Dues mirades, un mateix tatami

Juan Carlos Cobos afronta una nova legislatura al capdavant de la Federació de Taekwondo de la Comunitat Valenciana després de ser reelegit per majoria absoluta. Al seu costat continua Damián López, un dels activistes LGTBI i taekwondistes més influents del món, en una aliança que porta tres legislatures convertint la diversitat i la transformació social en part de la gestió esportiva.

Hi ha trobades que canvien una trajectòria. La de Juan Carlos Cobos i Damián López va canviar, almenys en part, la manera d’entendre el taekwondo a la Comunitat Valenciana i al món.

Procedien de mons molt diferents. També d’experiències vitals i orientacions sexuals diferents. Però quan es van conèixer van trobar alguna cosa que estava per sobre d’aquestes diferències: una manera compartida d’entendre cap a on havia d’avançar l’esport.

Publicidad

Porten tres legislatures treballant junts.

I aquella combinació va acabar funcionant.

Del activisme al cor de la federació

Damián López és una figura singular en l’esport espanyol. La seva trajectòria com a taekwondista i activista LGTBI l’ha portat a impulsar iniciatives pioneres en matèria d’inclusió. El 2021 va participar en la creació de la secció de taekwondo de Samarucs, que es va convertir en el primer club LGTBI+ de taekwondo federat d’Espanya.

Però el veritable canvi va arribar quan l’activisme va entrar en l’estructura federativa pròpia.

La Federació de Taekwondo de la Comunitat Valenciana va crear una Secretaria de Diversitat i posteriorment un Departament de Diversitat i Inclusió, dirigit per López, convertint-se en una referència a Espanya en aquest àmbit. Des d’allà s’han impulsat accions de formació i sensibilització per a esportistes, tècnics i clubs.

El plantejament era senzill, però revolucionari: no n’hi havia prou amb dir que l’esport era per a tothom; calia aconseguir que realment ho fos.

L’experiència de López explica per què. Ell mateix ha explicat públicament la por que durant anys li va produir entrar en un vestuari i sentir-se observat per la seva orientació sexual. El problema, per tant, no sempre comença amb una agressió o un insult. A vegades comença quan una persona sent que no pot ser ella mateixa al lloc on hauria de practicar l’esport que estima.

La federació va decidir intervenir precisament aquí.

- Publicidad-

I els resultats han anat molt més enllà dels discursos.

El 2025 va tramitar el canvi de nom en els títols federatius d’Andrea Gil, convertint-la en la primera esportista trans d’Espanya els títols federatius dels quals van ser modificats oficialment per reflectir la seva identitat. La iniciativa va ser impulsada des de l’àrea de Diversitat que dirigeix López.

També s’han multiplicat les activitats relacionades amb diversitat, igualtat, feminisme, salut mental i migració. Una evolució que demostra que el debat va deixar de limitar-se a l’orientació sexual per abordar la diversitat des d’una perspectiva molt més àmplia.

Un president aliat

Perquè aquest canvi pogués produir-se feia falta alguna cosa més que un activista disposat a lluitar.

Feia falta un president disposat a escoltar. Ahí apareix Cobos.

El seu paper ha estat el de convertir reivindicacions socials en decisions federatives. La pròpia presentació de Cobos com a president situa entre les seves prioritats la transparència, la professionalització, la diversitat i la creació d’un entorn segur per a qui practica taekwondo.

És, probablement, la part menys visible d’aquesta història: la importància dels aliats.

Una persona activista pot assenyalar una discriminació, denunciar una injustícia o plantejar un canvi. Però necessita trobar dins de les institucions persones disposades a obrir portes.

Cobos ho va fer.

I López va trobar en ell un interlocutor disposat a assumir que transformar l’esport també significa transformar les seves pròpies estructures.

Més enllà de la diversitat

L’aposta per la transformació tampoc s’ha limitat a les polítiques LGTBI.

En els darrers anys, la Federació Valenciana ha mantingut una posició especialment exigent respecte a la transparència i el bon govern del taekwondo espanyol. El 2025 va sol·licitar al Consell Superior d’Esports la suspensió cautelar de membres de la Junta Directiva de la Real Federació Espanyola de Taekwondo relacionats amb el denominat cas Manopla, argumentant que la iniciativa buscava defensar els interessos d’esportistes, clubs i federacions i reclamar transparència.

Al gener de 2026 va tornar a reclamar l’actuació del CSD davant d’un nou procediment penal relacionat amb membres de la RFET i va anunciar que la FTCV es personaria com a acusació particular.

La posició de Cobos encaixa així amb una idea que també travessa la feina de López: un esport modern no pot limitar-se a guanyar medalles; ha de cuidar a les persones que ho fan possible.

Els Gay Games i el següent salt

La trajectòria de López també està vinculada a un dels grans esdeveniments esportius LGTBI que ha acollit València. Va ser una de les persones que van treballar per impulsar la candidatura de la ciutat als Gay Games i va arribar a convertir-se en ambaixador i imatge del projecte.

Ara, després de tres legislatures, el repte canvia.

La nova etapa ja no consisteix només a consolidar el construït. L’objectiu és fer créixer el taekwondo com mai abans.

Més esportistes. Més clubs. Més cantera. Més competició. Més formació. Més presència internacional. I una federació capaç de seguir sent un espai on les diferències no siguin una barrera per practicar esport.

La reelecció per majoria absoluta de Cobos suposa el suport a una manera de gestionar que ha intentat combinar dues dimensions que tradicionalment han caminat separades: la gestió esportiva i la transformació social.

Cobos i López representen precisament aquesta combinació.

Un sap com fer funcionar una federació.

L’altre sap quines preguntes s’ha de fer una federació per no quedar-se enrere.

Tres legislatures després, continuen compartint camí.

I potser aquí està la clau del seu èxit: no van necessitar venir del mateix lloc per voler arribar al mateix lloc. Ara comença el següent combat.

I aquesta vegada l’objectiu és molt més ambiciós: portar el taekwondo valencià a una dimensió que encara no ha conegut.