Fundada el 2006, l’associació Gaylespol ha estat pionera a visibilitzar i acompanyar persones LGTBIQ+ dins dels cos. El seu president, Manuel Peinado, parla amb Revista Rainbow sobre els reptes encara presents, les claus del canvi institucional i el poder de transformar des de dins. Una conversa honesta, ferma i profundament humana sobre orgull, compromís i justícia en uniforme.
Des de fora va poder semblar sorprenent el 2006 que aparegués una associació LGTBIQ+ dins dels cossos de seguretat, però moltes vegades el canvi comença des de dins. Quin és l’origen de Gaylespol i quina necessitat concreta en va motivar la creació?
Com podeu imaginar, el 2006 ja s’havien aconseguit avenços importants en drets LGTBIQ+, com l’aprovació del matrimoni igualitari. la mateixa rapidesa a estructures profundament jerarquitzades i marcades històricament per una cultura heteropatriarcal, com són els cossos policials. Canviar certes actituds des de dins era, i continua sent, un repte important.
En aquell moment no existien protocols interns en els cossos policials per prevenir l’assetjament o la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere, ni per característiques sexuals. Això generava un buit que deixava moltes persones LGTBIQ+ desprotegides dins dels seus propis entorns laborals.
Per això neix Gaylespol, amb un doble objectiu: d’una banda, protegir i donar visibilitat a les persones LGTBIQ+ dins dels cossos policials; i de l’altra, contribuir a transformar la mirada de la pròpia institució cap a la diversitat. Volíem trencar estigmes des de dins i promoure una cultura policial més inclusiva i respectuosa, també mitjançant la formació en drets humans i diversitat.
El nostre treball en aquests inicis va ser molt polític, en el sentit d’haver d’incidir en estructures rígides, en espais on parlar obertament de discriminació o identitat de gènere no era ben rebut. Però sabíem que només des de dins podíem impulsar un canvi real i durador.
Al llarg del temps, les associacions evolucionen i s’adapten a noves realitats. Volem conèixer quina és la visió que guia la vostra feina i quins són ara els principals fronts que esteu abordant. Quina és la missió principal de Gaylespol i quins objectius concrets persegueix avui?
La missió de Gaylespol segueix estant molt lligada als seus orígens, perquè, lamentablement, les situacions de discriminació i assetjament cap a persones LGTBIQ+ dins dels cossos policials no han desaparegut. El que sí que ha canviat és la forma: avui dia aquest assetjament es pot presentar de manera més subtil, en forma de bromes constants, microagressions o barreres invisibles que dificulten, per exemple, l’accés a oportunitats de formació o promoció professional. Són situacions difícils de demostrar, però que continuen existint, i per això la nostra presència continua sent necessària.
Al llarg del temps, hem evolucionat buscant aliances estratègiques. Un exemple clar és la signatura de convenis de col·laboració amb els principals sindicats policials. Sabem que el canvi real només es pot aconseguir si treballem de manera conjunta, sumant esforços per avançar cap a una igualtat real i efectiva dins les institucions policials.
«En aquest àmbit, Gaylespol és actualment l’única associació a Espanya acreditada pel Consell d’Europa per formar policies en delictes d’odi i discriminació contra persones LGTBIQ+.»
Una altra línia fonamental del nostre treball actual és la formació. No només en sensibilització envers la diversitat sexual, de gènere i familiar, sinó també en l’abordatge dels delictes d’odi: com identificar-los, com reconèixer els indicis i com garantir que les víctimes rebin una resposta professional, empàtica i adequada. En aquest àmbit, Gaylespol és actualment l’única associació a Espanya acreditada pel Consell d’Europa per formar policies en delictes d’odi i de discriminació contra persones LGTBIQ+. A més, hem tingut l’honor de participar com a coautors a l’actualització del manual europeu de formació policial en aquesta matèria.
I, finalment, també treballem per transformar la imatge que la comunitat LGTBIQ+ té de la policia. Perquè, encara que queda molt de camí per recórrer, no som la mateixa policia que fa 40 anys, i és important reconèixer i visibilitzar els avenços. Necessitem que les persones del col·lectiu confiïn en els seus cossos policials, denunciïn qualsevol fet d’odi o discriminació, i sàpiguen que no estan soles. Només així podrem eradicar la LGTBIfòbia dels nostres carrers i també de les nostres institucions.
