Cada juny, arriba l’arc de Sant Martí. Ho veus a aparadors, anuncis, xarxes socials, tasses, galetes, roba interior… Tot es torna “orgullosament divers”. Però, mai t’has preguntat si aquestes marques que es pengen la bandera multicolor realment donen suport a la comunitat LGTBIQ+? O si només ho fan perquè, sincerament, ven.
Benvinguda al meravellós i confús món del pinkwashing.
🌈 Què és exactament el pinkwashing?
El terme ve de l’anglès, i bàsicament significa “rentat rosa”. Es refereix a l’estratègia que usen empreses, governs o institucions per semblar inclusives o progressistes respecte als drets LGTBIQ+, quan en realitat les seves accions no donen suport a aquesta imatge. És una mena de “postureig corporatiu”, on la diversitat és un eslògan… i poca cosa més.
El problema no és que posin una bandera arc de Sant Martí. El problema és allò que fan (o no fan) quan s’apaguen els focus de l’Orgull.
<img class="aligncenter wp-image-1356" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2025/04/pinkwashing.png" alt="pinkwashing""4
🛍️ Com detectar el pinkwashing?
No hi ha una fórmula exacta, però aquí et deixem alguns senyals que t’haurien de fer aixecar la cella:
-
La marca canvia el logotip dels colors de l’arc de Sant Martí només al juny… però no té polítiques internes d’inclusió.
- Publicidad-
-
Ven productes “orgullosos” sense donar ni un euro a causes LGTBIQ+.
-
Té campanyes plenes de missatges queer-friendly, però col·labora amb empreses o governs que discriminen el col·lectiu.
-
Publicita amb persones queer, però no les contracta als seus equips.
- Advertisement - -
Silencia el suport quan sorgeixen polèmiques o atacs LGTBIQfòbics.
En resum: si la teva suposada aliada només apareix en els moments “bonics” i desapareix en els moments clau… sospita.
🧃 Exemples que han generat polèmica
✖️ Absolut Rainbow sense compromís real
Durant anys, la marca de vodka Absolut ha tret ampolles amb disseny arc de Sant Martí. Però diferents col·lectius l’han acusat de convertir l’orgull en una campanya de màrqueting, sense que hi hagi un compromís constant ni accions que donin suport a la comunitat de manera estructural. Una ampolla bonica pot compensar això?
✖️ Zara i les seves col·leccions LGTBIQ+
Zara ha llançat més d’una vegada línies “Pride”, plenes de samarretes amb lemes tipus Love is Love. Però la marca ha estat criticada per no tenir transparència sobre la seva cadena de producció ni mostrar compromís real amb els drets laborals de les persones queer, especialment a països on opera i ser LGTBIQ+ és un delicte.
View this post on Instagram<div style="background-color: #f4f4f4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px;
4px) rotate(30deg)
✖️ Disney i el seu “suport a la diversitat”
Disney ha començat a incloure personatges queer (gràcies!), però ho ha fet de forma molt tímida i, sovint, en segons que poden ser eliminats fàcilment a països amb censura. Alhora, ha finançat campanyes polítiques als Estats Units que van en contra de drets trans. Contradiccions? Bastants.
✅ I hi ha marques que ho fan bé?
Sí! Perquè no tot és màrqueting buit. Hi ha empreses que realment es mullen:
✔️ Ben & Jerry’s
Més enllà dels seus sabors bojos, la marca de gelats ha estat molt activa en la defensa dels drets LGTBIQ+. Ha donat suport a campanyes pel matrimoni igualitari, ha fet donacions importants a organitzacions queer i ha fet servir les seves xarxes per denunciar injustícies. No només al juny.
✔️ Flamingueo (Espanya)
Aquesta empresa jove i espanyola col·labora amb creadors queer, els dóna visibilitat durant tot l’any i té polítiques internes inclusives. No és una multinacional, però és un bon exemple de com sí que es pot ser autèntic i responsable.
📣 Per què ens afecta tant això?
Perquè quan una marca s’apropia de la nostra lluita sense compromís real, ens esborra. Converteix les nostres identitats en una estètica passatgera. I això fa mal.
El pinkwashing trivialitza les nostres històries, les redueix a una tendència. I sabeu què? Ser LGTBIQ+ no és pas una moda. És una realitat. Una que implica lluites, drets, vides. No és només brilli-brilli al juny.
💭 I si donem la volta?
També podem veure’l com una oportunitat. Cada cop que una empresa treu el seu “producte Pride”, és un moment perfecte per fer preguntes incòmodes:
A qui estan donant veu?
On estan invertint aquests diners?
Qui està darrere de la campanya?
Què fan els altres onze mesos de l’any?
No només és qüestió de cancel·lar. És qüestió d’exigir-ne més. Més coherència. Més compromís. Més veritat.
⚠️ Però… sempre és dolent?
Obrirem meló. Perquè tampoc no tot és blanc o negre. Algunes persones del col·lectiu opinen que, encara que hi hagi un cert postureig, és millor tenir visibilitat a no tenir res. Que veure logos amb arc de Sant Martí, encara que sigui màrqueting, pot ajudar a normalitzar. Pot fer que un adolescent que vegi una marca que el fa sentir inclòs.
I tenen un punt. Potser no tot pinkwashing és nociu al 100%. Potser el problema no és que usin els colors… sinó com i per què els usen.
Aleshores, és possible un equilibri entre visibilitat comercial i suport real? Eixa resposta te la deixem a tu.
💬 Conclusió: no volem el teu arc de Sant Martí si no hi ha acció
Si ets marca i estàs llegint això: no n’hi ha prou amb posar la bandera LGTBIQ+ al juny. Volem que contractis persones del col·lectiu, que parlis en moments durs, que tinguis polítiques d’inclusió, que siguis coherent.
I si ets consumidor: tens poder. Tria amb consciència. Revisa, pregunta, assenyala què no quadra. Perquè els teus diners són un vot. I pots fer-lo servir per donar suport als que realment estan del nostre costat.
Publicidad
