El dret al matrimoni igualitari als Estats Units, que semblava un èxit ja consolidat des del 2015, torna a estar sota els focus. Tot per l’apel·lació de Kim Davis, exfuncionària a Kentucky que fa una dècada es va negar a atorgar llicències matrimonials a parelles del mateix sexe. El seu cas arribarà aquesta tardor al Tribunal Suprem i podria reobrir un debat que es creia tancat.
Un cas que no passa desapercebut
Davis va ser multada amb més de 360.000 dòlars i va passar sis dies a la presó per desacatament. Per ella, la seva negativa estava emparada per la Primera Esmena, que protegeix la llibertat religiosa. Els seus advocats asseguren que la sentència del 2015 —l’històric Obergefell v. Hodges, que va reconèixer el dret al matrimoni igualitari— va ser “jurídicament errònia” i s’hauria de revisar.
El que més preocupa és l’escenari actual: el Suprem ja no és el mateix que el 2015. Ara compta amb una clara majoria conservadora (6 davant de 3 jutges liberals), en part gràcies als nomenaments de Donald Trump. I l?experiència amb Roe vs. Wade, la decisió que garantia el dret a l’avortament i va ser revertida el 2022, no ajuda a calmar els temors.
L’ofensiva contra els drets LGTBIQ+
El cas de Davis arriba en un moment de retrocés legislatiu en diversos estats. Nou legislatures han impulsat aquest any iniciatives que busquen limitar o fins i tot eliminar el matrimoni igualitari als seus territoris. El seu esdevé, així, el primer recurs seriós a arribar al Suprem des del 2015 amb la intenció directa de revertir Obergefell.
Tot i això, tribunals inferiors ja han deixat clar que la llibertat religiosa no eximeix un funcionari de complir la llei. En altres paraules: Davis no actuava com a ciutadana privada, sinó com a representant de l’Estat.
Quin paper juga Trump?
La posició de Donald Trump en aquest tema sempre ha estat ambigua. Al llarg dels anys, ha passat de recolzar unions civils a rebutjar directament el matrimoni igualitari, per després dir que ho acceptava com a “fet consumat”. Tot i així, els seus nomenaments judicials han enfortit el bloc conservador i, de manera indirecta, han donat més força als que busquen revertir drets ja reconeguts.
Un escenari com Roe vs. Wade?
Les comparacions són inevitables. En tots dos casos parlem de drets reconeguts pel Suprem a través d’interpretacions constitucionals àmplies. Si es repetís el guió de l’avortament, el matrimoni igualitari no desapareixeria d’un dia per l’altre, però sí que quedaria a les mans de cada estat. Això obriria una esquerda enorme: casar-se a Nova York seria possible, però no a Texas, per exemple.
Probabilitats i realitats
La majoria d’experts creuen que una revocació immediata és poc probable. La doctrina de l’decisi (respecte als precedents) continua sent un fre important, i moltes lleis estatals i federals ja reconeixen la igualtat matrimonial. A més, la Llei de Respecte pel Matrimoni de 2022 obliga tots els estats a reconèixer els matrimonis celebrats legalment a qualsevol lloc del país.
Tot i així, la preocupació existeix: el Suprem podria establir noves bases legals que, sense eliminar el dret ara mateix, facilitin futurs atacs.
Segons Gallup, el suport al matrimoni igualitari es manté al voltant del 70% de la població. És una xifra alta, però el creixement s’ha estancat els darrers anys. Aquesta estabilitat es pot interpretar de moltes maneres: és un consens sòlid o un senyal que els sectors conservadors tenen marge per impulsar retrocessos sense perdre gaire capital polític?
Alguns analistes adverteixen que casos com el de Kim Davis no són només qüestions de fe o de drets, sinó també instruments polítics. Reobrir aquest debat pot servir certs sectors per mobilitzar les bases, distreure d’altres temes o reforçar narratives identitàries. El risc és que s’utilitzi el matrimoni igualitari com a moneda de canvi en un tauler ideològic, deixant en segon pla les persones reals les vides de les quals depenen d’aquestes decisions.
El cas Davis no és només una apel·lació individual. És una prova de foc per saber fins on està disposat a arribar el Suprem a la revisió de drets civils ja consolidats. Potser el resultat immediat no és devastador, però les preguntes que obre sí que ho són: estem davant d’un nou intent de retallar llibertats? O la societat nord-americana serà capaç de blindar una vegada per sempre la igualtat matrimonial?