Parlar d’acompanyament pot semblar molt ampli. Per això volem concretar: de quina manera es materialitza aquest ajut?, hi ha assessorament jurídic?, acompanyament emocional?, formació? Quin tipus de suport oferiu a persones del col·lectiu que treballen en cossos de seguretat?
Gaylespol és una associació sense ànim de lucre, i tota la feina que realitzem ho fem de forma completament voluntària. No sol·licitem subvencions públiques, cosa que reforça el nostre compromís amb una tasca independent i basada en la col·laboració.
Dit això, quan una persona LGTBIQ+ que forma part d’un cos policial acudeix a nosaltres com a víctima, ja sigui per assetjament, discriminació o una altra situació relacionada, activem els recursos que tenim a la nostra disposició. Gràcies als convenis que hem signat amb els principals sindicats policials, podem oferir acompanyament professional en diferents àmbits, com ara l’assessorament legal o el suport psicològic.
En els últims anys, un dels avenços més significatius ha estat precisament aquest: professionalitzar la resposta que donem a les persones que acudeixen a Gaylespol. Ja no només escoltem i acompanyem que també és fonamental, sinó que oferim una xarxa de suport real i eficaç.
De vegades, el que una persona necessita és simplement sentir-se compresa per algú que ha viscut situacions similars. Saber que no estàs sola, que algú entén el teu context, les pors i els dubtes, té un valor enorme. I això també és acompanyar.
D’altra banda, també rebem moltes consultes de persones LGTBIQ+ que no pertanyen als cossos policials, però que han viscut situacions de discriminació o delictes d’odi, o que han tingut una mala experiència en intentar presentar una denúncia. En aquests casos, oferim orientació sobre com cal procedir, i en moltes ocasions facilitem el contacte directe amb unitats policials específiques. Ho fem per evitar el que anomenem una “porta freda”, és a dir, aquest primer contacte difícil o insegur amb una comissaria, que pot marcar la diferència entre denunciar o no fer-ho.
El nostre objectiu és ser aquest pont de confiança entre les víctimes i els cossos policials, i fer-ho des d’un enfocament humà, professional i compromès.
Més enllà de l’acompanyament, moltes persones no saben que també realitzeu formació i sensibilització. Podries explicar-nos quin tipus d’activitats heu desenvolupat en els darrers anys ia quins públics soleu dirigir-vos? Quin tipus d’accions dueu a terme a nivell formatiu, reivindicatiu o institucional?
A Gaylespol, la formació i la sensibilització són dos eixos fonamentals de la nostra activitat, perquè estem convençuts que només a través del coneixement i el contacte directe es poden transformar prejudicis, desmuntar estereotips i fomentar una cultura de respecte i drets.
Una part essencial del nostre treball se centra en la formació a cossos policials. Realitzem sessions de sensibilització sobre diversitat afectiva, sexual, de gènere i per característiques sexuals, així com formació especialitzada en l’abordatge de delictes d’odi i de discriminació contra persones LGTBIQ+. Aquestes formacions les impartim tant a acadèmies de policia com a unitats operatives, i en col·laboració amb administracions locals, autonòmiques o estatals. També col·laborem amb institucions europees, com ara el Consell d’Europa, del qual som entitat formadora acreditada en aquesta matèria. De fet, Gaylespol ha participat com a coautora en l’actualització del manual del Consell d’Europa “Policing Hate Crime against LGBTI persones: Training for Professional Police Response”, cosa que reforça el nostre compromís i experiència en aquest camp.
A més, impartim formacions sobre el fenomen dels discursos d’odi, especialment els que es propaguen en xarxes socials o en contextos institucionals, amb l’objectiu d’identificar, prevenir i contrarestar narratives que fomenten la LGTBIfòbia.
Un altre àmbit clau en què treballem és la seguretat comunitària. Hem desenvolupat i dinamitzat consells de seguretat específics per a la comunitat LGTBIQ+, i hem generat espais de trobada entre ciutadania, entitats LGTBIQ+ i cossos policials, amb l’objectiu de millorar la confiança, la comunicació i la prevenció de violències. Aquests consells permeten posar sobre la taula necessitats específiques, identificar riscos i promoure una seguretat veritablement inclusiva.
