El lector, si segueixes de prop el Festival de la Cançó de Eurovisión, sabràs que aquest no és només un esdeveniment musical. Històricament, ha estat un refugi i una celebració per a la comunitat LGTBIQ+, un espai de diversitat i, en teoria, de neutralitat política. Tot i això, la recent 95a Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) celebrada a Ginebra ha posat aquesta neutralitat en dubte, provocant una de les crisis internes més significatives en la història de l’organització.
El resultat ha estat una decisió dràstica per part de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE): la retirada d’Espanya d’Eurovisió 2026. Aquesta mesura no és improvisada. El Consell d’Administració de RTVE ja havia establert el setembre passat que si Israel hi continuava participant, Espanya abandonaria el certamen. I així ha estat.
Tensió a la UER: Mesures «insuficients» i vot denegat
El conflicte se centra en la participació de la televisió israeliana KAN a la propera edició, que se celebrarà a Viena. La preocupació de RTVE, i de set països més que es van unir a la petició, és doble:
- La crisi humanitària a Gaza: Tot i els acords d’alto el foc, la Corporació veu amb seriosos dubtes la possibilitat de mantenir el concurs com un esdeveniment purament cultural davant la greu situació.
- Instrumentalització política: Hi ha una forta preocupació per l’ús del certamen amb finalitats polítiques per part d’Israel, cosa que contravé els principis del festival.
El secretari general de RTVE, Alfonso Morales, va ser la veu de la Corporació a Ginebra. Ha explicat que, encara que reconeixen i valoren les noves mesures adoptades per la UER i el seu Grup de Referència, les consideren «insuficients». Per a Morales, aquestes accions no aborden de manera efectiva els reiterats incompliments de KAN i, de fet, deixen el problema sense la sanció que, al seu parer, mereix.
RTVE i els seus aliats van sol·licitar per escrit una votació secreta per augmentar la transparència, i específicament, una votació per a la possible suspensió temporal de la participació de KAN per un any. Les dues sol·licituds van ser denegades per la presidència de la UER, un fet que, segons RTVE, «augmenta la desconfiança» i confirma l’existència de «pressions polítiques» al voltant del festival. «No hauríem d’acceptar dobles rasers. La neutralitat i transparència és un objectiu comú per garantir un resultat veraç que respecti l’audiència i les ciutats.»
Què implica la retirada d’Espanya?
La sortida de RTVE del Festival d’Eurovisió és un acte de protesta amb conseqüències directes. Espanya, que tenia la seva participació assegurada, no només no presentarà candidatura, sinó que també ha anunciat que no emetrà el concurs:
- La final d’Eurovisió 2026 (16 de maig, Viena).
- Les semifinals prèvies (12 i 14 de maig).
Aquesta postura evidencia la profunda preocupació de RTVE per la manca de transparència i la politització del vot observada en edicions recents. Alfonso Morales va criticar que l’assumpte de les possibles sancions a Israel s’hagi traslladat a l’Assemblea General, en lloc de ser abordat a nivell executiu. Aquesta gestió, segons RTVE, ha generat una tensió enorme entre els membres.
Al final del dia, les noves normes de la UER es van aprovar amb 738 vots a favor, 264 en contra i 120 abstencions. Tot i això, la decisió de RTVE es manté ferma, apel·lant al respecte ia la profunda preocupació pel complicat context.
On queda l’esperit d’Eurovisió?
La comunitat LGTBIQ+ sempre ha vist a Eurovisió un far d’inclusió i de llibertat. Però, ¿un esdeveniment cultural pot ser veritablement neutral quan la situació geopolítica i humanitària global és tan volàtil? És correcte que una entitat com la UER esquivi el debat específic sobre la participació d’un país que és al centre d’un conflicte internacional tan polaritzat?
Ara, el lector, et preguntem: Creus que la retirada d’Espanya és un gest necessari per forçar la neutralitat, o és una decisió que polititza encara més el festival, afectant l’esperit de diversitat que valora tant la nostra comunitat LGTBIQ+? La conversa sobre el paper de l’art a la política està més oberta que mai. La sortida d’Espanya d’Eurovisió
