El PSOE recupera una proposta bloquejada el 2022, amb el suport d’UPL, l’abstenció del PP i el rebuig de Vox
En un context polític cada cop més polaritzat, la Diputació de Lleó ha donat llum verda a una moció presentada pel Grup Socialista per impulsar la creació d’un Observatori LGTBI+ a Castella i Lleó. Tot i que la mesura no és vinculant, representa una declaració d’intencions i cerca pressionar la Junta autonòmica perquè implementi un mecanisme específic de seguiment, anàlisi i denúncia dels delictes d’odi contra el col·lectiu.
La proposta va rebre el suport d’Unió del Poble Lleonès (UPL), va ser acollida amb l’abstenció del Partit Popular (PP) i rebutjada per Vox. El debat va reobrir velles ferides polítiques i socials, però també va rescatar una necessitat latent: garantir els drets de les ciutadanes LGTBIQ+ a una comunitat on els discursos d’odi continuen creixent.
Per què un Observatori LGTBI+?
El portaveu socialista, Santiago Dorado Cañón, va ser contundent: “No es tracta només de números. Es tracta de persones”. Va afirmar que la violència per motius d’orientació sexual i identitat de gènere continua sent una realitat silenciada i que un observatori permetria no només visibilitzar-la, sinó també articular polítiques públiques eficaces. En la seva intervenció, va recordar que la llei estatal en vigor obliga les comunitats autònomes a implementar eines per complir-les, i va lamentar que l’actual Observatori de Gènere de la Junta no inclogui representació específica del col·lectiu LGTBI+.
Des de Joventuts Socialistes de Lleó i el mateix PSOE, es va insistir en la urgència d’aquesta mesura, destacant que no es pot posposar més. L’agraïment al suport d’UPL va ser explícit i l’abstenció del PP es va interpretar com una porta encara entreoberta per al diàleg.
I què diu l’oposició?
El portaveu popular, David Fernández, va plantejar una proposta alternativa: que sigui la pròpia Diputació la que promogui una estructura similar. Al seu parer, ja hi ha un observatori de gènere regional i, per tant, la nova iniciativa seria redundant. Des de Vox, el diputat Fernando Prieto Olite va ser més contundent: va defensar que la Constitució garanteix la igualtat i que no cal crear “estructures ideològiques” addicionals. Una posició ja coneguda, que reprodueix el discurs que el 2022 va frenar la primera temptativa d’aquesta mesura.
Com afectaria realment aquest observatori?
La moció socialista assenyala que l’Observatori LGTBI+ tindria com a funcions principals la recopilació de dades, l’anàlisi transversal de delictes d’odi i la participació activa de col·lectius socials en el disseny i l’aplicació. En definitiva, es planteja com una eina independent i participativa que permeti prendre decisions informades i efectives.
El context no és menor: segons el Ministeri de l’Interior, el 2023 Castella i Lleó va registrar 115 incidents relacionats amb delictes d’odi, un 79,6% més que l’any anterior. D’aquests, 28 van estar vinculats a l’orientació sexual o la identitat de gènere. Tot i que aquestes dades preocupen, és possible que no reflecteixin la magnitud real del problema, atès que moltes víctimes opten per no denunciar.
Estem davant d’un canvi real… o només un gest?
Malgrat l’avenç simbòlic que representa l’aprovació d’aquesta moció, queda un dubte flotant: tindreu realment impacte? Com que no és una mesura executiva, la seva aplicació depèn exclusivament de la voluntat política de la Junta de Castella i Lleó, on l’equilibri de forces és incert i les resistències, evidents. A més, cal preguntar-se si aquesta mena d’estructures acaben tenint l’autonomia promesa o si acaben absorbides per la inèrcia burocràtica. En una comunitat amb antecedents de rebuig a aquestes iniciatives, aquesta vegada serà diferent?
Castella i Lleó al mapa
Mentre altres comunitats autònomes avancen, Castella i Lleó segueix intentant posar-se al dia. Aragó i Astúries compten amb observatoris públics, mentre que regions com Madrid, Catalunya o el País Valencià han desenvolupat models des de l’àmbit social o privat. A nivell provincial, diverses diputacions han iniciat programes de sensibilització, però sense arribar a establir estructures permanents ni observatoris propis.