A nivell institucional, participem activament en jornades, taules rodones i espais de treball interinstitucional, tant a nivell nacional com internacional. Estem presents a xarxes europees com l’European LGBTI Police Association (EGPA), i col·laborem amb sindicats, administracions públiques i entitats socials per avançar cap a unes forces de seguretat públiques més representatives, igualitàries i compromeses amb els drets humans.
<img class="aligncenter size-full wp-image-44683" src="https://revistarainbow.com/wp-content/uploads/2025/07/manuel-peinado-president-gaylespol-rainbow-3.jpg" alt="gaylespol"=width
També duem a terme accions reivindicatives, especialment en dates assenyalades com el 17 de maig (Dia Internacional contra la LGTBIfòbia) o el mes de l’Orgull, en què visibilitzem tant la diversitat dins dels cossos policials com el compromís d’una part de la institució amb la defensa dels drets del+. Per nosaltres, estar en aquests espais també és una forma de reparació simbòlica i una manera de construir referents positius dins làmbit policial.
En resum, Gaylespol actua com a pont entre el col·lectiu LGTBIQ+ i les institucions policials, i ho fa a través d’una combinació de formació rigorosa, incidència política, treball comunitari i visibilització pública. Tot això des d’una perspectiva professional, compromesa i profundament humana.
Formació per Gaylespol[/
Sabem que encara hi ha resistències estructurals, prejudicis i silencis. Quines són avui les principals barreres per a una integració real i respectuosa? Quins reptes continuen existint dins de les forces de seguretat de l’Estat per a una inclusió plena LGTBIQ+?
Encara que s’han produït avenços importants en els últims anys, el cert és que encara persisteixen resistències estructurals dins de les forces i cossos de seguretat que dificulten una integració real i respectuosa de les persones LGTBIQ+. Aquestes barreres no sempre són visibles ni explícites; moltes vegades es manifesten a través del silenci, la indiferència o la manca de voluntat real per transformar dinàmiques profundament arrelades.
Una de les principals dificultats continua sent el pes d’una cultura organitzativa tradicionalment heteropatriarcal, molt jerarquitzada, on la diversitat s’ha viscut durant anys com una cosa que s’havia d’amagar o silenciar. Això genera un clima en què moltes persones del col·lectiu LGTBIQ+ dins dels cossos policials no se senten amb la llibertat d’expressar-se tal com són, per por de represàlies, burles o estancament professional.
Avui dia, l’assetjament es pot presentar de forma més subtil: microagressions, bromes constants, rumors o l’exclusió de certes oportunitats professionals. També trobem traves quan parlem d’accés a formació específica, o resistències a implementar protocols clars davant de la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere o característiques sexuals.
Un altre repte important és la manca de referents visibles dins dels cossos policials. Sabem que la representació importa i que tenir referents LGTBIQ+ en llocs de responsabilitat pot marcar una gran diferència, però perquè això sigui possible necessitem entorns segurs on sortir de l’armari no sigui un risc.
Des de Gaylespol creiem que la formació contínua i obligatòria en drets humans, delictes d’odi i diversitat LGTBIQ+ és una eina clau per transformar aquesta realitat. Però també ho és la voluntat política i el compromís institucional per impulsar canvis estructurals: des d’incorporar clàusules específiques als protocols interns contra l’assetjament, fins a garantir espais d’acompanyament i de reparació quan es produeixen vulneracions.
En definitiva, el gran repte és deixar de parlar d’inclusió com una cosa “simbòlica” o “decorativa” i entendre-la com un dret i una necessitat dins d’unes forces de seguretat veritablement democràtiques i al servei de tota la ciutadania.
«Un grup LGTBIQ+ intern no es pot limitar a organitzar actes puntuals oa estar present només en dates assenyalades com l’Orgull.»
Cada vegada més companyies i entitats creen grups LGTBIQ+ interns, però no sempre saben per on començar. Quins aprenentatges podríeu compartir des de la vostra experiència? Quin consell donaries a col·lectius que comencen a organitzar grups de suport interns en grans empreses o institucions?
El primer que diria als que estan pensant a crear grups LGTBIQ+ dins de les seves empreses o institucions és que ho facin amb determinació i amb un compromís real. No es tracta d‟una acció estètica ni d‟una estratègia d‟imatge: si es crea un grup, cal dotar-lo de contingut, de recursos i, sobretot, d‟espai real per incidir.
