El 25 de juny, el barri de Sant Antoni de Barcelona va ser l’escenari d’un brutal atac transfòbic. Cinc persones –tres dones i dos homes, d’entre 20 i 34 anys– van ser detingudes pels Mossos d’Esquadra com a presumptes autors d’un delicte contra els drets fonamentals de les persones trans.
El més alarmant és que l’atac no va ser un impuls aïllat, sinó una acció organitzada i premeditada. La víctima s’havia trobat amb un dels agressors, a qui ja coneixia anteriorment. Poc després, quatre persones més van aparèixer i es van sumar a l’acte violent: cops, puntades, insults, estiraments de cabell… I tot, gravat amb mòbils.
Detenim cinc persones per una agressió trànsfoba a Barcelona
Fem seguiment i acompanyament a la víctima, que pateix una greu situació emocional i requereix suport psicològic continuat, activant el Protocol del Grup d’Atenció a la Víctima pic.twitter.com/KUbIlMvdWz
— Mossos (@mossos) July 22, 2025
L’agressió com a espectacle digital
Segons la investigació policial, dos dels agressors van registrar l’escena amb la clara intenció de difondre les imatges en xarxes socials. No només es tractava d’humiliar i agredir físicament, sinó també d’exposar públicament la víctima, fent evident la seva identitat com a persona trans.
Una dada que afegeix una altra capa de complexitat al cas: tant la víctima com els atacants tenen discapacitat auditiva, per la qual cosa els Mossos van activar el servei d’intèrprets en llengua de signes per garantir una atenció adequada durant tot el procés.
Investigació i detencions
La Unitat Central de Delictes d’Odi i Discriminació va actuar amb rapidesa. Gràcies a les proves recollides, el 16 de juliol es van efectuar les detencions a Barcelona, Sabadell i Ripollet. L’endemà, les detingudes van ser posades a disposició judicial. Mentrestant, es va activar el protocol del Grup dAtenció a la Víctima, que inclou acompanyament psicològic i legal.
La víctima, que ja havia estat agredida anteriorment pels mateixos atacants, travessa una situació emocional delicada. Actualment, rep suport psicològic continuat, encara que els efectes d’aquest tipus de violència no desapareixen fàcilment.
Violència transfòbica: un símptoma més profund?
Aquest cas planteja moltes preguntes que encara estan sobre la taula. Quins mecanismes van fallar perquè una víctima patís atacs repetits per part de les mateixes persones? Per què encara és tan habitual que els atacs contra el col·lectiu LGTBIQ+ s’enregistrin i s’emetin com si fossin entreteniment? I, potser el més inquietant: fins a quin punt les xarxes socials normalitzen aquest tipus de violència?
Més enllà de la contundència policial, cal una resposta social, educativa i política a l’alçada. La violència transfòbica no comença amb pallisses. Comença amb la mirada que apunta, amb el comentari que ridiculitza, amb la manca d’empatia cap a realitats que encara es consideren “alienes”.
Una perspectiva crítica que no podem ignorar
Tot i que les detencions són un pas en la direcció correcta, no podem deixar de qüestionar alguns punts. Quines garanties hi ha que la víctima estigui realment protegida en el futur? Hi ha protocols prou sòlids per actuar en contextos on hi ha discapacitat auditiva i violència d’odi? A més, el fet que els agressors coneguessin prèviament la víctima fa pensar en una dimensió de violència sostinguda que no sempre s’aborda en els informes oficials. Tampoc podem oblidar l’ús de les xarxes socials com a eina de revictimització, una tendència preocupant que encara no té respostes efectives.
