- La Audiència Provincial de Palma revoca l’arxiu i ordena investigar per un possible delicte d’escarni el cartell de la Santa Punxada, festa LGTBIQ+ de Sant Sebastià.
- Les querellades són Lucía Muñoz, líder de Podem a Balears, i la il·lustradora Lluïsa Febrer. La querella la van presentar Advocats Cristians i Vox.
- El tribunal descarta el delicte d’odi i aclara que la seva resolució no declara que hi hagi delicte ni fixa responsabilitats.
El cartell de la Santa Punxada torna als tribunals. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Palma ha revocat la inadmissió de la querella d’Advocats Cristians, Vox i el seu diputat Jorge Campos contra Lucía Muñoz i Lluïsa Febrer, i ordena investigar un possible delicte d’escarni, segons es va conèixer el 15 d’octubre de 2026.
Què és la Santa Punxada?
La Santa Punxada és una festa reivindicativa dels drets LGTBIQ+ que se celebra cada any durant les festes de Sant Sebastià a Palma. Compten amb el suport de Podem i neix com a alternativa al programa oficial de les festes patronals.
El cartell de l’edició difosa en gener de 2025 mostrava el patró de Palma amb una sobrassada com a penis, una versió femenina del màrtir, ambdós envoltats de ‘dimonis’, i una figura de Jesucrist com a DJ.
Què ha decidit l’Audiència de Palma?
L’Audiència estima parcialment els recursos i ordena admetre la querella per un possible delicte d’escarni, recollit a l’article 525 del Codi Penal. L’objectiu és investigar amb quina intenció es van difondre les imatges.
Al mateix temps, el tribunal manté la inadmissió per delicte d’odi, al considerar que els fets no contenen elements d’incitació a l’odi o la discriminació.
La resolució deixa clar que no declara que s’hagi comès cap delicte ni determina responsabilitats: només obre la porta a investigar.
Per què s’havia arxivat abans?
Al març de 2025, un jutjat de Palma inadmeté la querella al considerar el cartell una manifestació artística satírica sense escarni a la religió catòlica. Advocats Cristians, Vox i Jorge Campos van recórrer aquesta decisió, i ara l’Audiència els dóna parcialment la raó.
Què diuen les parts
Lucía Muñoz defensa la llibertat d’expressió i la creació artística: «Seguim pensant el mateix que el primer dia». Recorda a més que el sant ha estat representat com a símbol eròtic des del Renaixement: «No ens hem inventat res».
Polonia Castellanos, presidenta d’Advocats Cristians, celebra la decisió com «una victòria molt important» i sosté que «la Justícia ha deixat clar que aquests fets no podien arxivar-se sense investigar-los».
El cas enfronta de nou la sàtira i la cultura queer amb l’ofensiva judicial d’entitats ultraconservadores, un xoc que es repeteix a Espanya cada vegada que l’art LGTBIQ+ toca símbols religiosos.
Preguntes freqüents
De quin delicte s’investiga el cartell?
D’un possible delicte d’escarni (article 525 del Codi Penal). El tribunal ha descartat el delicte d’odi.
Qui va presentar la querella?
La Fundació Espanyola Advocats Cristians, Vox i el seu diputat Jorge Campos.
Significa que hi ha condemna?
No. L’Audiència aclara que no declara que s’hagi comès cap delicte ni determina responsabilitats.
Qui són les querellades?
Lucía Muñoz, líder de Podem a Balears, i la il·lustradora Lluïsa Febrer.