Un grup LGTBIQ+ intern no pot limitar-se a organitzar actes puntuals oa estar present només en dates assenyalades com l’Orgull. Ha de tenir veu pròpia dins de l’estructura, un lloc a taula on es prenen decisions, on es poden plantejar necessitats, fer propostes i detectar situacions de discriminació o de millora en el clima laboral.
Des de la nostra experiència a Gaylespol, sabem que aquests espais poden ser motors de canvi molt potents, sempre que no se’ls margini o se’ls buidi de contingut. És important que les persones que els integren estiguin formades i acompanyades, i que hi hagi una interlocució real amb recursos humans, direcció i altres àrees clau. Si no, correm el risc que es converteixin en una simple acció de maquillatge institucional.
També els animaria a construir aliances, tant internes com externes. Comptar amb el suport de sindicats, associacions expertes o persones referents pot donar solidesa i projecció al grup. I, per descomptat, escoltar sempre les mateixes persones LGTBIQ+ dins de l’organització: són elles les que coneixen de primera mà les barreres, les pors i les oportunitats de millora.
Al cap ia la fi, no es tracta de crear un grup per quedar bé, sinó de generar un espai útil, amb impacte real, que contribueixi a transformar la cultura interna de l’organització cap a una de més diversa, justa i segura per a tots.
Mantenir activa una associació requereix recursos. És important visibilitzar com us sosteniu econòmicament i si hi ha vies obertes de col·laboració, donacions o voluntariat. Com es finança Gaylespol i de quina manera la ciutadania pot col·laborar amb la vostra tasca?
Gaylespol se sosté principalment gràcies a les quotes de les seves persones sòcies. Tot i que són simbòliques, tenen un valor enorme, no tant per la quantitat econòmica en si, sinó pel que representen: un compromís col·lectiu amb la nostra missió. Les persones sòcies no esperen rebre res material a canvi; el que reben és molt més important: saber que estan contribuint a un canvi real en les estructures policials, legislatives i socials a través de la nostra tasca d’incidència.
A més, comptem amb donacions puntuals. Un exemple clar és la nostra participació al Pride de Barcelona, on instal·lem un estand durant dos dies. Allí oferim informació sobre la nostra associació, donem a conèixer la nostra feina i, a canvi d’un donatiu, obsequiem les persones col·laboradores amb samarretes, polseres o altres materials simbòlics que ens ajuden també a visibilitzar la nostra causa.
D’altra banda, atès que les nostres formacions estan reconegudes oficialment pel Consell d’Europa, quan ajuntaments o administracions públiques ens sol·liciten formació per als seus policies locals, solem emetre una factura simbòlica. Aquesta petita aportació ens permet cobrir les despeses de desplaçament i estada de les persones voluntàries que imparteixen la formació. No és un negoci, sinó de garantir que podem continuar duent a terme la nostra missió sense posar en risc la nostra sostenibilitat. Tot i així, quan una administració no pot assumir aquest cost, en molts casos igualment realitzem la formació, perquè la nostra prioritat sempre és arribar allà on se’ns necessita.
La ciutadania pot col·laborar fent-se sòcia, realitzant donacions, ajudant en tasques de difusió o sumant-se com a voluntària. Tot suport, per petit que sembli, suma. La nostra feina és col·lectiva, i cada gest ens ajuda a continuar construint una policia més inclusiva, professional i al servei de totes les persones, sense excepcions.
Manuel
Molts casos no es denuncien per por o per no saber com actuar. És fonamental que els qui es vegin en aquesta situació tinguin un full de ruta clar i se sentin acompanyats. Què ha de fer una persona LGTBIQ+ si pateix microagressions o discriminació al seu entorn laboral dins de les forces de seguretat?
El primer que volem dir a qualsevol persona LGTBIQ+ que estigui vivint una situació de discriminació, assetjament o microagressions dins d’un cos policial és que no està sola. Des de Gaylespol som aquí per escoltar, acompanyar i orientar en tot moment, amb total confidencialitat i sense judicis.
Davant d’una situació així, el més important és no normalitzar-la ni minimitzar-la. Les microagressions reiterades, les bromes ofensives, l’aïllament o la negació d’oportunitats per motius relacionats amb l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere, o les característiques sexuals, són formes de violència estructural que cal assenyalar.
