- El passat 26 de març de 2026, persones no binàries i aliades es van manifestar a 10 ciutats davant dels Registres Civils.
- La Xarxa Estatal Enebé* va coordinar aquesta primera mobilització estatal per denunciar l’exclusió d’aquestes identitats a la Llei LGTBI del 2023.
- Els col·lectius van alertar sobre la desprotecció administrativa i l’impacte en la salut mental d’una comunitat que continua sent invisibilitzada.
Espanya va viure dijous passat una jornada sense precedents en la lluita per la diversitat. El reconeixement d’identitats no binàries Espanya va ser l’eix central de la primera mobilització coordinada a nivell estatal per la Xarxa Estatal Enebé*. En un acte de protesta simultani davant dels Registres Civils de deu ciutats, centenars de persones van denunciar que l’Estat espanyol segueix incomplint els estàndards internacionals de Drets Humans en limitar l’autodeterminació de gènere únicament a les opcions de “home” o “dona”.
La decisió de la Llei LGTBI del 2023
Durant les concentracions, es va recordar que la Llei LGTBI del 2023, encara que va ser celebrada al seu moment, va deixar fora el reconeixement identitats no binàries Espanya. Aquesta omissió administrativa comporta que milers de persones segueixin sense aparèixer reflectides correctament al seu DNI, certificat de naixement o padró municipal. Segons han explicat els portaveus de la Xarxa Enebé*, aquesta manca de reconeixement legal exclou sistemàticament la comunitat de tràmits bàsics a l’Agència Tributària o la Seguretat Social, forçant-los a una invisibilitat jurídica inacceptable en una democràcia.
Els manifestants van assenyalar que països com Argentina, Alemanya o Dinamarca ja ofereixen opcions de gènere alternatives (com la «X»), mentre que a Espanya el 81% de les persones no binàries admeten evitar espais públics per por de patir violència o discriminació. Aquesta desprotecció es tradueix en xifres alarmants: el 87% de la comunitat s’ha vist obligada a fer masking o cis-passing (fer-se passar per home o dona cis) a l’àmbit sanitari per poder rebre atenció.
Exigències per a una vida digna i plena
La lectura del manifest davant els Registres Civils va ser contundent: el reconeixement identitats no binàries Espanya és un deute pendent que afecta directament l’accés al mercat laboral i la integritat física de les persones. La Xarxa Estatal Enebé va instar el Govern a modificar no només la Llei LGTBI estatal, sinó també les lleis d’igualtat i els protocols en educació i esport per incloure totes les realitats de gènere sense excepcions.
Entre les peticions clau de la mobilització van destacar la no imposició de marcadors de gènere en néixer i la creació d’un procés administratiu senzill perquè menors i persones migrants es puguin autodefinir legalment. La jornada del 26 de març va tancar amb el compromís de les organitzacions de mantenir un monitoratge continu sobre l’Estat, tot recordant que els drets humans no són concessions, sinó garanties inalienables que Espanya ha de complir de manera immediata.
