Què és una mariliendre i per què en seguim parlant?
La paraula sona a acudit, a nom de veïna tafaner oa personatge d’Almodóvar. I, en certa manera, ho és tot això alhora. Mariliendre és un terme que fa dècades que circula pels bars, les festes i les converses del col·lectiu LGTBIQ+ Designa, en poques paraules, aquesta dona heterosexual —gairebé sempre cisgènere— que es mou com peix a l’aigua en ambients queer, envoltada d’amics gais (i no només), assumint un rol d’aliada, còmplice i, de vegades, fins i tot protagonista no oficial.
Però és aquesta figura tan positiva com sembla? O hauríem de repensar-la a la llum dels debats actuals sobre gènere, privilegi i representació?
Una mica d’història: del bar d’ambient al TikTok
Encara que la figura de la mariliendre existeix des de fa molt, el terme com a tal comença a popularitzar-se a Espanya a finals del segle XX. Es diu que ve de la barreja entre Maria, nom genèric per a dona, i liendre, aquest paràsit que s’enganxa als cabells. Carinyós? No pas precisament. I tot i això, moltes ho porten amb orgull, com una medalla d’amor incondicional cap als seus amigues del col·lectiu.
Durant els anys 80 i 90, en plena explosió de la cultura queer urbana, la mariliendre era gairebé un personatge necessari. Mentre el món encara rebutjava els gais, elles hi eren: escoltant, ballant, consolant i defensant la seva rajada. En temps més recents, aquesta relació s’ha visibilitzat també en xarxes socials, en sèries com Pose, Venè o fins i tot <em data-start="1664" Race, on el concepte ha evolucionat, però continua generant debat.
Aliades o protagonistes accidentals?
No hi ha dubte que moltes mariliendres han estat grans aliades. Algunes han estat a primera fila en manifestacions, han donat suport emocional real en sortides de l’armari i han creat espais segurs quan no n’hi havia.
No obstant, també hi ha crítiques: fins a quin punt algunes dones hetero han fet servir la seva proximitat al col·lectiu LGTBIQ+ com una forma de validació personal? Què passa quan ocupen espais que no els pertanyen? I què passa si en aquesta “amistat” hi ha dinàmiques de poder desiguals, paternalisme o fins i tot fetitxització?
Aquí és on l’assumpte es complica. Perquè la veritat és que no hi ha una sola manera de ser mariliendre. N’hi ha que viuen aquesta proximitat des de l’afecte i el compromís, i d’altres que simplement busquen la brillantor del queer sense assumir les lluites que comporta.
Mariliendres avui: inclusió o apropiació?
Amb l’auge del feminisme interseccional, els discursos sobre identitat i els debats sobre els espais segurs, la figura de la mariliendre s’ha revaloritzat, però també s’ha posat sota la lupa.
Avui dia, ja no n’hi ha prou amb “tenir amics gais” per autoanomenar-se aliada. El compromís es mesura d’una altra manera: t’informes de realitats trans? Dones suport causes més enllà de l’Orgull? Intervés quan veus actituds LGTBIfòbiques o masclistes, fins i tot al teu cercle?
Moltes persones del col·lectiu ja no veuen amb bons ulls aquesta amiga que s’autoproclama mariliendre però que, en realitat, només apareix per a la foto o per a la festa. O aquella que converteix el seu millor amic gai en accessori emocional o mascota.
Perquè sí: el queer no és una disfressa de dissabte a la nit. I ser aliada tampoc no és una etiqueta per al perfil d’Instagram.
Quan l’etiqueta incomoda: cal jubilar la paraula?
Com qualsevol terme popular, mariliendre genera divisió. Per a algunes, és un homenatge afectuós a una amistat real que ha sobreviscut al rebuig, als secrets ia moltes nits de rialles i llàgrimes. Per a altres, és una paraula anacrònica, carregada de condescendència, que no encaixa amb els valors actuals d’inclusió, horitzontalitat i cura mutu.
A més, planteja un dilema interessant: per què una relació d’amistat necessita una etiqueta específica quan implica una dona cis hetero i una persona LGTBIQ+? No és, d’alguna manera, una manera de marcar diferències i no d’igualar-les?
Perspectiva crítica: la mariliendre perpetua estereotips?
I ara arriba el moment incòmode. Perquè també cal dir-ho: algunes mariliendres, fins i tot sense voler-ho, poden reforçar estereotips nocius. La imatge de l’amic gai com el “confessor de moda”, el “company de compres” o el “noi sensible i sense perill” ha estat explotada fins al cansament en pel·lícules, sèries i xarxes. I qui sol acompanyar aquesta narrativa? Doncs sí, la mariliendre.
Des d’aquesta mirada crítica, el risc és reduir les persones LGTBIQ+ a personatges secundaris dins d’una història que, curiosament, segueix centrant-se en una dona hetero. Per això moltes veus dins de l’activisme LGTBIQ+ conviden a qüestionar, reformular o fins i tot deixar enrere aquest concepte.
Llavors… és hora d’acomiadar-se del terme?
No necessàriament. Potser, més que esborrar la paraula, el que toca és resignificar-la. Fer que mariliendre deixi de ser una figura folklòrica o de comèdia, per convertir-se en un símbol real d’aliança crítica, empàtica i conscient. Una aliada que no roba protagonisme, que no necessita etiqueta, però que hi és, escolta, aprèn i defensa.
Perquè l’amistat entre dones hetero i persones del col·lectiu pot ser un espai d’afecte transformador. Però només si hi ha escolta mútua, cura i compromís que va més enllà de l’estètica o la complicitat superficial.
Idees clau per pensar el rol de la mariliendre avui
- Qüestiona l’etiqueta: és necessària o limita?
- Escolta abans de parlar: no tot és una.
- Participa des del suport, no des del centre.
- Coneix les lluites reals del col·lectiu, més enllà de la festa.
- Fes espai, no ocupis espai.
En resum…
El concepte mariliendre ens pot fer riure, entendre’ns o incomodar-nos, i això ja és un bon punt de partida. Perquè si ens fa pensar, qüestionar i conversar, aleshores continua sent rellevant. La clau és com el fem servir, des d’on ho vivim, i si realment està servint per sumar o simplement per romantitzar una dinàmica que mereix ser repensada.
Potser no tinguem una resposta definitiva. Però la propera vegada que algú s’autodefineixi com a mariliendre… potser és un bon moment per preguntar-li: i tu, com acompanyes realment?
