mobilitat reduïda i llengua de signes per a persones sordes que es projectarà en una cantonada de la pantalla principal, a banda d’acomodar les persones sordes a prop de l’escenari.

La participació de la comunitat trans, racialitzada, migrant i amb discapacitat continua sent un deute pendent en molts esdeveniments. Quines accions específiques s’han pres aquest any per visibilitzar i centrar les veus d’aquestes persones dins del Pride?

La comunitat trans, racialitzada, migrant i amb discapacitat està plenament integrada des de fa temps dins de les associacions del Pride Barcelona. El Voluntariat de Pride Barcelona acull moltes persones voluntàries trans, de diferents ètnies, migrants, amb discapacitat que creen vincles afectius i socials i són una peça clau per al bon desenvolupament del Pride Barcelona. Recordo el comentari d’un voluntari gai d’El Salvador mentre observava els milers de persones davant de l’escenari, “Mira, jo em vaig fer voluntari del Pride per tornar a Barcelona allò que m’havia donat”. Això, sincerament, no té preu.

El Pride genera un impacte econòmic i social important a la ciutat. Quin impacte espereu que tingui aquesta edició per a l’economia local i els negocis de la comunitat LGTBIQ+ a Barcelona?

Nosaltres aspirem que tingui un gran impacte social. I l’impacte econòmic ve donat per ell mateix de forma natural. Molts negocis de la comunitat LGBTQIA+ participen al Village Pride al costat de les entitats LGBTQIA+, bars i discoteques de la ciutat s’omplen durant la celebració del Pride i això repercuteix a l’economia local.

Mirant cap al futur, és clau pensar en l’evolució de les celebracions de l’orgull. Com t’imagines el Pride Barcelona d’aquí a 5 o 10 anys? Quins reptes creus que hem de superar com a societat per arribar-hi?

De moment ja en tenim prou d’imaginar el Pride d’aquest any. El Pride Barcelona del futur serà el que les associacions LGBTQIA+ vulguin. El repte principal és superar la crisi de valors humans als quals ens aboca l’extrema dreta i evitar el retrocés a les cavernes totalitàries.

I el més preocupant, l’afinitat d’una part de la joventut a plantejaments feixistes i dictatorials, i que mostren sense cap complex. Veieu per què l’extrema dreta posa les urpes a l’educació i la cultura?

Barcelona compta amb una llarga trajectòria de lluita i visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+, encara que encara enfronta desafiaments importants. Quins passos està fent la ciutat per consolidar la seva candidatura al World Pride 2030 i projectar-se com a referent internacional?

A causa dels darrers esdeveniments polítics a escala mundial, Barcelona, ​​que ja era un referent quant a drets LGBTQIA+, s’ha convertit en el paradigma de ciutat on sí que és possible viure, treballar, estudiar i relacionar-se lliurement sense amagar la teva identitat ni la teva condició sexual. La clau és la col·laboració entre societat civil i administracions.

L’Ajuntament de Barcelona ha mostrat des de l’inici el ferm suport a la presentació de la candidatura de Barcelona com a seu del World Pride 2030. Al qual s’ha sumat amb el mateix entusiasme la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Treballem des de fa mesos de manera coordinada amb les tres administracions, Turisme de Barcelona i Turisme de Catalunya, en el desenvolupament de la candidatura.

La força d’una candidatura com el World Pride no depèn només del suport institucional, sinó també del compromís de la societat civil. Com estan integrant les entitats LGTBIQ+ en el desenvolupament del projecte i quin rol exerceixen en aquesta proposta conjunta?

Barcelona, ​​a més, també compta amb una llarga tradició associacionista gràcies al moviment autogestionari, desconegut per a molts, però estudiat a universitats americanes i europees. No és casualitat que la primera manifestació LGBTI a les Rambles de Barcelona el 1977 fos tan transversal.

De fet, no hem d’integrar les entitats LGBTQIA+ perquè elles són el Pride Barcelona, ​​van ser les primeres a ser consultades i van mostrar de manera unànime el seu suport a la presentació de la candidatura.

Preguntes Rainbow

• Qui és el teu referent queer i per què? Ara ja tots som referents de tots.
• Si la teva vida tingués un lema activista brodat en una samarreta, quina seria? Viure sense por, encara que ho prefereixo gravat al cervell.
• En quin moment et vas sentir més lliure a la teva pell? Ara i sempre.
• Amb quin superpoder quotidià de les persones queer et quedes? … I si resulta que no tinguéssim superpoders?

El Pride Barcelona 2025 no només és una celebració de la diversitat: és una declaració de resistència cultural, política i emocional. Gràcies al compromís d’entitats com la Cambra LGTBIQ+ i veus com la de María Giralt, es consolida com un esdeveniment clau al mapa internacional. I potser el més important: continua sent un mirall on mirar-se i un espai on no cal demanar permís per existir.