Les entitats rebutgen participar en l’anomenada gala de la diversitat
Les principals entitats del moviment LGTBIQ+ a la Comunitat Valenciana han fet públic un comunicat conjunt en què anuncien que no acudiran a l’anomenada “gala de la diversitat” impulsada pel Govern valencià. El text, signat per nombroses associacions històriques del territori, denuncia.
El comunicat, datat a València el 23 de febrer de 2026, sosté que els drets LGTBIQ+ no pertanyen a cap partit ni a cap govern i adverteix que les institucions els han de garantir, no utilitzar-los com a eina d’imatge.
La decisió suposa un gest polític clar: no legitimar amb la seva presència un acte institucional que, segons les entitats, contradiu les polítiques que el mateix Executiu autonòmic està impulsant.
Veure aquesta publicació a Instagram<div style="background-color: #f4f4f4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px;
4px) rotate(30deg)
Publicidad
Denuncien retallades i tancament de serveis
Les organitzacions signants argumenten que no es pot celebrar una gala simbòlica mentre, en paral·lel, es promouen mesures que consideren regressives per al col·lectiu.
Entre els punts assenyalats es troben:
- El recurs davant del Tribunal Constitucional contra normatives de protecció LGTBIQ+
- El tancament del servei Orienta a Alacant, un recurs públic d’atenció integral
- La reducció de garanties efectives en igualtat i no discriminació
Segons el comunicat, aquestes decisions afecten especialment les persones trans i deixen part del col·lectiu sense acompanyament jurídic, psicològic i social.
Les entitats sostenen que no és coherent “retallar drets per una banda i pretendre rendir la imatge institucional per una altra”.
- Publicidad-
Pinkwashing: quan la diversitat es converteix en màrqueting
Un dels conceptes centrals del text és el de pinkwashing. Les organitzacions utilitzen aquest terme per descriure allò que consideren una estratègia de reputació institucional basada en l’ús simbòlic de l’agenda LGTBIQ+ mentre s’adopten decisions que perjudiquen el col·lectiu.
El comunicat esmenta a més la filtració d’un document intern en què, presumptament, es parlava de “desapropiar l’esquerra del monopoli simbòlic de la diversitat” com a motivació política de l’acte.
Per a les entitats, aquest enfocament confirmaria que la diversitat està sent utilitzada com a eina de confrontació partidista i no com a compromís real amb els drets humans.
- Advertisement -On acaba la visibilitat institucional i on comença la instrumentalització? Una gala pot compensar el retrocés en polítiques públiques?
Defensa de l’autonomia del moviment social
Més enllà de la crítica concreta, el comunicat reivindica la independència del moviment LGTBIQ+ davant de qualsevol govern. Les entitats subratllen que l’activisme ha estat el veritable motor dels avenços en drets i que el paper no és decoratiu.
També qüestionen que en un acte presentat com a reconeixement al moviment social s’incloguin premis a empreses privades, interpretant aquest gest com un desplaçament del protagonisme del teixit associatiu cap a un model corporatiu de diversitat.
“La diversitat no s’utilitza. La diversitat és respecta i és defensa”, conclou el text.
Un pols polític amb conseqüències
La decisió de no assistir a la gala obre un nou episodi en la relació entre el moviment LGTBIQ+ valencià i l’actual Consell. El xoc no és només simbòlic: afecta el model de polítiques públiques en matèria digualtat.
El debat de fons és profund.
És suficient la visibilitat institucional si no va acompanyada de garanties jurídiques? L’activisme pot mantenir la seva autonomia sense quedar atrapat en la polarització política?
El que sembla clar és que el moviment organitzat vol marcar límits. I recordar qualsevol govern —sigui quin sigui el seu color— que els drets no es negocien ni s’utilitzen com a escenografia.
Publicidad
