- FELGTBI+ reclama reconeixement jurídic, administratiu i social sense patologització ni exclusió.
- La seva investigació estatal situa l’assetjament en el 29% i les agressions en el 23% durant l’últim any.
- El 57% de les víctimes no comunica aquestes violències a la policia ni a altres autoritats.
Les persones no binàries segueixen sense reconeixement legal específic a Espanya, segons denuncia FELGTBI+. La Federació va renovar la seva demanda el 14 de juliol, Dia Internacional de la Visibilitat No Binària, i va vincular l’absència administrativa amb problemes quotidians, major exposició a la violència i dificultats per denunciar-la.
Una reclamació que va més enllà d’una casella
La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuales i més sosté que la legislació espanyola continua sense reconèixer a qui no s’identifica exclusivament com a homes o dones. Per això sol·licita un reconeixement jurídic, administratiu i social que no imposi patologització ni exclusió.
La presidenta de FELGTBI+, Paula Iglesias, defineix la qüestió com un assumpte de drets. El seu plantejament és que una democràcia no pot deixar a una part de la ciutadania fora de la protecció legislativa, encara que Espanya hagi avançat en altres àmbits d’igualtat LGTBIQ+.
L’absència de reconeixement es manifesta en eines ordinàries. Aike Martín, coordinador del Grup de Polítiques Trans de la Federació, assenyala formularis que no contemplen identitats no binàries, documents que no les reflecteixen i títols acadèmics que no respecten la identitat dels seus titulars.
L’organització afegeix dificultats en l’atenció sanitària, les administracions i la feina. Aquestes experiències converteixen el debat en alguna cosa més ampli que la inclusió d’una tercera opció en un formulari: afecta a la relació continuada d’una persona amb institucions públiques i privades.
FELGTBI+ no presenta la identitat no binària com una categoria mèdica ni com una excepció que necessiti autorització clínica. La demanda d’un reconeixement sense patologització situa l’autodeterminació i la igualtat de tracte al centre del debat.
Les dades de violència que acompanyen la demanda
La reclamació es fonamenta en la Investigació Estatal de l’Odi LGTBI+ 2026, elaborada per FELGTBI+ amb la col·laboració d’integrants d’un equip d’investigació de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC.
Segons les dades difoses per la Federació, aproximadament una de cada tres persones no binàries va patir assetjament en l’últim any: un 29%. A més, un 23% va patir alguna agressió, una proporció propera a una de cada quatre.
El tercer dada revela una barrera institucional: el 57% de les víctimes no va denunciar aquestes violències davant la policia o altres autoritats. FELGTBI+ relaciona aquesta infradenúncia amb la vulnerabilitat que genera no veure’s reconegut pel propi sistema al qual s’hauria d’acudir per demanar protecció.
Les xifres no substitueixen l’experiència individual, però mostren que l’absència de reconeixement conviu amb situacions mesurables d’assetjament i agressió. També permeten observar que una part majoritària dels casos roman fora dels canals oficials.
Aike Martín adverteix de conseqüències en la salut, en la percepció social i en la participació plena. La tesi de la Federació és clara: si formularis, documents i procediments neguen la identitat d’una persona, aquesta mateixa persona pot trobar més dificultats per confiar en les institucions quan pateix violència.
Espanya davant la següent frontera d’igualtat
La Llei 4/2023 va consolidar mesures per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i la garantia dels drets LGTBI. No obstant això, la declaració de FELGTBI+ subratlla que el marc actual no ofereix el reconeixement reclamat per a identitats fora de l’esquema binari.
Paula Iglesias recorda que altres països han adoptat fórmules de reconeixement i utilitza aquests precedents per defensar que la mesura és viable. La Federació considera que la posició espanyola com a referència en legislació LGTBIQ+ implica la responsabilitat de seguir avançant.
L’argument no consisteix a negar els progressos existents, sinó a assenyalar el seu límit. Una llei pot protegir davant la discriminació per identitat o expressió de gènere i, alhora, mantenir procediments administratius que obliguen a triar entre categories que no representen a totes les persones.
El reconeixement legal hauria de traduir-se després en sistemes compatibles: registres, documents, formularis, expedients educatius, processos laborals i atenció sanitària. La demanda formulada per FELGTBI+ és precisament integral perquè un canvi aïllat no resoldria la cadena de tràmits on apareix l’exclusió.
Del dia de visibilitat a una agenda concreta
La declaració va ser publicada el 14 de juliol, coincidint amb el Dia Internacional de la Visibilitat No Binària. La data serveix per concentrar l’atenció pública, però els problemes descrits per la Federació es produeixen durant tot l’any: al presentar un document, sol·licitar assistència o acreditar un títol acadèmic.
L’agenda que planteja FELGTBI+ exigeix que les persones no binàries deixin de dependre de solucions informals o del criteri de cada oficina. L’objectiu és un reconeixement estable i comú, amb protecció legislativa i procediments que respectin la identitat en la pràctica.
El debat també obliga a distingir visibilitat de reconeixement. Ser nomenat en campanyes o celebracions no equival a existir davant les institucions. Per a la Federació, la següent prova de la igualtat espanyola consisteix a passar de la presència social a drets verificables.
Mentre aquesta reforma no arribi, les dades de violència i infradenúncia aporten urgència a la discussió. La pregunta ja no és únicament com defineix cada persona la seva identitat, sinó si l’Estat garanteix que pugui relacionar-se amb els seus serveis i exercir els seus drets sense quedar esborrada pel disseny administratiu.
