Una decisió inesperada deixa a l’aire diversos actes clau de l’Orgull LGTBIQ+ a Vallecas
A escassos dies de l’inici de l’Orgull Vallekano, la Junta Municipal de Pont de Vallecas ha comunicat la retirada dels suports tècnics i materials que permeten la celebració de diversos esdeveniments més significatius. L’avís, rebut sense previ avís formal ni justificació tècnica clara, afecta directament el Tetafest —una cita festiva i reivindicativa del col·lectiu LGTBIQ+— i els concerts que tradicionalment tanquen la manifestació anual pels drets de la comunitat.
Des del col·lectiu Orgull Vallekano, organitzador de les activitats, interpreten la mesura com una decisió política més que tècnica. Asseguren que l’esdeveniment feia mesos que estava inclòs al calendari oficial de festes del districte i comptava amb el vistiplau verbal de la Junta fins fa tot just unes setmanes. Però tot va canviar el 20 de maig passat, quan van rebre un correu electrònic en què se’ls informava que no comptarien amb escenari, so, il·luminació, banys ni cap mena d’infraestructura pública. Sense explicacions clares.
Una qüestió administrativa o un gest polític?
L’Ajuntament de Madrid, per la seva banda, sosté que l’autorització va ser “inadmesa” a causa d’errors en la manera de sol·licitar-la. Segons fonts municipals, l’organització va presentar el 12 de maig una instància per fer les activitats al parc del carrer Diligència, però no va acompanyar la documentació amb una sol·licitud de llicència temporal d’activitat, com estableix la normativa vigent.
Tres dies més tard —afirmen des del consistori— se’ls va informar del procediment correcte. Tot i això, el col·lectiu va presentar la sol·licitud completa el dia 19, fora de termini. Des de l’Ajuntament insisteixen que no es tracta d’una censura sinó del compliment estricte dels tràmits.
El barri respon: solidaritat davant la incertesa
Davant d’aquest escenari, la resposta veïnal no s’ha fet esperar. Des d’Orgullo Vallekano asseguren que, malgrat la retirada del suport institucional, el Tetafest seguirà endavant. Ho farà gràcies al suport del veïnat i de les xarxes de solidaritat que ja treballen per cobrir la logística. “No és la primera vegada que organitzem sense recursos públics, però és indignant que ho hàgim de fer per una decisió tan arbitrària”, denuncien des del col·lectiu.
No passa el mateix amb els concerts de tancament de l’Orgull, la realització dels quals segueix en dubte a causa de la complexitat tècnica i legal que implica organitzar un esdeveniment d’aquesta mida sense ajuda municipal.
Un cas aïllat o una tendència preocupant?
Des de l’organització apunten que aquesta situació no és nova. Asseguren que la Junta Municipal està desmantellant progressivament els espais de participació comunitària. Citen com a exemples recents la cancel·lació de la tradicional paella republicana de l’Ateneu, les festes de La Villana o la manca de recursos per a altres activitats populars del barri.
A més, vinculen la retirada del suport a l’Orgull Vallekano amb una protesta organitzada el 18 de maig passat davant la participació d’una autora assenyalada pels seus discursos transfòbics a la Fira del Llibre de Vallecas. «Va ser una cassolada pacífica. Dos dies després, ens van treure els recursos», apunta Ana, portaveu del col·lectiu. «No es tracta només de l’Orgull. És una manera de castigar qualsevol forma d’organització popular que surti del marc institucional».
Neutralitat o control institucional?
La línia entre la gestió tècnica i la intervenció política no sempre és fàcil de traçar. Es pot retirar una administració pública de donar suport a una celebració comunitària ja aprovada sense generar sospites? Quin marge hi ha per al dissens veïnal a l’ús de l’espai públic? Tot i que des de l’Ajuntament insisteixen que no hi ha motivacions ideològiques, la percepció al barri és una altra.
Aquest cas convida a reflexionar sobre fins a quin punt la burocràcia es pot convertir en una arma de control. I també sobre quin paper ha de jugar allò públic en la protecció dels drets i l’expressió lliure dels seus ciutadans, especialment dels que històricament han estat exclosos.
Una mirada crítica: estem davant d’una censura encoberta?
Encara que l’Ajuntament assegura haver seguit els procediments establerts, el moment i les circumstàncies d’aquesta retirada generen dubtes raonables. Es tracta només d’una qüestió administrativa o estem davant d’una forma vetllada de censura institucional? Algunes veus del districte apunten a una estratègia deliberada d’afebliment del teixit veïnal i LGTBIQ+ més incòmode per a les autoritats. Altres assenyalen que podria tractar-se d’una poca traça burocràtica, però igualment lesiva. Sigui com sigui, la manca de transparència i l’arbitrarietat percebuda erosionen la confiança entre les institucions i la ciutadania.