El primer pas seria documentar tot el que passa: dates, situacions, possibles testimonis, correus o missatges, etc. Aquesta informació pot ser molt útil si en algun moment es vol presentar una queixa formal o endegar accions legals.
El segon pas és cercar suport. A Gaylespol podem oferir orientació inicial i, si la persona ho desitja, posar-la en contacte amb serveis jurídics o psicològics a través dels nostres convenis amb sindicats col·laboradors. No totes les persones volen o poden denunciar formalment, i ho entenem: acompanyem cada cas des del respecte als temps i les decisions de la víctima. De vegades, simplement parlar amb algú que comprèn el que està passant ja suposa un gran alleujament.
També recomanem contactar amb representants sindicals sensibilitzats amb els drets LGTBIQ+, si n’hi ha, o amb unitats d’igualtat o protocols interns si existeixen a la institució concreta. Tot i que sabem que no sempre funcionen com haurien de ser, són eines que val la pena activar quan es donen les condicions.
I sobretot, insistim: denunciar no sempre significa anar a judici. De vegades vol dir visibilitzar, fer valer els nostres drets dins de la institució, o simplement frenar una situació injusta. A Gaylespol treballem precisament perquè cap persona no hagi de triar entre la seva identitat i la seva vocació professional. Estem per acompanyar, per donar eines i perquè sàpigues que, en aquesta lluita, no estàs sola.
Ser LGTBIQ+ dins dels cossos de seguretat és només una part de la història. També hi ha factors com l’origen, la classe social, la religió o la discapacitat que travessen les experiències. Com abordeu aquestes cruïlles d’identitats a la vostra associació? Quin paper juga la interseccionalitat a la vostra feina?
A Gaylespol som molt conscients que la vivència de ser una persona LGTBIQ+ dins dels cossos de seguretat no és homogènia. L’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere, o les característiques sexuals són només una part de la història. Factors com l’origen ètnic o nacional, la religió, la classe social, la discapacitat o fins i tot l’edat s’entrecreuen i condicionen profundament com experimenta la pertinença al col·lectiu ia la institució policial.
Des de la nostra associació entenem la interseccionalitat no com un concepte teòric, sinó com una eina pràctica i necessària per analitzar desigualtats complexes i proposar respostes més justes i eficaces. Ho veiem, per exemple, com una persona racialitzada i trans pot enfrontar-se a múltiples capes de discriminació simultàniament: per ser LGTBIQ+, pel seu color de pell, per la seva identitat de gènere, i pels estereotips que encara existeixen dins i fora de les estructures policials.
Aquest enfocament l’hem integrat tant a la nostra acció formativa com a la nostra incidència. Les formacions que realitzem, especialment aquelles desenvolupades amb el marc del Consell d’Europa, recullen explícitament la necessitat d’analitzar els delictes d’odi i la discriminació des d’una perspectiva interseccional, i de formar les i els agents en la identificació de múltiples factors de vulnerabilitat. No es tracta només de reconèixer la violència explícita, sinó també les barreres institucionals, la manca d’accés a recursos o la invisibilitat que moltes persones pateixen per pertànyer a més d’un col·lectiu oprimit.
En el nostre treball quotidià també ho apliquem a l’hora d’acompanyar víctimes dins dels cossos policials: no totes parteixen del mateix punt, ni compten amb les mateixes xarxes, ni s’enfronten al mateix tipus d’obstacles. Per això, lacompanyament ha de ser flexible, empàtic i adaptat a cada realitat.
El repte, i també el nostre compromís, és construir espais segurs i representatius dins dels cossos de seguretat, que no reprodueixin les mateixes lògiques d’exclusió que moltes persones ja n’han viscut fora. La interseccionalitat ens obliga a escoltar millor, a no suposar res, ia actuar amb una mirada àmplia, inclusiva i profundament humana.
«Somniam amb una policia on cap persona LGTBIQ+ hagi de tornar a l’armari per poder treballar.»
No tot són obstacles. També hi ha petits (i grans) triomfs. Volem tancar amb esperança: què us ha fet sentir que esteu en el camí correcte i què somia Gaylespol per als propers anys? Quins èxits us han emocionat especialment com a equip i què us agradaria veure en un futur proper?
