Avui traiem el cap a un canvi significatiu: X, la xarxa social abans anomenada Twitter, ha restringit l’accés a contingut pornogràfic dins de la Unió Europea. Què està passant, i per què ara? T’explicaré la situació amb senzillesa, amb reflexió, i amb aquest matís humà que fa que et sentis escolta. No sempre hi haurà respostes absolutament clares—potser al final també et preguntes què implica tot això.
El pes de la DSA: un nou marc europeu
La clau aquí és el Digital Services Act (DSA), la llei digital europea que va entrar en vigor el 2024 per regular grans plataformes en línia, sobretot pel que fa a la protecció de menors i desapareguts digitals. Plataformes catalogades com a “molt grans”, amb més de 45 milions d’usuaris al mes, han de prendre mesures serioses davant de continguts que puguin danyar menors –entre ells, el pornogràfic.
L’objectiu és que només persones adultes puguin accedir a aquest tipus de contingut mitjançant sistemes de verificació d’edat efectius. Si no ho fan, s’enfronten sancions fortes, fins i tot multes de fins al 6% de la facturació global.
I què ha fet X fins ara?
X ha respost a aquesta pressió, amb especial focus a Irlanda i al Regne Unit. A Irlanda, el regulador Coimisiún na Meán ha advertit sobre la manca de mesures clares en edat per a pornografia i contingut violent, i ha donat a X un termini per justificar-ne el compliment. Al Regne Unit, la nova Online Safety Act exigeix sistemes rigorosos de verificació. X ha comunicat que utilitzarà mètodes com el “email address – base estimation” i la “reverse address book median age estimation” –tècniques que, bàsicament, infereixen l’edat de l’usuari a partir del correu o contactes.
Però el sistema no convenç tots. Segons mitjans especialitzats, X ha adoptat un enfocament anomenat “multi-step age assurance”, que no verifica directament l’edat de l’usuari. Més aviat, es basa en senyals previs: antiguitat de compte, verificació anterior, edat estimada pel correu o per connexions socials. Funciona de manera passiva i sense que la persona intervingui directament.
Un bloqueig real (però parcial)
En alguns països, com Alemanya, ja s’han vist bloquejos concrets: perfils de persones que publiquen contingut adult han estat ocultats per a usuaris alemanys, com a resposta a ordres legals. Aquesta mesura vol impedir que menors accedeixin a contingut pornogràfic sense verificació d’edat. I en general, dins de la UE, X ha restringit o bloquejat la visibilitat del porno per a usuaris des d’IPs europees, com a part del compliment—encara que això genera dubtes: blocatge o censura parcial?
Què passa a Espanya?
Al nostre país, el Govern ja havia advertit que la protecció digital de la infància seria una prioritat en aquesta legislatura. De fet, el Ministeri de Joventut i Infància ha impulsat mesures per exigir verificacions més robustes en plataformes amb contingut sexual explícit. Tot i que encara no hi ha una llei espanyola específica com la britànica, la pressió sobre les plataformes va en augment. A més, al febrer del 2025, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va recordar que l’exposició a aquest tipus de contingut sense control podria vulnerar drets fonamentals de menors. És a dir, a Espanya també s’està exigint responsabilitat activa a les tecnològiques, encara que no s’hagi arribat encara a bloquejos visibles com a Alemanya.
Preguntes obertes que ens agradaria resoldre
- Aquesta estimació indirecta d’edat és suficient per garantir protecció real a menors?
- Què passarà amb persones que usen VPN o canvien la configuració de país?
- Hi haurà transparència real en els criteris de bloqueig o desbloqueig?
- Això afecta el dret a expressar-se de creadors de contingut adult, especialment dins de la comunitat LGTBIQ+?
Riscos, beneficis i equilibris
Beneficis visibles: es busca protegir menors de forma més seriosa, amb criteris uniformes a tota la UE, i s’intenta evitar que plataformes digitals es converteixin en canals sense control.
Riscos clars:
- La verificació passiva pot ser fàcilment enganyada o burlada amb VPNs o ajustaments de regió.
- Podríem caure en una “zona grisa” on el contingut deixa d’estar disponible sense que estiguin clares les raons.
- A més, hi ha preocupacions reals de privadesa: aquests sistemes recullen i processen dades personals sensibles.
No tot sembla resolt. Aquesta estratègia pot encobrir interessos corporatius o un excés regulador que sacrifica drets fonamentals. S’estan imposant sistemes de control sota la bandera de protegir menors, sense garantir transparència ni alternatives efectives com l’educació sexual i digital? S’obre una qüestió incòmoda: això és seguretat o pretext per augmentar el control sobre el contingut? Potser estem a un pas de cedir llibertats sense saber-ho del tot.
La restricció del porno a X dins de la UE neix d’un marc legal més exigent: el DSA i les lleis nacionals per blindar menors. X ha reaccionat amb mètodes de verificació indirecta, que no convencen ni reguladors ni usuaris. El debat continua obert, amb una pregunta que passa tot: com equilibrar seguretat infantil amb llibertat d’expressió i privadesa? Tu, lector o lectora, també et pots preguntar: on traçaries tu aquest límit?