Malgrat les resistències i els obstacles, també hi ha motius per a l’esperança. I a Gaylespol ens emociona veure com, a poc a poc, la feina constant comença a donar fruits reals. Ens fa sentir que estem en el camí correcte quan veiem com, a diferents punts de l’Estat, s’estan creant unitats especialitzades dins dels cossos policials per abordar els delictes d’odi i la discriminació. Equips formats, compromesos i amb una mirada professional que entenen que la diversitat no és un problema, sinó una riquesa que cal protegir.
També valorem molt la creació d’unitats de diversitat en diferents cossos policials, espais que fa anys eren impensables i que avui són una realitat en creixement. Que hi hagi aquestes unitats vol dir que les institucions comencen a reconèixer que no poden donar una resposta efectiva sense entendre primer la realitat de les persones a qui serveixen.
I, per descomptat, ens omple d’orgull veure com cada cop més policies locals ens sol·liciten formació en sensibilització cap al col·lectiu LGTBIQ+. Que ho facin de manera proactiva, que vulguin millorar la seva relació amb la comunitat, que s’interessin per aprendre, per revisar protocols i actituds… Tot això ens indica que alguna cosa està canviant. Que no som una excepció, ni una raresa, sinó una part d’un procés necessari i cada cop més assumit.
Com a equip, un dels èxits que més ens ha emocionat ha estat poder formar part de l’actualització del manual del Consell d’Europa “Policing Hate Crime against LGBTI persons” com a coautors. Que una associació formada per policies voluntaris sigui reconeguda a nivell europeu com a referent en aquesta matèria és un orgull immens, però també una responsabilitat que assumim amb dedicació.
Què somiem per als propers anys? Somiem una policia on cap persona LGTBIQ+ hagi de tornar a l’armari per poder treballar. Amb cossos policials formats, diversos, sensibles i al servei real de tota la ciutadania. Somiem que les víctimes de delictes d’odi confiïn a la policia perquè saben que seran escoltades, respectades i protegides. I sobretot, somiem que un dia ja no calgui que hi hagi associacions com la nostra, perquè la igualtat, el respecte i la dignitat ja estiguin plenament integrats a totes les institucions.
🌈 Preguntes Rainbow
- Si la teva vida tingués un lema activista brodat en una samarreta, quina seria? (Aquesta frase que et representa i que repetiries amb orgull.) La diversitat també porta uniforme. Reivindica que les persones LGTBIQ+ existeixen dins dels cossos policials i tenen dret a ser visibles, respectades i reconegudes.
- En quin moment et vas sentir més lliure a la teva pell? (Aquesta anècdota o experiència que simbolitza la teva connexió amb tu mateix sense màscares.)
Em vaig sentir veritablement lliure el dia que vaig decidir fer el pas cap a la visibilitat pública. Quan vaig començar a fer entrevistes, a reunir-me amb responsables polítics per fer incidència, oa asseure’m amb comandaments policials per parlar, cara a cara, sobre diversitat dins dels cossos. Aquell moment va marcar un abans i un després, perquè ja no havia tornat enrere.
Era conscient que en fer-me visible posava el cos, literalment i simbòlicament, en un espai on no sempre se’ns havia volgut. Però també vaig entendre que, si volíem canviar alguna cosa, algú havia de fer el pas. Que la llibertat també era això: atrevir-te a ser tu mateix als espais on tradicionalment se’ns havia demanat silenci.
Aquell moment va ser un acte de coherència amb mi mateix. Perquè no podia demanar als altres que fossin valents si jo no ho era. I perquè vaig entendre que visibilitzar-me no era només per mi, sinó també pels que encara no ho podien fer. A partir d’aquí vaig entendre que ser visible era una eina de transformació, i que ja no tenia sentit amagar-me. Perquè viure amb orgull, també a l’uniforme, és una manera de fer justícia.
Gaylespol no només acompanya els que viuen la seva identitat dins d’estructures rígides, sinó que també proposa un nou model de seguretat: més humà, més just i més divers. En paraules del seu president, el somni és clar: una policia on ningú hagi de tornar a l’armari per poder servir. Mentre arribi aquell dia, hi continuaran sent, visibilitzant, entrenant i recordant-nos que la diversitat també hi ha sota l’uniforme.
